Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: El cel del mes

El cel de març 2009

1
Publicat el 5 de març de 2009

Prop de l’horitzó, en direcció sud, podem trobar, lluny de boires, de llums i d’obstacles muntanyosos, la petita constel·lació de Vela.

Continua havent poca activitat planetària a l’oest a la posta del Sol durant aquest mes. Únicament Venus serà visible, però només durant la primera quinzena.

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 20:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg de març.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà diversos actes per a l’Any Internacional de l’Astronomia, als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats. Per exemple, el proper 29 de març es farà un concert astronòmic al Teatre Serrano de Gandia amb la Unió Artístico-Musical Sant Francesc de Borja. No us ho perdeu.

Segueix…

El cel de març permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament, encara que ja situades cap a l’oest a la posta del Sol: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre.

Prop de l’horitzó, en direcció sud, podem trobar, lluny de boires, de llums i d’obstacles muntanyosos, la petita constel·lació de Vela. És una de les quatre en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d’Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions modernes. El vaixell va ser dividit en Vela; Carina, o la Quilla; Puppis, la Popa; i Pyxis, el Compàs.

Continua havent poca activitat planetària a l’oest a la posta del Sol durant aquest mes. Únicament Venus serà visible, però només durant la primera quinzena. Un telescopi menut o uns prismàtics ens mostraran les fases d’il·luminació del planeta.

 

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure tres planetes ben junts: Júpiter, Mart i Mercuri. Els últims dies del mes Mercuri i Mart aniran aproximant-se al Sol i seran inobservables.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 20:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg de març.

 

El dia 4 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 11, i quart minvant el 18. El dia 26 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

L’Any Internacional de l’Astronomia ja ha començat a tot el món i té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Una inauguració popular es va fer el passat 19 de febrer al Teatro-Auditorio de Cuenca on es va interpretar un concert amb l’orquestra simfònica d’Albacete amb el visionat simultani d’un vídeo multimèdia astronòmic procedent del planetari de Chicago, realitzat per l’astrònom i artista José Francisco Salgado. Astrònoms de tot l’estat van gaudir de l’espectacle que també es podrà veure el pròxim 2 de juliol al Palau de la Música de València interpretat per l’orquestra d’aquesta ciutat.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà diversos actes, als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats. Per exemple, el proper 29 de març es farà un concert astronòmic al Teatre Serrano de Gandia amb la Unió Artístico-Musical Sant Francesc de Borja. No us ho perdeu.

 

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de març de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:00 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de març 2009. Vàlid per al dia 1 de març a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: De la web  The Greek Age of Bronze: Ships

El cel de febrer 2009

2

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

També, però, podem trobar la la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquest ocell que va portar la branca d’olivera a Noé, és ara considerat símbol de la pau.

Finalment l’Any Internacional de l’Astronomia està en marxa. La inauguració a París ha posat a caminar la festa de l’astronomia mundial on commemorem els 400é aniversari de la primera observació astronòmica.

I el números astronòmics de l’Once ja estan al carrer….

Segueix…

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

Més prop de l’horitzó podem trobar, lluny de boires, de llums i d’obstacles muntanyosos, la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquesta és una creació de l’astrònom holandès Petrus Plancius, que l’any 1592 agrupà algunes estelles que no tenien constel·lació assignada. El nom primerament proposat va ser Columba Noachi, o siga, el Colom de Noé, el que va portar una branqueta d’olivera en el bec per a avisar de la baixada de les aigües del Diluvi Universal. Aquesta zona del cel no té estels notables.

Poca activitat planetària podrem veure a l’oest a la posta del Sol durant aquest mes. Només Venus serà visible. Aquest planeta continuarà ben brillant i alt. Un telescopi menut o uns prismàtics ens mostraran les fases d’il·luminació que presenta com descobrí Galileo fa 400 anys.

 

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure, amb sort, Mercuri. Els últims dies del mes s’hi afegiran a la nostra visió els planetes Júpiter i Mart, però tots tres ben prop de l’horitzó.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 22:00 hores al principi del mes mentre que a finals de febrer ja serà visible cap a les 20 hores.

 

El dia 3 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 9, i quart minvant el 16. El dia 25 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

L’Any Internacional de l’Astronomia ja ha començat a tot el món i té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Si el 15 de gener es feia l’obertura mundial a París, a la seu de la UNESCO, el passat 27 de gener es feia la inauguració espanyola a la seu del CSIC a Madrid. La benvinguda a les activitats de l’Any va ser donada per representants de l’Agència Espacial Europea, per la presidenta de l’organització a Espanya, Montserrat Villar, per Catherine Cesarsky, presidenta de la Unió Astronómica Internacional, entre altres i finalment el Príncep Felip, gran aficionat a l’astronomia des de xiquet com ell mateix va dir, va cloure l’acte amb un discurs molt emotiu.

