Pols d'estels

La petita constel·lació de Triangle es troba situada entre les constel·lacions d?Àries i d?Andròmeda. Segons algunes fonts, sembla que Ceres, deessa protectora de l?illa de Sicília, pregà a Júpiter que posara l?illa al cel.

El planeta Júpiter continuarà veient-se pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  Mart començarà a ser visible per l?est poques hores després de la posta del Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura.

La petita constel·lació de Triangle es troba situada entre les constel·lacions d?Àries i d?Andròmeda. No està associada a cap mite grecoromà sinó que ja des d?antuvi descriu només una forma geomètrica. Segons algunes fonts, però, sembla que Ceres, deessa protectora de l?illa de Sicília, pregà a Júpiter que posara l?illa al cel. Més segures semblen les dades que ens parlen d?una constel·lació que els grecs ja coneixen i que anomenaren Delta per la similitud amb el delta del riu Nil.

Les estrelles de la constel·lació són totes molt dèbils. L?objecte més important que hi podem trobar és la galàxia del Triangle (M33), que està només uns 2,6 milions d?anys llum de nosaltres i és quatre vegades més petita que la nostra galàxia.

El planeta Júpiter continuarà veient-se pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  Els dies 12 i 13 una fina lluna creixent passarà prop del planeta.  Al final del mes, Júpiter deixarà de ser visible.
Mart començarà a ser visible per l?est poques hores després de la posta del Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. A principi de mes, cap a l?est i poc abans de l?eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més alt), Venus (més baix) i Mercuri ben a prop de l?horitzó. El dia 4, la Lluna s?observarà prop de Saturn i el dia 5 prop de Venus. A finals de mes Mercuri deixarà de ser visible.

El passat 24 d?octubre el cometa 17P/Holmes, que fins aquell moment era un dèbil objecte celeste, esclatà augmentant la seua lluminositat mig milió de vegades en 24 hores. A hores d?ara és visible a ull nu en la constel·lació de Perseu, amb una brillantor semblant a la de les estrelles principals de la constel·lació. Té una forma esfèrica sense cua. Es creu que una ruptura sobtada del seu nucli ha exposat, a la llum del Sol, gel fresc del seu interior que s?està evaporant i brillant. El dia 19 de novembre passarà prop de l?estel Mirfak de Perseu. L?espectacle amb prismàtics o telescopi pot ser espectacular.

Aquest mes Xina s?ha sumat a l?exploració lunar amb el llançament de la nau Chang’e-1 que estudiarà la presència de 14 elements químics a la superfície del nostre satèl·lit i obtindrà imatges tridimensionals de moltes formacions geològiques, entre altres missions. L?Agència Espacial Europea (ESA) col·labora amb els científics xinesos per a l?ajut en terra i a la nau.

La Lluna estarà en fase de quart minvant l?1 de novembre. El dia 10 tindrem una Lluna en fase de nova. El 17 de novembre la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 24 de novembre.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Imatge de Sicília vista des de satèl·lit. S’observa el fum del volcà Etna en l’erupció del 2002.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de novembre 2007. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

La constel·lació de Capricorn llueix al cel del mes. Representa la dida Amaltea que alletà al déu Zeus amb la llet d’una cabra.

El planeta Júpiter es veurà pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol. Cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol veurem els planetes Saturn (més baix) i Venus (més alt).

Amaltea és el nom de la dida que crià en secret el déu Zeus quan era menut. Cronos, el seu pare, el volia devorar per evitar que aquest el destronara, segons anunciava una profecia. Amaltea és una nimfa, però també és representada com la cabra que li donava llet al nen.
Un dia, quan Zeus jugava, li trencà una banya i per compensar la nimfa cabra li va prometre que s?ompliria miraculosament de totes les fruites que desitjara. És la banya de l?abundància o cornucòpia, popularment representada en multitud de pintures. En agraïment per la seua criança, Zeus col·locà Amaltea al cel com la constel·lació de Capricorn.

La constel·lació també és associada al déu Pan que convertí la part inferior del seu cos en una cua de peix per escapar del monstre marí Tifó.

