Cada dia em cau pitjor Duran i Lleida, tant la persona com el missatge. Ara es despenja amb una entrevista al diari
La Razón, d’acrisolat respecte a la radicalitat democràtica i catalanista, en que entre altres coses declara: “a la pràctica, del procés sobiranista, no hi ha res”. No ha dit això per regalar les oïdes (millor dit, els ulls) dels lectors del diari espanyol: ho ha dit perquè realment no es creu el procés sobiranista. En certa manera és coherent, coneixent la seva trajectòria. El problema és que Duran forma part d’un partit i d’una coalició que s’han compromès, mitjançant programa electoral primer i programa de govern després, a complir amb un pla, un calendari, unes actuacions i uns objectius concrets.
Pla, calendari, actuacions i objectius que es van complint mica en mica, amb no poques dificultats i entrebancs, provinents tant d’aquí com d’allà. Per exemple, les declaracions de Duran. Una mica de lleialtat institucional, per part de lo pelat d’Alcampell, no estaria de més.
[Imatge: la fotografia que Duran voldria fer desaparèixer; www.directe.cat]