Les aigües turbulentes

* Fa un temps, ja vaig opinar sobre la cadena humana a formar el proper Onze de Setembre. En resum, entre un “sí” i un “no” optava per un “sí, malgrat tot”, mirant de reüll la posició de conspicus representants de Solidaritat Catalana per la Independència, formació de la qual sóc adherit, quan es va proposar la idea. No m’extendré novament, doncs, sobre què en penso. Cal anar-hi. Cal participar-hi.

* Ahir vaig formalitzar, doncs, la meva inscripció al tram 231 (Rambla Nova de Tarragona), just quan ja ho havien fet 22.000 persones més. 22.000: casualment, el mateix nombre d’anys que s’atribueixen a l’homo sapiens de Serinyà, pertanyent a un home (o dona: com se sap això a partir d’un crani?) que potser caminava de quatre grapes i no havia descobert el foc però que era molt més lliure que nosaltres.

* Amb la inscripció a la cadena, va tocar també passar per caixa i comprar on line una samarreta groga. El meu primer pensament va ser: esperem que si és de color groc no ens porti mala sort, atesa la importància que està tenint el teatre en tot el procés sobiranista. Quan ho he comentat amb els meus amics, m’han rigut la gracieta però m’han recordat que la samarreta groga és la de la selecció canarinha. La nostra, no?

* I de moment, deixem-ho aquí. Només lamentar que l’itinerari de la cadena no passi per Sabadell. Llàstima, m’havia fet a la idea d’escollir aquell tram i aprofitar per comprar-hi alguna cosa…

[Imatge: confio que tothom és coneixedor del perquè el groc és un color malastruc, però per si algú no ho sabés, és el color que vestia Molière el dia que va morir sobre l’escenari; retrat de Nicolas Mignard; ca.wikipedia.org]