Capricorn és la constel·lació més menuda del zodíac, per on passa el Sol entre el 19 de gener i el 16 de febrer. A més les seues estrelles són molt dèbils. L?estel més brillant, Deneb Algedi, és només de magnitud 3.

El planeta Júpiter es veurà pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  El dia 16 una lluna quasi en quart creixent se situarà prop del planeta.
Després de la mitjanit Mart començarà a ser visible per l?est i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. A principi de mes, cap a l?est i poc abans de l?eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més baix) i Venus (més alt). El dia 7, la Lluna s?observarà entre els dos planetes. Saturn anirà acostant-se a Venus fins a uns 3 graus el dia 14. Els dies posteriors, Saturn i Venus continuaran separant-se fins que, cap a finals de mes, el primer estarà més alt que el segon.

El passat 23 de setembre entràrem en l?estació de la tardor. El Sol cada dia que passe estarà cada vegada més baix fins el dia 21 de desembre quan començarà l?hivern.

La nau Mars Odyssey de la Nasa ha descobert, en les vessants d?un volcà marcià, set entrades a cavernes. Són formes molt fosques i quasi circulars de 100 a 250 metres que podrien donar entrada a àmplies zones subterrànies, possible refugi de la vida marciana passada. També podrien utilitzar-se per a la protecció de futures colònies humanes.

La Lluna estarà en fase de quart minvant el 3 d?octubre. El dia 11 tindrem una Lluna en fase de nova. El 19 d?octubre la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 26 d?octubre.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d?octubre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes d?octubre 2007. Vàlid per al dia 1 d?octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: Infantesa de Zeus (Amaltea està munyint la cabra), pintat per Jakob Jordaens. 1640,  Musée du Louvre, Paris.

Quatre planetes podran veure’s a la nit. Venus i Mercuri a la posta de Sol, mentre que Saturn i Jupiter quan ja siga fosc.

Mentre els astronautes ja comencen a fer proves per anar al planeta Mart. Una missió americana de la NASA formada per sis científics estarà tancada a un espai a l’àrtic canadenc mentre altre grup de científics europeus ho farà l’any que ve a Rússia.  

La constel·lació de Cabellera de Berenice està lligada a un mite sobre personatges històrics. La reina Berenice d’Egipte (ací en català, però més curt) es va tallar els cabells per agrair als déus que el seu marit, el rei Ptolomeu, havia tornat sa i estalvi de la guerra contra el rei Seleuc II de Síria. La cabellera dipositada al temple d’Afrodita va desaparéixer, cosa que va enfadar el rei i la reina. Per calmar-los i també per salvar els caps dels sacerdots, l’astrònom Conó de Samos, que era amic d’Arquímedes de Siracusa, va dir que els cabells se’ls havia emportat la deessa al cel. Encara que la Cabellera de Berenice era considerada en l’antiga Grècia una simple agrupació d’estrelles que pertanyia a la cua del Lleó (Leo), no fou sinó a partir del segle XVI que se li donà l’estatus d’una contel·lació, a partir del cartògraf holandés Gerardus Mercator, com també de Tycho Brahe i Johann Bayer. Aquesta constel·lació està situada lluny del pla de la nostra galàxia, de manera que no hi ha massa pols interestel·lar i per tant s’hi poden observar molts objectes difusos i llunyans. S’hi veuen vuit objectes del catàleg que féu Messier i molts cúmuls globulars.
 
A la posta de Sol continuarem veient el planeta Venus cap a l’oest. En la mateixa direcció però més baix, a partir del dia 12 i cada vegada millor en passar els dies, podrem tornar a veure el planeta Mercuri. El dia 18 tindrem una fina lluna creixent situada entre els dos planetes mentre que els dies 19 i 20 la Lluna es situarà ja prop de Venus. El dia 22 de maig a les 21:41:23 (h:m:s) es podrà observar un fenomen ben curiós. La Lluna passarà exactament per damunt del planeta Saturn i el farà desaparéixer. Podríem dir que serà un eclipsi de Saturn. Fer-li una foto en el moment de l’ocultació serà molt interessant. Tornarà a aparèixer a les 22:32:00.