 

Una inauguració molt més popular es farà el pròxim 19 de febrer al Teatro-Auditorio de Cuenca on s’interpretarà un concert amb l’orquestra simfònica d’Albacete i un vídeo multimèdia astronòmic procedent del planetari de Chicago.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà diversos actes, als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats. El proper 7 de març traurà els telescopis al carrer en la primera de les Festes de les Estrelles que es faran durant aquest 2009.

 

I continueu comprant números de l’Once els dissabtes de febrer. Són bells motius per contribuir a l’Any Internacional de l’Astronomia i fins i tot poden resoldre’t la vida!

 

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 28 a les 21:38 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer 2009. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 

El cel de gener 2009

6
Publicat el 1 de gener de 2009

El cel de gener mostra les constel·lacions més belles del firmament. La més prominent, la del gegant caçador Orió, es troba aquest mes cap al Sud durant la primera part de la nit.

Aquest mes comença a celebrar-se l’Any Internacional de l’Astronomia, esdeveniment que té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Tot un muntó d’actes estan programats a tot arreu del nostre país i en el món sencer. En parlarem llargament en aquest bloc.

I finalment desitjar-vos un  

Feliç Any Nou 2009

Segueix…

El cel de gener mostra les constel·lacions més belles del firmament. La més prominent, la del gegant caçador Orió, es troba aquest mes cap al Sud durant la primera part de la nit. Les tres estrelles alineades que formen el cinturó d’Orió, dins d’un gran rectangle estel·lar, faciliten la seua identificació. A l’esquerra d’aquesta constel·lació podem admirar també les dels seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, l’astre més brillant del cel. Al peu del gegant es troba Lupus, la llebre, la seua peça de caça. Però Orió no només era caçador. La seua ardent vida amorosa el portà a assetjar les belles germanes Plèiades. Durant cinc anys no cessà de perseguir-les fins que Zeus s’apiadà d’elles i les convertí en estrelles. I a més introduí una representació seua, Taurus, el Toro, entre elles i el gegant amb la finalitat de protegir-les fins i tot més enllà de la vida mortal.

El dia 31 de desembre. Mercuri i Júpiter s’aproximaran a només un poc més d’un grau, mentre que una mica més amunt la Lluna s’acostarà al planeta Venus. Bona representació final per al cap d’any. Els primers dies de l’any 2009 els planetes mantindran aquesta configuració, encara que s’aniran separant a poc a poc. El dia 4 de gener, quart creixent, tindrem alineats els planetes. Més cap a l’est i més alt podrem observar Venus, prop de l’horitzó Mercuri i més avall Júpiter. Només ho podrem veure poc després de la posta de Sol, ja que aquests dos estaran en aquell moment ben a prop de l’horitzó. Ja la segona quinzena del mes, Júpiter deixarà de veure’s en aproximar-se al Sol. I finalment el dia 30 de gener la Lluna tornarà a posar-se al costat de Venus.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà cap a la mitjanit pel l’est els primers dies del mes, mentre que a finals de gener ja serà visible a partir de les 22 hores.

 

El dia 4 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 11, i quart minvant el 18. El dia 26 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

Aquest mes comença a celebrar-se l’Any Internacional de l’Astronomia, esdeveniment que té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. S’han programat multitud d’activitats, tant a la Safor com en altres comarques valencianes, a l’estat espanyol i arreu del món. Algunes són activitats presencials, com conferències i observacions populars simultànies en tota la Terra, etc. Altres són virtuals, com observacions remotes des de grans observatoris a tot el món o l’obertura de webs astronòmiques singulars.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà actes als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats.

 

I vos recomane que compreu números de la Once els primers dissabtes de l’any. Meravelleu-vos per les imatges dels bitllets.  El Sol, el cometa Hale-Bopp o la Lluna són bells motius per contribuir a l’Any Internacional de l’Astronomia.

 

Continuaré informant de les activitats previstes en aquestes pàgines.
?

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de gener 2009. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 

El cel de desembre 2008

3

HUDF

La constel·lació de Fornax no té estrelles brillants. Com que és a una zona lliure d’estrelles es pot veure sense impediment si mirem cap a fóra de la nostra Galàxia. Per aquest fet va ser la zona escollida per fer la Hubble Ultra Deep Field, la imatge del cel que mostra els objectes més allunyats i, per tant, més antics. S’observen unes 10000 galàxies.

