Una nit d’observació al Parc Natural de Chera-Sot de Chera
Video Antena 3: Un paseo por los mejores Parques Naturales de España
Nosaltres hi arribarem molt abans en cotxe ja que carregàvem els telescopis i havíem de muntar-los abans que arribara la gent.
Una vegada dalt una sorpresa, però, ens esperava. Un equip de la cadena estatal Antena 3 TV de la delegació de València ens volgué entrevistar per a una notícia sobre els parcs naturals de l’estat. Allí, després de la preparació i només amb unes quantes frases, explicàrem l’interés astronòmic de l’indret i la meravella de veure el firmament en un cel impol·lut. Després, com es pot veure en el vídeo adjunt, els retalls de la notícia van fer que només jo isquera en pantalla. Tanmateix, cal remarcar que també vàrem dir açò:
El Parque Natural de Chera-Sot de Chera es un lugar lo suficientemente alejado de la burbuja derrochadora de iluminación producida por la ciudad de Valencia y su área metropolitana, un lugar donde todavía se puede ver la Vía Láctea.
Una llàstima és que aquesta frase no eixira en pantalla ja que el parc és sobretot això de nit. Un indret molt especial on encara es poden veure les estrelles tal com passava fa 50 anys a tots els nostres pobles i ciutats.
La gent anava arribant i marxaven cap a una font pròxima per sopar. Fou en aquell moment que a les 21:19:46 un esclat brillant il·luminà durant uns segons el cel del sud-est. Un esclat de magnitud -8.6, més brillant que qualsevol llum natural del cel, deixà bocabadats els presents. De fet era un reflex dels pannells solars del satèl·lit Iridium 14 que passava per damunt del parc.
Una mica més tard, a les 21:32, l’Estació Espacial Internacional, també feu acte de presència, creuant tot el cel en uns quants minuts, des del NW fins poc abans d’arribar a l’horitzó SE, en que desaparegué en entrar dins de l’ombra de la Terra. La major durada de l’observació va permetre que un gran nombre de visitants en gaudira.
Un cop muntats els telescopis varem podeu veure el planeta Saturn, ja molt baix en l’horitzó en aquesta època, i diverses nebuloses i cúmuls com ara la nebulosa de l’anell en Lira, el doble cúmul de Perseu, el cúmul globular M13 en Hèrcules, etc… que permeteren explicar les fases evolutives de les estrelles. A més a més es parlà de mitologia, de com els antics usaven les estrelles per explicar les aventures dels déus celestes.
Dues hores més tard, la Lluna amb quasi un quart minvant aparegué per l’est. La multitud d’estels presents al cel del parc anaren desapareixent sense força per combatre la fortor lumínica de la Lluna. Els telescopis es dirigiren al seu encontre i mostraren als presents els cràters, resultat de l’impacte de cossos celestes vagabunds i els mars sense aigua, mentre un gran mapa celeste penjat a l’exterior del cotxe permetia identificar amb els seus noms els diferents accidents lunars observats.
Ja a la vora de la una de la matinada, els núvols vàren començar a aparéixer i taparen el cel. Només la Lluna podia veure’s de tant en tant entre les boires. Va ser el moment per tancar la sessió i per a que la gent començara a desfer els 6 km de baixada cap als dos pobles.
Va ser una sessió molt agradable, en un lloc preciós. L’allau de visitants demostra que hi ha interés per gaudir del cel nocturn. L’any que ve tornarem.
Video Antena 3, 24/08/2013 a las 22:34 horas: Un paseo por los mejores Parques Naturales de España
Fotos: Enric Marco.