Júpiter eixirà a la matinada pel sud-est, cap a la mitjanit, a principi de mes i cap a la 22:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud.  Continuarà sent el rei de les nits del mes de maig.
 
La Lluna serà plena el 2 de maig, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 16 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 23 de maig, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està preparant els seus astronautes per a un pròxim viatge a Mart. El viatge pot durar dos anys i cap ésser humà ha passat una experiència com aquesta. Per això s’ha ideat una missió simulada a Mart, amb una durada de 500 dies, en una instal·lació especial aïllada a Rússia. Durant la missió Mars500, sis persones que formaran la tripulació hauran de passar per totes les situacions com si es trobaren realment viatjant cap al Planeta Roig. S’inclourà un llançament, el viatge d’anada, l’aterratge a Mart i una llarga exploració de la superfície marciana. A més després caldrà assajar la tornada a casa. Els astronautes hauran de fer front a emergències simulades. Fins i tot podrien tindre emergències reals o malalties. A més, les comunicacions es faran amb un retard de 20 minuts en cada sentit per tenir en compte la llunyania del planeta. Aquest fet no facilitarà gens la vida dels científics, els quals restaran tancats en uns tancs metàl·lics, amb un total de 200 metres quadrats, on hi haurà diverses àrees: mèdica, d’investigació, de tripulació i de cuina. Els possibles problemes mèdics, tecnològics i sobretot psicològics que puguen aparéixer s’estudiaran per preparar la vertadera visita a Mart, que es preveu cap a l’any 2030.

Donat que ja és possible adjuntar imatges de qualitat he optat per no repetir els mapes celestes en dues resolucions diferents. Així podré posar altres imatges més atractives al post.

La imatge adjuntada representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Bust de la reina ptolemàica Benerice II, que regnà entre el 246-421 aC, Sala 10, Glyptothek, Munich, Alemanya. Autor: Bibi Saint-Pol, 8-2-2007.

Tres planetes seran visibles fàcilment al cel durant aquest mes, Venus a la posta, Saturn durant tota la nit i Júpiter a la matinada.

I el 25 d’abril, 300 anys després de la Batalla d’Almansa, la Lluna i Saturn es situaran prop un de l’altre. Casualitats còsmiques que fan bonic….

La constel·lació d’Antlia o Màquina Pneumàtica és una petita constel·lació difícil de veure des de les nostres latituds ja que sempre es troba molt baixa. A l’abril és quan la podem veure a més altura sobre l’horitzó en direcció al sud. És una constel·lació moderna ja que va ser creada cap a 1750 per l’astrònom Nicolas Louis de Lacaille quan aquest treballava a l’observatori de Bona Esperança a l’Àfrica del Sud. L’estrella més brillant és Alfa Antliae, de magnitud 4,3, és a dir tan dèbil que només la veurem amb cels foscos.  Representa la bomba d’aire amb la qual els físics dels segles XVII i XVIII treien l’aire d’un recipient hermètic per tal d’aconseguir una baixa pressió. Amb aquests experiments, Otto von Guericke va demostrar que l’aire pesa i que el so no es transmet pel buit. L’experiència més espectacular va ser quan va ajuntar dos hemisferis formant una esfera. En fer-hi el buit, 8 cavalls estirant per cada banda van ser incapaços de separar-los. La bomba pneumàtica també es feia servir amb finalitats lúdiques com, per exemple, veure què li passava a un ou o a un conill o una gallina vius dins d’una campana transparent quan es treia l’aire.
 
A la posta de Sol podrem veure Venus cap a l’oest. El dia 20 una fina lluna creixent es trobarà dalt i molt a prop d’aquest planeta. Tracteu de fer-li una foto.

Júpiter eixirà a la matinada pel al sud-est, cap a les 3:00 h. a principi de mes i cap a la 1:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol. El 14 d’abril la Lluna tindrà un encontre pròxim amb el planeta roig.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud. Serà el rei de les nits del mes d’abril. La nit del 25 d’abril la Lluna en quart creixent se situarà prop de Saturn com si els dos volgueren fer un homenatge als que defensaren l’antic Regne de València en la batalla d’Almansa que justament eixe dia farà 300 anys.