Algunes d’elles ja existien uns 400 o 800 milions d’anys després de la Gran Explosió (Big Bang).

Aquest mes continuaran les conjuncions espectaculars de planetes i la Lluna a la posta de Sol. Els últims dies de mes en podrem veure algunes d’elles.

I aquest mes l’Índia ha aconseguit la consideració de potència espacial, ja que ha llançat la nau Chandrayaan-1 en direcció a la Lluna i ha fet aterrar una sonda a la zona del pol sud lunar.

I la Phoenix Mars Polar Lander ha deixat definitivament d’enviar senyals a la Terra. Bona faena ha fet des del passat 25 de maig quan aterrà a Mart.

Segueix…

Molt prop de l’horitzó sud podem veure aquest mes la constel·lació de Fornax, el Forn Químic. Va ser una de les 14 constel·lacions de l’hemisferi sud que introduí l’astrònom Nicolas-Louis de Lacaille des del seu observatori del Cap de Bona Esperança. És una agrupació d’estrelles poc notable. És troba a la vora del riu celeste Eridanus i prop de del monstre marí Cetus. Primerament l’anomenà Fornax Chemica però aquest nom no prosperà i després s’acurtà només a Fornax.

La constel·lació de Fornax no té estrelles brillants. Com que és a una zona lliure d’estrelles es pot veure sense impediment si mirem cap a fóra de la nostra Galàxia. Per aquest fet va ser la zona escollida per fer la Hubble Ultra Deep Field, la imatge del cel que mostra els objectes més allunyats i, per tant, més antics. S’observen unes 10000 galàxies. Algunes d’elles ja existien uns 400 o 800 milions d’anys després de la Gran Explosió (Big Bang).

Poc després de la posta de Sol podrem veure un grapat de fenòmens interessants. El mes comença amb una espectacular ocultació de Venus per la Lluna, tot ben a prop de Júpiter. Cada dia que passa Venus s’anirà allunyant del Sol, mentre que Júpiter s’hi acostarà. Per tant els dos planetes s’aniran separant ràpidament. Els últims dies del mes, Mercuri s’allunyarà del Sol i es trobarà amb Júpiter. El dia 29 de desembre veurem un trio celeste. De dalt a baix, la Lluna amb una edat de només dos dies, mostrarà un perfil molt fi. A sota Júpiter i més avall Mercuri. El dia 31 de desembre Mercuri i Júpiter s’aproximaran a només un poc més d’un grau, mentre que una mica més amunt la Lluna s’acostarà al planeta Venus. Un altre bon moment per fotografiar de colp quatre cossos celestes.

A la matinada, mirant cap a l’est veurem el planeta Saturn. Encara han de passar uns mesos per a poder veure’l a hores més còmodes.

El 5 de desembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 12, i quart minvant el 19. El dia 27 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Aquest mes l’Índia ha aconseguit la consideració de potència espacial, ja que ha llançat la nau Chandrayaan-1 en direcció a la Lluna. Una vegada en òrbita lunar, d’aquesta nau ha sorgit la sonda Moon Impact Probe (MIP) i ha aterrat a la zona del pol sud lunar. El MIP porta un sistema d’imatges de vídeo, un altímetre de radar i un espectròmetre de masses.

El disseny, la construcció, el llançament i el seguiment de tota la missió s’han fet totalment des de terres índies.

La foto que acompanya el post és el Hubble Ultra Deep Field, la imatge que mostra les galàxies més antigues. Tot el que s’observa en la foto són galàxies. Només 4 estels dèbils es veuen en la foto.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de desembre de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de desembre 2008. Vàlid per al dia 1 de desembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de novembre 2008

1

NGC 253

Molt prop de l’horitzó sud podem veure aquest mes la constel·lació d’Sculptor, l’Escultor. Pertany al grup de constel·lacions que l’astrònom francés Lacaille va crear el segle XVIII durant la seua estada a Àfrica del Sud.L’objecte més destacat de la constel·lació és la galàxia de l’Escultor (NGC 253) que és una espiral barrada situada a 12 milions d’anys llum i que podem veure de perfil.

Al llarg de novembre Venus i Júpiter es veuran ben bé cap a l’oest poc després de la posta de Sol. Durant aquest mes s’aniran acostant fins que el dia 30 estaran ben a prop. La Lluna també participarà en aquest encontre i taparà el planeta Venus completament el dia 1 de desembre.I com a notícia planetària destacada podria anomenar el descobriment, fet per la sonda europea Mars Express, que Fobos, una de les dues llunes de Mart, no és més que una acumulació de residus.

