Les aigües turbulentes

No sé si algú s’hi ha fixat, però des de fa un temps han començat a aparèixer balcons amb estelades a La Riera. Discretes, de gairell, en un racó de la pantalla, desenfocades… el cas és que els factòtums de la popular sèrie de TV3 han decidit aplicar aquell principi d’Adolfo Suárez (“elevar a la categoria política de normal el que és normal a nivell de carrer”), només que aquí la categoria no és política sinó mediàtica.

És un detall d’alt valor simbòlic i vol dir que la cosa és seriosa. De fet ho va començar a ser el dia que les botigues xineses de “tot a cent” (aquelles on no entenen el català i parlen un dificultós castellà) van començar a vendre estelades. Si no és aquí, és a Pequín: si hi ha oferta és perquè hi ha demanda. Anotem-nos-ho a la carpeta de “coses positives” del procés sobiranista.

Ara cal que la població faci un nou esforç i tothom qui no ho ha fet encara col·loqui l’estelada al seu balcó. I quin millor dia per decidir-se que demà, Sant Jordi, el nostre patró? L’Assemblea Nacional Catalana ens convida a fer-ho i, per la meva part, així serà. De mica en mica, s’omple la pica.

[Imatge: façana de l’Ajuntament d’Altafulla; www.tarragona21.cat]