Aquest mes ja ha començat amb un avançament de l’hora. Ara estem dues hores per davant de l’horari solar i per consegüent els matins seran més foscos, mentre que les vesprades es faran molt més llargues.
 
La Lluna serà plena el 2 d’abril, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 17 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 24 d’abril, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

Un treball publicat recentment per Michael Brown, el descobridor del planeta nan Eris que va resultar ser més gran que Plutó i va provocar l’eliminació d’aquest astre de la llista de planetes, ha tornat a fer una gran aportació a la comprensió de la formació del Sistema Solar.  Ell i els seus col·laboradors han estudiat el cos 2003 EL61, situat al cinturó de Kuiper, lloc on es troba també el planeta nan Plutó i han observat que és realment un cos molt estrany perquè té la forma d’un baló de rugbi, tot i que originàriament era esfèric. Ara han descobert que va ser colpejat per un altre astre fa uns 4,5 milions d’anys, en l’època en què la Terra s’estava formant. Aleshores va adquirir una forma el·líptica, amb un parell de llunes, mentre multituds de fragments de gel més menuts escaparen cap al Sistema Solar intern i fins i tot impactaren contra la Terra. 2003 EL61 està format bàsicament per gel i com que la seua òrbita és inestable s’espera que finalment caiga cap al Sistema Solar intern i passe prop de la Terra. Aleshores 2003 EL61 desenvoluparà una immensa cua com qualsevol cometa però unes 6000 vegades més brillant que el cometa Hale-Bopp que vam veure l’any 1997. Aquest espectacle,  però, serà per a una humanitat del futur, si aquesta encara existeix, ja que es produirà d’ací a uns 1000 milions d’anys.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes d’abril 2007. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Dos fets astronòmics importants obriran aquest mes de març: l’encontre pròxim entre la Lluna i el planeta Saturn la nit del dia 1 i l’eclipsi total de lluna la nit del dia 3 de març.

A més, per fi deixem aquesta farsa de l’hivern d’enguany i entrem el dia 20 en la primavera. 

Des de llocs foscos i amb l’horitzó lliure, podrem admirar cap al Sud, a molt poca altura la petita constel·lació de Puppis (Popa). Situada al costat de la constel·lació de Canis Major, on trobarem Sírius, l’estrella més brillant del cel, Puppis està lligada a la saga del mite de Jasó, com també ho està la constel·lació d’Àries -explicada al cel de desembre passat. Jasó junt amb els Argonautes partiren cap a la Còlquida amb la nau Argos per trobar la pell d’un corder, el Velló d’or. Ja els antics grecs posaren la nau en el firmament en l’antiga constel·lació d’Argo Navis. Però d’aquesta només en queda el tros de la popa, Puppis. Les altres parts han estat absorbides per les constel·lacions veïnes.
 
A la posta de Sol podrem veure Venus cap a l’oest. El dia 21, primer dia de la primavera, la Lluna es trobarà molt a prop d’aquest planeta.

Júpiter eixirà a la matinada cap al sud-est, Mart es veurà molt més tard, mentre que Mercuri ja apareixerà al cel minuts abans de l’eixida del Sol.

Saturn ja serà visible a partir de les primeres hores de la nit a la constel·lació de Leo en direcció a l’est. La nit de l’1 al 2 de març la Lluna quasi plena s’anirà aproximant al planeta fins que cap a les 4 de la matinada els dos astres estaran pràcticament en contacte. Al nord i l’est d’Europa, però, la Lluna arribarà a tapar el planeta. El nostre satèl·lit també s’aproximarà a Saturn el dia 28.

Aquest mes ens donarà el final de l’hivern i el principi de la primavera. Si l’hivern meteorològic pràcticament no ha existit, l’hivern astronòmic s’acaba ja que la Terra ha seguit el seu recorregut habitual al voltant del Sol i arriba al punt Àries, lloc de l’òrbita on la durada del dia i la nit són iguals. Serà el dia de l’equinocci de primavera que enguany serà el 20 de març.
 