Segueix …

Molt prop de l’horitzó sud podem veure aquest mes la constel·lació d’Sculptor, l’Escultor. Va ser una de les 14 constel·lacions de l’hemisferi sud que introduí l’astrònom Nicolas-Louis de Lacaille des del seu observatori del Cap de Bona Esperança. A partir de l’estudi del cel austral (entre 1750 i 1754) escrigué més tard l’obra Coelum Australe Stelliferum. Primerament l’anomenà Estudi de l’Escultor però aquest nom no prosperà i després s’acurtà només a Escultor.

La constel·lació d’Sculptor no té estrelles brillants. Alfa Sculptoris, la principal, té magnitud 4,3. És a una zona del cel on podem trobar el pol sud de la nostra galàxia i, com que aquesta té forma de disc pla, en aquesta direcció no hi ha gas i pols galàctics que s’interposen en la nostra visió de l’univers. És per això que podem veure multitud de galàxies tènues i llunyanes. La més destacada és la galàxia de l’Escultor (NGC 253) que és una espiral barrada situada a 12 milions d’anys llum i que podem veure de perfil.

A la posta del Sol, mirant cap a l’oest, el planeta Venus es veurà ben bé durant tot el mes. Una mica més alt veurem el planeta Júpiter. Al llarg de novembre Venus i Júpiter s’aniran acostant fins que el dia 30 estaran ben a prop. La Lluna també participarà en aquest encontre i taparà el planeta Venus completament el dia 1 de desembre. Aquest fet, tan poc habitual, s’esdevindrà a les 16:50 hores. Serà per tant a ple dia i difícil de veure. L’eixida del planeta ocorrerà unes hores més tard, a les 18:17 hores, poc després de la posta del Sol.

La primera setmana del mes, poc abans de l’eixida del Sol i en direcció a l’est, podrem veure el planeta Mercuri molt a prop de l’horitzó. Després es deixarà de veure ja que s’aproximarà més a la nostra estrella.

A la matinada, mirant cap a l’est, podrem admirar el planeta dels anells, Saturn, que els pròxims mesos serà el més destacat del cel.

El 6 de novembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 13, i quart minvant el 19. El dia 27 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Mart continua sent notícia en aquesta secció. La sonda europea Mars Express ha pogut determinar acuradament la massa del satèl·lit marcià Fobos aproximant-se diverses vegades i mesurant la desviació gravitatòria causada per ell. Ha resultat ser molt poc massiu i poc dens. Sembla que Fobos no és un cos únic i sòlid sinó un aglomerat de residus còsmics de roques. Es creu que, fins i tot, pot estar ple de coves gegantines.

La imatge adjunta i en colors invertits representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de novembre 2008. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: Galaxia NGC 253 en infraroig. 2MASS Image Atlas. Imatge obtinguda com a part del Two Micron All Sky Survey (2MASS), un projecte conjunt de la University of Massachusetts i the Infrared Processing and Analysis Center/California Institute of Technology, finançat per the National Aeronautics and Space Administration (NASA) i the National Science Foundation (NSF).

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cel d’octubre 2008

0

La tardor ja ha entrat de ple amb les primeres pluges. I com sempre la pluja no sap ploure. Sueca inundada, Tavernes poc li ha faltat. La temperatura va minvant poc a poc i l’hivern s’albira lluny, lluny i alhora tan prop…

Aquest mes el dedicarem a la constel·lació d’Aquarius. El mite l’associa amb Ganimedes, el més bell mortal que pasturava les ovelles a les afores de Troia. Zeus se n’enamorà…

Els planetes Venus i Júpiter es veuran a la posta de Sol. Saturn unes hores abans de l’eixida.

I el Mars Polar Lander continua fent descobriments des de prop del pol de Mart estant. La primera neu de l’hivern a Mart…

Segueix…

Mirant al Sud a mitjanit veurem una de les constel·lacions del Zodíac, Aquari. És, per tant, una de les més antigues. Diversos mites estan associats a aquesta.

La història més coneguda associa Aquarius amb Ganimedes, un jove troià considerat el més bell dels mortals. El pare dels déus, Zeus, se n’enamorà i encarregà el seu ocell predilecte, l’àliga, que el portara a l’Olimp. L’animal agafà l’adolescent amb les urpes i se l’emportà volant.

