Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

17 d'octubre de 2014
0 comentaris

Què fem

Mariano Rajoy afirma que no sap què vol fer Mas les properes setmanes, cosa que el deu tenir desorientat, pobre home. Suposo que els dubtes i les preocupacions del gallec del plasma obeeixen al secret desig de trobar un nou flanc per on atacar la consulta del 9-N, aquesta consulta titllada de “xocolatada” pels independentistes hiperventilats nostrats. No serà tan “xocolatada” quan Rajoy i els seus aparells polític i jurídic ja estan buscant-li el voraviu il·legal.

Rajoy no sap què vol fer Mas i nosaltres, ves per on, tampoc sabem molt bé què hem de fer les properes setmanes i mesos. Acceptada ja la celebració de la consulta del mes que ve (esperem que amb un entusiasme que vagi creixent amb el temps, sobretot a partir d’aquest diumenge), el gran motiu de debat són les properes eleccions dites plebiscitàries. Està bé parlar-ne precisament perquè pot ajudar a reforçar l’interès popular per la consulta (cabdal), el resultat de la qual, al seu torn, donarà l’empenta definitiva al quan i al com d’aquestes eleccions.

El quan, és un consens generalitzat de que cal fer-les com més aviat millor: hi ha qui diu que aquest mateix any. El que sigui perquè el souflé no comenci a minvar i haver de donar la raó, ara sí, a l’impresentable Enric Millo. Però no veig jo que sigui tan fàcil convocar eleccions abans dels torrons perquè el més dificultós no és el quan sinó el com. I el com és, és clar, quina o quines llistes sobiranistes, qui les encapçala, com hi participa la societat civil i si la DUI figura amb aquestes lletres i sense condicions al programa de mínims per comprometre’s davant la societat. Massa filigranes (els espanyols d’això en diuen encaje de bolillos) perquè les puguin resoldre d’un dia per l’altre unes formacions polítiques massa habituades als escacs (o al pòquer, depèn) quan es tracta de prendre decisions, amb un ull posat en els interessos del país i l’altre en els del partit.

De manera que, una vegada més, jo recomanaria al sofert poble català (si llegís això, que no ho farà) que tingui encara una mica de paciència amb els seus governants, però també que sigui, que siguem, vigilants amb ells: l’electorat de manifestacions i de vies, de consultes i samarretes grogues aquesta vegada no els en perdonarem ni una. Si es presenten amb un programa senzill que vagi de cara a barraca, junts o separats, obtindran un èxit esclatant, preludi de grans jornades per a la nostra nació. Si es presenten no tan sols desunits sinó també no havent sabut llegir bé, miops ells, les demandes de la societat, seran castigats i tots perdrem bous i esquelles. No vull ni pensar el que podria passar llavors.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!