La Lluna serà plena el 4 de març, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 19 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 25 de març, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La nit del 3 al 4 de març (en aquest enllaç, les hores estan en Temps Universal, cal sumar 1 hora per a l’hora oficial), si l’oratge ens acompanya, observarem un eclipsi total de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part inferior adquirint una tonalitat rogenca. Els moments destacats de l’eclipsi són els següents:

Tracteu d’observar el fenomen ja que no cal cap instrument per veure’l. Només cal veure com la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, va fent-se cada vegada més fosca. Aquest tipus d’eclipsi va servir a Aristarc de Samos al segle III a.C. per a fer els primers càlculs de la distància entre la Terra i la Lluna.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de març del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes de març 2007. Vàlid per al dia 1 de març a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Les postes de Sol poden ser ben interessants la primera part del mes. Just després d’amagar-se el Sol rere l’horitzó veurem Venus dalt i Mercuri a sota. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. Saturn serà visible ja des de les primeres hores de la nit.

Aquest mes, i des de llocs foscos, podem fixar-nos en la zona del cel que es troba entre la constel·lació del Cotxer i l’estrella polar. Aquesta zona pròxima al pol nord celeste sempre està visible al cel ja que no es pon mai. No té estrelles brillants i és per això que fins l’edat moderna no se li associà cap constel·lació. El matemàtic alemany Jakob Bartsch, que era cunyat de Johannes Kepler, crea el 1624 la dèbil constel·lació de Camelopardalis (Girafa). Tanmateix es creu que l’astrònom holandés Petrus Plancius ja l’havia observada uns anys abans. La forma allargada de la figura formada per les seues set estrelles principals de cinquena magnitud recorda una girafa. Realment és el camell lleopard: una girafa amb cap de camell i taques de lleopard.
 
Les postes de Sol poden ser ben interessants la primera part del mes. Just després d’amagar-se el Sol rere l’horitzó veurem cap al sud-oest dos planetes, Venus dalt i Mercuri a sota, ben brillants en les primeres hores nocturnes.  Si els primers dies estaran pròxims, a poc a poc s’aniran separant i el dia 18 Mercuri ja s’haurà acostat tant al Sol que la seua visió serà impossible.  El dia 19 tindrem un encontre pròxim entre una Lluna creixent de 2 dies i el planeta Venus.

Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar cap al sud-est. Saturn ja serà visible a partir de les primeres hores de la nit a la constel·lació de Leo en direcció a l’est. El dia 2 de febrer la Lluna plena se situarà ben a prop del planeta.
 
La Lluna serà plena el 2 de febrer, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 17 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 24 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La notícia important del mes ha estat, sens dubte, l’observació del cometa McNaught. Descobert el 7 d’agost del 2006 a Austràlia, en el seu camí cap al Sol ha estat el cometa més brillant dels últims quaranta anys. Va ser visible a simple vista els primers dies de gener a la posta de Sol. Fins i tot alguns astrònoms l’han fotografiat a plena llum del dia. En la seua màxima aproximació al Sol el dia 12 de gener va ser observat pels instruments del telescopi solar SOHO. Ara ja no és visible per a les nostres latituds, però els habitants de l’hemisferi sud de la Terra encara el podran observar a la posta de Sol. Ha estat qualificat com el gran cometa del 2007. I això que l’any tot just ha començat.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

I aquest apartat pot ser interessant, principalment, per als lectors de la comarca de la Safor. S’està organitzant una observació d’astronomia oberta a tot el públic per al dijous 22 de febrer, a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i amb la col·laboració de la revista Quinzedies. Alguns membres de l’Agrupació Astronòmica i jo mateix  mostrarem les constel·lacions, la Lluna i el planeta Saturn amb diversos telescopis. I es faran demostracions pràctiques de l’ús de la carta del cel que acompanya aquest article. El lloc d’observació serà la Plaça Tirant lo Blanc, dalt del parking del riu Serpis al final del Passeig de les Germanies a Gandia. Esteu convidats.