A la casa dels déus, Ganimedes feia de coper; abocava el nèctar a la copa de Zeus. En compensació pel rapte el déu regalà al pare de l’infant uns cavalls divins. L’àliga que havia col·laborat amb el segrest esdevingué una constel·lació, l’Àliga.

Aquari és representat amb la figura d’un home que aboca agua d’una gran gerra.

La constel·lació presenta dues nebuloses planetàries ben conegudes: la nebulosa Saturn (NGC 7009) i la famosa Nebulosa Hèlix (NGC 7293).

També en aquesta zona del cel s’hi poden trobar 3 estrelles amb planetes: Gliese 876, amb tres planetes, un d’ells de 6-8 vegades la massa de la Terra, 91 Aquarii i Gliese 849 amb un planeta de la massa de Júpiter.

A la posta del Sol, mirant cap a l’oest, el planeta Venus es veurà ben bé durant tot el mes. Però estarà molt prop de l’horitzó i la seua visió durarà poc. Una mica més alt veurem el planeta Júpiter. Podrem observar-lo només fins a les 23:30 a principi de mes i fins a les 21:30 a finals de mes. Cada vegada estarà més baix i la seua visió serà més difícil. Aprofiteu ara per observar-lo.

Abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, podrem admirar el planeta dels anells, Saturn.

El 7 d’octubre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 14, i quart minvant el 21. El dia 29 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Phoenix Mars Lander de NASA ha detectat neu caient de núvols marcians. Els experiments de la sonda al terra han proporcionat indicis d’una interacció entre minerals i aigua líquida en el passat, processos que ocorren a la Terra.

Un instrument làser dissenyat per obtenir dades de com l’atmosfera i la superfície interaccionen a Mart ha detectat neu de núvols a uns 4 quilòmetres per sobre del lloc d’aterratge de la sonda. Les dades mostren que la neu es vaporitza abans d’assolir el terra.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’octubre de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Rapte de Ganimedes. Autor: Peter Paul Rubens. Data:1611-12. Museu:Palau Schwarzenberg de Viena. Web: arteHistoria

Figura: Mapa celeste per al mes d’octubre 2008. Vàlid per al dia 1 d’octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cel de setembre 2008

0

Aquest mes podem trobar mirant a migjorn, prop de l’horitzó, si aquest està lliure de muntanyes i de boires, una petita constel·lació de l’hemisferi sud celeste, Microscopi (Microscopium), inventada per l’astrònom francès Lacaille l’any 1752.

Júpiter continuarà brillant en Sagitari i veient-se en direcció sud en les primeres hores de la nit.

Retorna al cel occidental els planetes Venus i Mercuri.

I la sonda Phoenix Polar Lander continua enviant dades des de la superfície marciana.

Segueix …

Aquest mes podem trobar mirant a migjorn, prop de l’horitzó, si aquest està lliure de muntanyes i de boires, una petita constel·lació de l’hemisferi sud celeste, Microscopi (Microscopium). Aquest instrument científic està representat al cel per obra de l’astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille que la creà l’any 1752 per omplir una zona del cel austral sense denominació. Aquest científic va passar quatre anys observant el cel des del seu observatori a la ciutat del Cap a Sud-Àfrica i va crear 14 noves constel·lacions. Però en contra de la tradició de nomenar-les amb personatges mitològics, associà aquests grups d’estels amb els nous aparells que començaven a revolucionar la ciència moderna: el telescopi, el microscopi, el forn químic, la màquina pneumàtica, el rellotge, la brúixola, etc…

Microscopi només posseeix estels dèbils. La més brillant és Gamma Microscopii, un estel gegant deu vegades més gran que el Sol. S’ha calculat que en el seu camí al voltant del centre de la nostra galàxia, Gamma Microscopii va passar a només 6 anys llum del Sol fa uns 3,8 milions d’anys, sent així uns dels objectes celestes més pròxim al nostre sistema solar. D’aquesta manera va ser durant un temps l’estel més brillant del cel de la Terra amb una magnitud de -3 i per tant tan brillant com Venus.

El mes començarà amb una reunió de tres planetes, tot just després de la posta del Sol. Venus i Mercuri, brillants, tindran al mig el ja distant i dèbil planeta Mart. Aquests planetes aniran variant de posició i aproximant-se de manera aparent. Venus i Mart tindran la màxima aproximació el dia 11 de setembre.

Júpiter continuarà brillant en Sagitari i veient-se en direcció sud en les primeres hores de la nit. Si utilitzem un telescopi, l’observació d’aquest planeta amb les seues bandes de núvols i la seua cort de satèl·lits és sempre una visió espectacular. El dia 9 de setembre el veurem tot just dalt de la Lluna.

