Va acabar juliol amb el retorn del President a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya. Allà s’ha retrobat amb el Govern a l’exili i amb el President Torra i torna a reactivar el Consell per la República. En una entrevista a Der Spiegel es mostra optimista i creu que “aviat tornarem a casa”. El primer que va fer Puigdemont va ser demanar la llibertat dels presos polítics com a pas essencial cap a la República.
Apreta la calor i l’estiu continua sent groc i es va estenent a altres llocs de la geografia de parla catalana. A Eïvissa el sopar groc va reunir 150 persones, mentre a fora, als que fa nosa el groc eren 10 protestant. A Bétera (País Valencià), el sopar groc també va fer el ple mentre uns pocs protestaven a la porta.
I la vida continua, sigui des de la presó o al carrer, reivindicant els presos, sempre, i tenint com a objectiu consolidar la República. Dolors Bassa escriu “Sensacions d’un vis-a-vis familiar“, si teniu una mica de cor no us deixarà indiferents. Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen també un article, Hoy somos más fuertes:
“Somos gente de diálogo, de paz y acuerdo. Somos gente que amamos a nuestro país y a toda su gente. Nuestras trayectorias vitales hablan por nosotros. Y somos al mismo tiempo gente de firmes convicciones. Los barrotes, por tiempo que los tengamos que sufrir, no las harán cambiar.”
I a El Catllar es concentren a la presó més de dos-cents tractors en solidaritat amb Carme Forcadell. I també a gal·les en el marc d’un col·loqui titulat ‘Catalunya, i ara què?’ la presidenta del parlament, consternada per l’empresonament de Carme Forcadell.
La Presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.
Ned Thomas, al mateix col·loqui, va explicar que, “al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, ha constatat una manca de tradició democràcia, i que els valors i llibertats que aquí es donen per descomptat, allà són qüestionats per sistema”.
Mentrestant, a Calella roben la senyera de la plaça de l’Ajuntament. A Reus, Ciutadans reivindica l’arrencada de la pancarta de l’Ajuntament en defensa dels presos polítics. L’alcalde ho denuncia i la torna a penjar. A les xarxes se’ls escapa l’estratègia…
Ells mateixos reconeixen que no hi ha violència per part dels independentistes, i així cal continuar, sense violència, malgrat ells l’usin (aquí i aquí), en surtin impunes i no la condemnin. Ells només entenen la violència, sigui física o verbal. No hi hem de caure (“pels seus fruits els coneixereu“).
En un altre ordre de coses, no oblidem que ja fa quatre mesos de la detenció de Tamara Carrasco i, de moment, no pot sortir del seu poble (Viladecans), només per anar a Barcelona a treballar. Les proves contra ella són: tenir una careta de Jordi Cuixart, un missatge de veu, un xiulet i una captura de pantalla de google maps i, clar, pertànyer a un CDR, que són grups pacífics que defensen la república (subratllo pacífics). Contrasta el tracte que rep aquest noi: Un dels agressors ultres de Manresa no torna a la presó tot i estar en tercer grau, amb el que rep ella: La Audiencia Nacional prohíbe a Tamara Carrasco visitar a su madre que s’ha trencat una cama i resideix a Sant Vicenç dels Horts. Aquí una entrevista.
Acabo reivindicant el groc. El groc els fa nosa perquè s’ha convertit en un símbol de llibertat, de democràcia, de solidaritat i, de retruc, de denúncia d’un sistema corrupte i arbitrari. El groc ha fet aflorar la impunitat del feixisme i posa a prova la tolerància amb el pensament d’altri. El groc és el mirall que posem davant seu i no s’agraden. El groc és la lluita pacífica i constant d’un poble que vol la seua llibertat.
#Llibertatpresospolítics #Llibertatpresespolítiques i retorn dels exiliats!