Dia 17. Un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils
A mesura que s’anava apropant el dia assenyalat es feien sentir les veus més fortes sobre no polititzar l’acte, ni per uns ni per altres, o no anar-hi perquè hi anava el Rei. I va arribar el dia. I el relat serà molt diferent segons a quin mitjà feu cas. Els mitjans foranis i algun de nostrat van mostrar només una part d’el que va passar. Recomano vívament mitjans de solvència contrastada com Vilaweb:
- Barcelona ret homenatge a les víctimes un any després del 17-A
- Increpen i escupen a la comitiva del president Torra a la plaça de Catalunya
A primera hora la notícia era una gran pancarta de rebuig a la visita del Rei Felipe VI. Després d’uns moments de confusió on s’ha dit que els Mossos la volien retirar, finalment no s’ha mogut de lloc i ha presidit l’acte ben visible. Mentrestant, en un angle de la plaça un grup d’espanyolistes protestaven i han intentat entrar a l’edifici per arrancar-la, cosa que no han aconseguit.
El PSOE demana explicacions.
Voleu explicacions? Es diu LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.
És molt preocupant que se us hagi d'explicar. https://t.co/fLIExywxGl
— Rafael Pous ||*|| 🎗 (@Pous) August 17, 2018
Per sort es van separar els familiars de les víctimes dels polítics. Primer van fer l’ofrena els familiars, després les autoritats. Al capdavall de les Rambles, els CDR van fer una marxa silenciosa en homenatge a les víctimes del 17-A i també els taxistes van fer una marxa lenta en el seu record.
En l’acte protocolari el vice-president del parlament es nega a donar la mà a Felipe VI i ell, ofès, va deixar de saludar els consellers.
Fa uns anys un jugador de l'equip de rugbi d'Irlanda es va negar a donar la mà a la reina d'Anglaterra: ella va considerar que es tractava de llibertat d'expressió, no va fer mala cara ni va negar la mà als altres… Algunes monarquies són més respectables que d'altres.
— Joan-Lluís Lluís 🎗 (@Joanlluislluis) August 18, 2018
I per tancar una mica què va passar divendres al matí, recomano lectura d’aquest article: “Saber estar en el mundo” i mireu “els deu vídeos més esperpèntics del boicot espanyolista als actes del 17-A” si voleu entendre’l. I també, escridassen Gemma Nierga per presentar en català l’acte d’homenatge pel 17-A. I Sánchez esborra un piulet que commemorava el 17-A en català i sense la bandera d’Espanya.
El que es constata després dels actes del 17A és que al Rei li van fer un “Tortosa” en tota regla.
Descompteu la comitiva institucional del Parlament i el Govern (que han volgut recordar que això és Catalunya, país sense rei) i aquest és el suport que té el Borbó a Barcelona. Amb la Plaça militaritzada perquè no hi entri ni un cartell en contra, això és el que li queda: No res pic.twitter.com/VwSBi0P55s
— xavier antich 🎗 (@XavierAntich) August 17, 2018
El que va passar ahir a Pl. Catalunya demostra un cop més que la llibertat d’expressió no està garantida. Impedir que la ciutadania s’expressi pacíficament és greu. Impedir-ho només a un part, encara més. No hi ha excuses ni borbons que valguin quan hi ha en joc drets fonamentals
— Jordi Solé🎗 (@jordisolef) August 18, 2018
A la tarda del mateix dia, milers de persones, malgrat la pluja, van anar a la presó de Lledoners per a honorar el conseller Forn. A dins, els presos i funcionaris també van honorar el conseller Forn i les víctimes dels atemptats.
Dissabte, a Cambrils, es va inaugurar el Memorial per la Pau per homenatjar les víctimes. La rebuda va ser molt diferent per a Torra i Albiol. El dia anterior Albiol s’havia posat nerviós pel discurs de Torra en l’acte a LLedoners ple a vessar, i a Cambrils Albiol va increpar al president.
No topen. Albiol l’ha increpat amb altivesa i menyspreu. El President li ha respost que l’homenatge a les víctimes no era ni el lloc ni el moment. Albiol ha insistit amb més menyspreu. Jo hi era i no hagués tingut els miraments del President https://t.co/lvNDkzzLwu
— Josep Bargalló Valls (@JosepBargallo) August 18, 2018
Per acabar, recordar que encara ressonen les paraules que Margallo va pronunciar l’11 de setembre de 2016: “Un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible”.
#LlibertatPresosPolítics #LlibertatPresesPolítiques i retorn dels exiliats.
El Tortosa va ser monumental i la gent unionista miserable, molt miserable, d’una vilesa indescriptible. Vam ser-hi pel matí i per la tarda, i entre mig una tempesta per fer neteja. Vam deixar un poema de Joana Raspall i flors grogues. Silenci absolut i recolliment per part del poble.
Excel.lent reum Mònica.
Gràcies, Roser!
Una abraçada.