El 7 de setembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 15, i quart minvant el 22. El dia 29 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

La nau robòtica marciana Phoenix Mars Lander acaba de completar una de les seues principals missions, la detecció d’aigua. Amb el seu braç excavador ha extret gel a pocs centímetres de la superfície i un dels analitzadors de la nau ha confirmat que és aigua i no cap altra substància congelada. Cal saber-ne més encara d’aquesta aigua, sobretot si alguna vegada va estar descongelada o va mantindre algun tipus de vida. La NASA li ha allargat 90 dies més la vida a la missió pels bons resultats obtinguts fins ara.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de setembre de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: HOW AND WHY WONDER BOOKS van ser una sèrie de llibres editats entre 1960 i primers anys de la dècada dels 70 i dedicats a temes científics. Aquests llibres estaven dirigits a gent jove. Tots tenien un format similar i van ser escrits en forma de una pregunta seguida per una resposta. Pràcticament totes les il·lustracions van ser dibuixos fets a mà.

Arxiu adjunt: Mapa celeste per al mes de setembre 2008. Vàlid per al dia 1 de setembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cel d’agost 2008

4
Publicat el 1 d'agost de 2008

El Dragó (Draco) és una constel·lació ben antiga i molt extensa que envolta l’Ossa Menor. Representa el ser mitològic d’un o cent caps que protegia les pomes d’or del Jardí de les Hespèrides.

El planeta rei del cel d’agost serà Júpiter. Es podrà veure a partir de la posta del Sol cap al sud-est tot el mes. La seua cort de satèl·lits és un objectiu interessant de veure.

I per passar la nit amb conversa agradable mentre el Sol i la Lluna tenen un encontre celeste, no us perdeu la nit del 16 al 17 d’agost quan, amb permís dels núvols, observarem un eclipsi parcial de Lluna.

Segueix …

El Dragó (Draco) és una constel·lació ben antiga i molt extensa que envolta l’Ossa Menor. És, per tant, una constel·lació circumpolar, és a dir visible a qualsevol hora de la nit en direcció al nord. Representa el ser mitològic que protegia les pomes d’or del Jardí de les Hespèrides. Aquestes eren les filles del déu Atlas, condemnat per Zeus a sostenir sobre els seus muscles la volta del cel. Hèrcules aconseguí matar el drac i endur-se les pomes en l’onzé dels seus mítics treballs. Hi ha qui proposa que les pomes d’or eren realment taronges però els grecs no coneixien aquest fruit. De fet, aquest heroi és representat al firmament ben prop del Drac amb un peu situat sobre el seu cap.

No hi ha estrelles realment destacades. Gamma Draconis, una estrella gegant roja, que es troba situada a la posició de l’ull del drac, és de magnitud 2,2 i localitzada a 150 anys llum de la Terra.

La constel·lació destaca per les seues estrelles dobles. Mu, Nu i Psi Draconis són sistemes estel·lars amb dos components que són fàcilment observables amb un telescopi menut o uns prismàtics.

Mart i Saturn ja no són visibles aquest més perquè es troben en direcció a la brillant lluminària solar.

El planeta rei del cel d’agost serà Júpiter. Es podrà veure a partir de la posta del Sol cap al sud-est tot el mes. Tracteu d’observar-lo amb un telescopi o uns prismàtics potents i veureu la seua cort de satèl·lits alineats i les bandes fosques de núvols sobre el seu disc.

El dia 1 d’agost tindrem una Lluna en fase de nova. El 8 d’agost la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 16, i quart minvant el 24. L’últim dia del mes la Lluna tornarà a presentar-se en fase de nova.

La nit del 16 al 17 d’agost, amb permís dels núvols, observarem un eclipsi parcial de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se i adquireix una tonalitat rogenca. En aquest cas l’alineació serà quasi perfecta. La Lluna es submergirà fins un 85% dins de l’ombra de la Terra. Els moments destacats de l’eclipsi són els següents, en hores i minuts:

Començament de l’eclipsi parcial:      21:36
Màxim de l’eclipsi:                             23:11
Final de l’eclipsi parcial:                      00:46

Tracteu d’observar el fenomen ja que no cal cap instrument per veure’l. Només cal veure com la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, va fent-se cada vegada més fosca.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’agost de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Les Hespèrides en el Jardí. Ací les pomes són a l’arbre i el dragó Ladon només té un cap (algunes versions diuen que en tenia 100!). Figures sobre una hydria roja àtica. Aprox. 410-400 aC. Fotografia cortesia dels Trustees of the British Museum, Londres.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes d’agost 2008. Vàlid per al dia 1 d’agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 

El cel de juliol 2008

2
Esculapi, déu de la medicina,  torna al cel  aquests mesos duent entre les mans la serp. Aquesta, partida en dos, es troba també al cel en forma de constel·lació: Serpens Caput i Serpens Cauda.

