Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 d'octubre de 2014
0 comentaris

Això ho ha de saber tothom (el vandalisme de l’ANC)

Aquestes són les dues perles deixades anar a les xarxes socials per dos regidors del PP de Tarragona, comentant les darreres accions de l’ANC.

Judith Heras, al comprovar que algunes zones cèntriques de la ciutat havien estat ornades amb elements de color groc (com moltes altres ciutats, sense problemes que sapiguem), va deixar anar que es tractava “del vandalismo de la ANC en Tarragona” i que “lo único que tengo claro es que si gobernara el PP en la ciudad a estos idiotizados ni se les pasaría por la mente, los que la tienen, osar ensuciar lo que es patrimonio de todos”. No contenta amb això, va titllar els voluntaris de l’ANC de “parásitos” i de “amariconados”. Difícilment es poden trobar més insults en menys paraules, i tots absolutament fora de lloc. Hores després, l’ínclita edil popular va retirar el terme “amariconados”: potser la perspectiva de gaudir del dubtós honor d’estrenar la flamant llei antihomofòbia li va fer fer marxa enrere. No obstant això, no consta que hagi demanat formalment excuses.

El seu company de formació, Mariano Herráiz, encara va anar més lluny. Referint-se igualment als voluntaris, va dir “infectan todo lo que tocan, prefiero el ébola”. El seguit de lògiques protestes i comentaris desaprovatoris subsegüents, en comprovar que s’havia entrat en un terreny d’especial sensibilitat, va fer reaccionar el regidor que, aquest sí, va demanar disculpes: tot va ser un calentón fruit de l’estrès del moment. L’inconscient, però, ja havia fet el seu joc.

La seqüència sempre és la mateixa. Primer, es deixa anar de tot per les xarxes socials, ja sigui per dir que els de l’ANC són uns vàndals pitjor que l’ebola (pobra Carme Forcadell, que mai no ha trencat ni un plat…), per desitjar que algú afuselli el president o, remuntant-nos en el temps, per omplir de grolleries una consellera socialista. Segon, els de la seva corda riuen la gràcia (“como eres”) i els que no ho som rebem el comentari amb una barreja d’indignació, fàstic i indiferència. Tercer, l’interfecte fa com els jugadors de futbol després d’una puntada o una escopinada, demanant disculpes fruit del calentón del moment. Quart, el mal ja està fet.

Què hem de fer amb aquesta gent? Potser perquè les barbaritats han afectat directament amics meus o gent coneguda que aprecio, aquesta vegada no accepto les disculpes d’aquests dos personatges. No em dóna la gana de deixar córrer (allò que ells diuen pelillos y a la mar), com si no passés res, l’enèsim comentari insultant o desqualificador. S’ha acabat el bròquil. A ells potser els divertirà aquesta manera de fer les coses; a nosaltres no ens fan gens de gràcia. A ells potser els refermarà en les seves posicions; a nosaltres, mira per on, també: cada vegada que un personatge de l’esfera ideològica cavernícola-central la deixa anar fa que estiguem encara més convençuts de la imperiosa necessitat de posar creu i ralla amb una gent que davant un procés pacífic, democràtic, multitudinari i respectuós com el que estem vivint no té altre argument que titllar-lo de “vandàlic” o de “pitjor que l’ebola” pel fet de col·locar uns innocents llaços grocs al Balcó del Mediterrani de Tarragona (amb permís municipal!).

[Imatge: www.circdetarragona.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!