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta de Sol. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart.

El cel de gener està dominat per la constel·lació d’Orió. Per sobre d’ella podrem veure la gran constel·lació del Cotxer o l’Auriga. Aquesta és una de les 48 constel·lacions que va compilar Ptolemeu, l’astrònom grec del segle II, en la seua obra l’Almagest. Està associada a Erictoni, un dels primers reis d’Atenes, fill del déu Hefest el qual, en intentar violar la deessa Atenea, va vessar part del seu semen sobre la cama d’ella. La deessa, fastiguejada, va netejar-se amb un tros de llana que llençà a terra. I la terra, així fecundada, va donar vida a un nen, que la deessa va acollir. Erictoni s’educà en el temple d’Atenea a l’Acròpolis. Més endavant va ser rei d’Atenes. Se li atribueix la introducció de l’ús dels diners a l’Àtica i la invenció del carro de quatre cavalls (quàdriga), per la qual cosa se li va dedicar la constel·lació del Cotxer.

Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta del Sol, cap al sud-oest. A mesura que avance el mes es veurà millor i més brillant, tot separant-se del Sol. El dia 20 veurem un encontre celeste entre una lluna creixent molt fina i el planeta Venus, a una separació de poc menys d’un grau i mig. També, a partir d’aquest dia 20, Mercuri estarà ja bastant separat del Sol i per això serà visible en els primers moments després de la posta. D’aquesta manera Venus dalt, i Mercuri a sota, brillaran en els capvespres dels últims dies del mes. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. A partir de les 22 h, i durant els primers dies del mes, en la constel·lació de Leo podrem gaudir del planeta Saturn en direcció a l’est. A mesura que passe el mes, Saturn eixirà cada vegada més prompte. El dia 6 de gener la Lluna es trobarà molt prop del planeta.

La Lluna serà plena el 3 de gener, mentre que l’11 estarà en fase de quart minvant. El dia 19 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 26 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart. La comparació d’imatges preses el 1999 i el 2005 de les parets d’un cràter per la nau Mars Global Surveyor, ha mostrat uns sediments de color clar en les imatges de l’any passat que abans no hi eren. Es creu que aquests sediments han estat causats per aigua que brollà de la paret del cràter i davallà per ella, tot evaporant-se en la dèbil atmosfera marciana. Si es confirma aquest fet, l’aigua líquida és més abundant del que es pensava i Mart serà més acollidor per a una possible vida marciana.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu un Bon Any Nou 2007!

Figura: Mapa celeste per al mes de gener. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Aquest mes de desembre continuarà sent un mes pobre per a l’observació planetària vespertina. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només poc abans de les 12 de la nit podrem començar a gaudir del planeta Saturn situat en la constel·lació de Leo.

La constel·lació d’Àries es troba entre les constel·lacions de Pisces, Perseu i Taure. Forma part d’una de les sagues més importants de la mitologia grega: l’aventura de Jasó i els argonautes. Àries representa la pell d’un corder, el velló d’or, que Jasó i els argonautes anaren a buscar amb la seua nau Argos. Pèlies s’havia proclamat rei de Tebes, tancant a la presó el seu germà Èson, el vertader rei. El fill d’Èson, Jasó, va anar a buscar el velló d’or per la promesa de Pèlies de proclamar-lo rei. El velló es trobava a la Còlquidia, vigilat per dos toros i per una serp que mai no dormia, però Jasó els va vèncer amb l’ajuda de Medea.

La constel·lació forma una línea amb tres estrelles principals, Alfa, Beta i Gamma Arietis. Aquesta última és una de les primeres estrelles dobles que es van descobrir. Robert Hooke, el descobridor de la llei d’elasticitat o llei de Hooke, l’observà l’any 1664.

Aquest mes de desembre continuarà sent un mes pobre per a l’observació planetària vespertina. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Mercuri, Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i només es veuran abans de l’eixida del Sol. Només a la segona part de la nit, a partir de les dotze al principi del mes i cap a les 22h a final de mes, podrem gaudir en la constel·lació de Leo del planeta Saturn entre la zona est i sud del cel.