Esculapi també porta de vegades la serp enrrotllada a una vara, simbol actual de la Organizació Mundial de la Salut.

Mart, Saturn i Regulus fan un ball còsmic al cel. S’ajuntaran i es separaran els primers dies de juliol. Molt curiós de veure com van variant les seues distàncies respectives en uns dies.

La Phoenix Mars Lander ja treballa de valent al pol nord marcià i traent mostres del subsol marcià. Ha descobert que en les mostres apareix gel. La setmana pròxima l’analitzarà.

I l’estiu continua, amb els dies llargs i les nits curtes.  No passeu massa calor i no abuseu de l’aire condicionat. Aprofiteu les nits per mirar al cel i veure el nostre futur com a espècie. Algun dia viatjarem a les estrelles.

Segueix …

La Serp (Serpens) és una constel·lació ben antiga, doncs és una de les 48 que ja apareixien a l’Almagest de l’astrònom Ptolomeu del segle II. La serp es troba separada en dues parts pel Serpentari: el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la Serpens Cauda. El Serpentari, o Ophiuchus, que amanolla la serp, és Asclepi o Esculapi, déu de la medicina. Aquest, fill d’Apol·lo, educat pel centaure Quiró, que curava els malalts i ressuscitava els morts, va ser fulminat per Zeus, a instàncies d’Hermes, déu de l’ínfern, que veia que no li arribaven difunts. 

Esculapi és representat moltes vegades amb una vara a la qual s’enrosca una serp. Aquest símbol, anomenat vara d’Esculapi, és emprat actualment pels cossos mèdics de molts exèrcits del món i des de 1947 la mateixa Organització Mundial de la Salut l’ha fet el seu símbol.

Encara que la constel·lació de la Serp només conté estrelles dèbils, presenta uns quants objectes d’interés.

Allí trobarem el cúmul globular M5, situat a uns 25000 anys llum de nosaltres, però que amb prismàtics és fàcilment visible en llocs foscos. En el cel ocupa una zona tan gran com la meitat de la Lluna plena. Realment és un objecte molt vell ja que té una edat de 13000 milions d’anys, tan sols un poc més jove que l’univers mateix!

L’objecte més espectacular, però, és el cúmul M16, que està incrustat en la nebulosa de l’Àguila. Aquest grandiós núvol d’hidrogen i pols es troba situat a uns 7000 anys llum. Al seu centre presenta unes estructures molt peculiars anomenades “els Pilars de la Creació”. Són una espècie de columnes d’uns 3 anys llum de llargària on ara mateix s’estan creant noves estrelles. Aquestes formacions han estat molt estudiades pel telescopi espacial Hubble que les ha fetes famoses. Els extrems d’aquests pilars són brillants ja que els estels acabats de nàixer evaporen el material.

Mart es trobarà aquest mes molt prop de Saturn i Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo. De fet, el dia 1 de juliol, Mart es trobarà a un poc més d’un diàmetre lunar de Regulus. Entre el dia 2 i el 8, els tres cossos estaran alineats, i seran fàcils de trobar al cel. Els dies 9, 10 i 11 Mart i Saturn estaran ben junts, com a un diàmetre lunar.

El dia 6 de juliol una Lluna prima de només 4 dies se situarà prop dels planetes i formaran una bella estampa. Tot acò, però, caldrà veure-ho en les primeres hores de la nit, ja que s’observaran en direcció a l’oest i aquests objectes es pondran molt prompte.

Júpiter es podrà veure a partir de les 23 hores cap al sud-est a principis de mes. A finals de mes ja el podrem veure només es faça fosc. Serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 3 de juliol tindrem una Lluna en fase de nova. El 10 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 18, i quart minvant el 25.

Ha arribat a Mart sense problemes la nau Phoenix Mars Lander de la NASA. La seua pala mecànica ja ha tret mostres del subsòl que ha situat a un dels forns de la nau. Sembla que la presència d’aigua congelada està confirmada. L’enginy s’ha posat sobre una clapa de gel i, dins de les rases excavades per la pala, s’han trobat mostres blanques que s’han evaporat pel calor del sol. A l’espera d’anàlisis més acurats, tot això apunta a considerar que, realment, es tracte d’aigua congelada. Continuaré informant.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Un pilar situat més a l’est, imatge presa al 15è aniversari del telescopi Hubble. (2005)

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2008. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cel de juny de 2008

0
Publicat el 1 de juny de 2008

Teseu arribà a Creta per matar el Minotaure que estava tancat dins del Laberint. Ariadna, amb un cabdell de fil, li ajudà a tornar junt a ella. Però, tot i la mort del Minotaure, l’encontre no va eixir com s’esperava.

