Dia1. Vam votar i vam guanyar!
Ja fa un any de l’1 d’octubre i fa més d’un any que vaig començar a (d)escriure el que anava passant com una manera de recordar i també de reivindicar (com diu Bladé Desumvila: “L’essencial és lluitar, és a dir, escriure“). Des de llavors he anat publicant entrades regularment quan hi havia prou fets per explicar i tenia prou temps per a fer-ho. La sèrie arrenca a principis de setembre, però avui vull recordar aquesta entrada: 1 d’octubre. El dia més llarg.
Un any dona perspectiva. Aquest cap de setmana ha estat llarg d’actes per commemorar la fita. A Móra s’ha inaugurat l’Espai 1 doctubre, en record del lloc on, més gent que mai no havíem vist, vam resistir, vam defensar i vam votar. Va ser arran d’una proposta recolzada per l’ANC i CDR que ERC vam presentar una moció que va rebre el suport de CIU-PdeCAT, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC.
L’1 d’octubre vam votar i vam guanyar.
L’1 d’octubre l’Estat va actuar contra nosaltres com si fossem una colònia.
L’1 d’octubre no el podrem oblidar mai, per com ens vam organitzar, per com ens van fer sentir… els nervis, l’angoixa, la calma tensa de tot el dia i la felicitat en tancar el col·legi i saber que havíem salvat els vots.
L’1 d’octubre, a Móra d’Ebre, vam votar 1802 persones (sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30), i més de 2,2 milions de persones arreu de Catalunya.
L’1 d’octubre només volíem votar; votar no és cap delicte; votar no et fa independentista, votar et fa demòcrata.
L’1 d’octubre vam trencar emocionalment amb Espanya, l’Estat ens va perdre per sempre.
Ara es tornen a publicar vídeos, però aquest cop els que va fer la mateixa policia des de les seues càmeres. Què bèstia tot plegat! A qui se li acudeix pegar a gent pacífica que només vol votar? Només a un Estat repressor i democratafòbic se li acut actuar així i aturar una votació (segons ells sense cap valor, llavors doncs, per què l’ataquen?), a cop de porra i patacada. El “a por ellos” borbònic hi va contribuir mentre la premsa afí ja havia preparat el terreny. Què valents són armats fins a les dents i pegant a iaies i a nens. Unes iaies digníssimes, per cert, que fan augmentar l’orgull de país a nivells estratosfèrics: “No tenia por perquè no feia res dolent, només volia votar“.
Després, van perseguir als líders, tan civils com polítics. I ja fa gairebé un any que hi ha 9 persones a la presó preventiva acusades de càrrecs inversemblants, i altres tantes que són a l’exili pels mateixos motius. Sí, a vegades cal aturar-se i pensar que som al s. XXI malgrat alguns s’entestin a enviar-nos al s. XVIII.
Van sortint més imatges inèdites de vídeos d’aquell dia. I també reportatges. Anit, el 30 minuts “Marcats per l’1 d’octubre” va tornar a traure emocions a flor de pell. Molt ben fet i explicant bé què va passar. En contrast, el reportatge llarg de Netflix “Dos Cataluñas” em va decebre prou; explica el relat amb imatges i trossos d’entrevistes, es diuen mentides i ningú les rebat… en fi, penso que intenta ser neutral, però no ho acaba d’aconseguir.
Però, tornem a Europa, al món. La causa Catalana ja no és el mateix des de llavors. Ens coneixen arreu. Et pregunten arreu i posen Catalunya al mapa. Em quedarà sempre al calaix dels bons records els missatges d’amigues forànies interessant-se per mi i la meua família després de veure les imatges de la repressió. A l’altre calaix, els altres amics que no van preguntar res, que no van fer cap gest, com si no hagués passat res, el seu silenci dol.
Les imatges generades l’1 d’octubre van danyar la imatge de l’Estat malgrat el Ministre d’Exteriors de llavors insistís a negar-ho a la BBC. Continuar internacionalitzant el conflicte ha estat sempre la via. Junqueras va publicar aquest article al NYT l’1 de novembre. I el 2 de novembre aquest altre: “A treballar per guanyar la llibertat” on escrivia: “Deia dimarts el conseller Romeva que si el preu de la llibertat era la presó, pagaríem aquest preu“. Ell i Romeva es van fer amics a Brussel·les quan eren eurodiputats. Romeva llavors era d’IC-Verds, però va deixar la formació al març de 2015 i va ser cap de llista de JxS del 27 de setembre del 2015. Han passat moltes coses des de llavors. Tots dos coneixen bé Europa i hi tenen molts amics. Romeva, Conseller d’Exteriors i de Relacions Institucionals i transparència, va fer molt bona feina desplegant el Diplocat que el 155 es va encarregar de liquidar per la “despesa excessiva”, i sempre és allò de “la palla i la biga“. Eurodiputats ja van intentar visitar els presos a Estremera i no se’n van sortir, ara ho han aconseguit a i n’han demanat l’alliberament. Junqueras, sabedor que Europa té altres paràmetres, s’ofereix per ser cap de llista a les Europees.
No podem defallir, la nostra causa és justa, avui fa un any vam demostrar al món que som pacífics, demòcrates, que volem decidir lliurement el nostre futur. Mirat el mapa polític de llavors i el d’ara, tenim líders desapareguts i altres de nous. No defallim! Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Bassa, Forcadell, Forn, Cuixart, Sànchez, Puigdemont, Rovira, Serret, Comín, Puig, Ponsatí, Gabriel… Tots ells internacionalitzen la causa, tots ells fan que no sigui invisible al món. Continuem reivindicant-los, avui més que mai, ara i sempre. Estic convençuda que el que fan no serà en va.
Ningú de nosaltres som ja els mateixos de fa un any.
#Llibertatpresospolíticsiexiliats