Poc abans de l’eixida del Sol podrem veure Mercuri, Mart i Júpiter cap al sud-est. Al principi del mes seran difícils d’observar per estar encara molt prop del Sol. Però a mesura que avance el mes es faran més i més visibles. El dia 11, cap a les 7:30, ja entre les primeres llums del dia, aquests tres planetes es trobaran molts prop entre ells, formant una figura de triangle.

La Lluna serà plena el 5 de desembre, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 20 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 27 de desembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La disminució de l’ús de les energies fòssils com el petroli i el desenvolupament d’energies renovables com la fotovoltaica o l’eòlica són l’única solució permanent al problema de l’escalfament global. Però si el canvi climàtic fora brusc caldria buscar una ràpida solució.

L’astrònom Roger Angel de la universitat d’Arizona proposa construir un para-sol solar per refredar la Terra. La idea és llançar bilions de petites naus en una òrbita alineada amb el Sol, l’anomenada òrbita L1, situada a 1,5 milions de km de la Terra. Les naus formarien un llarg núvol cilíndric amb un diàmetre d’aproximadament la meitat del diàmetre de la Terra, i unes 10 vegades més llarg. Es calcula que un 10% de la llum del Sol que passe a través del núvol de naus seria desviada del seu camí cap al nostre planeta. D’aquesta manera es reduiria la llum solar un 2% sobre tot el planeta, suficient per contrarestar l’escalfament global causat pel diòxid de carboni en l’atmosfera de la Terra.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de desembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de desembre. Vàlid per al dia 1 de desembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a partir de les dotze veurem Saturn entre la zona est i sud del cel.

La constel·lació de la Balena (Cetus) ocupa una gran porció del cel, al sud de Pisces i Àries. Cassiopea, reina d’Etiòpia, va gosar dir que ella era més bella que les Nereides, filles de Posidó. Aquest déu, en represàlia, envià el monstre Cetus per assolar les costes del regne. La princesa Andròmeda, filla de Cassiopea, va ser oferida al monstre en sacrifici per aplacar el déu, però l’arribada de Perseu, que matà el monstre, la salvà.

L’estrella Omicron Ceti, també anomenada Mira, és una gegant roja, unes 300 vegades més gran que el Sol. És una estrella variable polsant que augmenta i disminueix molt de brillantor al llarg d’un període d’11 mesos. La seua variació en brillantor fa que de vegades desaparega del cel observable a ull nu. Hi ha astrònoms que han especulat que la primera observació d’aquesta pulsació podria associar-se a l’estel de Betlem.

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a la segona part de la nit, a partir de les dotze, podrem gaudir en la constel·lació de Leo del planeta Saturn entre la zona est i sud del cel. El dia 13 tindrem un encontre pròxim entre una Lluna en quart minvant i Saturn. El dia 18 de novembre veurem la pluja d’estels de les Leònides en la constel·lació de Leo, prop de Saturn. Són restes del cometa Tempel-Tuttle recollides per la Terra en travessar l’òrbita del cometa.

La Lluna serà plena el 5 de novembre, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 20 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 28 de novembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La nau Mars Express, en òrbita al voltant de Mart, ha obtingut imatges de la regió de Cydònia, la zona de la famosa “cara de Mart“. Les fotos obtingudes amb la càmera estèreo d’alta resolució presenten algunes de les més espectaculars vistes del planeta roig.

La “cara de Mart” és una formació molt erosionada. Les primeres imatges foren preses per la nau Viking el 1976. Les condicions particulars d’il·luminació de la formació la feien semblants a un rostre humà. Això va portar a molts amants de les conspiracions i de les pseudociències a especular sobre l’existència d’una avançada civilització marciana a la qual s’atribuí la “cara”. El 1998, unes imatges de la nau Mars Global Surveyor, preses en unes altres condicions d’il·luminació, ja confirmaren l’inexistència d’aquesta cara.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de novembre. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.