Prepareu-vos per a la trobada celeste entre Mart i Saturn, amb la mirada atenta de Regulus. Ja estan prop de l’horitzó i cada vegada són més difícils de veure.

I Júpiter, el reis dels déus i dels planetes, pren el seu relleu com a planeta brillant del cel de l’estiu.

I l’estiu començarà el 21 de juny a les 01:59 hores.

Segueix …

Teseu arribà a Creta per matar el Minotaure que estava tancat dins del Laberint. Ariadna, princesa de Creta, s’enamorà d’ell de seguida i li ajudà a no perdre’s donant-li un carret de fil que Teseu anà desenrotllant fins arribar al monstre. Després els dos fugiren cap a Atenes, però per raons poc clares, Teseu abandonà Ariadna a l’illa de Naxos. Allí la princesa trobà el déu Dionís que en veure-la s’enamorà. Es casaren i anaren a la residència dels déus, l’Olimp. Com a regal de noces, Dionís li regalà una diadema d’or i joies. En morir Ariadna, el déu llençà la diadema al cel on es convertí en la constel·lació de la Corona Boreal i les seues joies en estrelles. Aquesta constel·lació ja estava referida en el catàleg de Ptolomeu del segle II. Tanmateix l’adjectiu Boreal va ser afegit més tard per diferenciar-la de la constel·lació observada a l’hemisferi sud anomenada Corona Austral.

Aquest conjunt d’estrelles no té cap nebulosa o galàxia d’interés. L’objecte més curiós és l’estrella variable R Corona Borealis. És una supergegant groga situada a uns 7000 anys llum. De manera ocasional i irregularment la seua lluminositat minva i deixa de ser visible a simple vista durant uns quants mesos.

Si mirem cap a l’oest veurem el planeta roig, Mart, que ara està situat a la constel·lació de Càncer. Saturn es veurà prop de Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo. Durant el mes de juny, Mart es mourà dia a dia sobre el cel en direcció a Saturn  i Regulus.  A finals de mes i principis de juliol formaran un bonic trio estel·lar. 

Júpiter ja es veurà a partir de la una de la matinada cap al sud-est a principis de mes. A finals de mes ja el podrem veure a les 23 hores. Serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 3 de juny tindrem una Lluna en fase de nova. El 10 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 18, i quart minvant el 26.

I l’estiu començarà el 21 de juny a les 01:59 hores.

El passat 25 de maig arribà a les zones polars marcianes la nau Phoenix Mars Lander de la NASA. La seua missió és estudiar el sòl i el gel marcià per veure si en el passat el lloc va tindre vida bacteriana i mirarà les mostres del sòl i gel per si hi ha compostos basats en el carboni indicatius de vida passada o present.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juny 2008. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: Cabdell de llana. Extret de la web llanestravessera.

El cel de maig de 2008

4
Publicat el 3 de maig de 2008

Bon mes per veure Mercuri, el planeta fugisser que només es veu a vegades poc després de la posta de Sol cap al l’oest. Aprofiteu ara que és visible.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. Els primers dies de maig es trobarà alineat amb Càstor i Pol·lux, els estels principals de Gèminis, formant una línia de tres punts, en la qual Mart serà el punt brillant de l’esquerra.

I recordeu que Leda, seduïda per Zeus transformat en cigne, va pondre dos ous dels quals van nàixer dues parelles: Pòl·lux i Clitemestra i Càstor i Helena. Aquesta última serà famosa més tard per fugir a Troia junt amb Paris. 

Segueix…

La constel·lació del Lleó Menor (Leo Minor) és una petita regió del cel entre l’Óssa Major i el Lleó. No pertany al conjunt de constel·lacions clàssiques que compila Ptolomeu al segle II, sinó que fou l’astrònom polonés Johannes Hevelius qui la creà, el 1687, per omplir un buit entre aquelles constel·lacions més grans. Està formada per estels dèbils.

Aquesta constel·lació no té assignat cap estel principal. Sembla que, per un error d’Hevelius, no hi ha cap estel que reba el nom d’Alfa Leo Minor. Tanmateix sí que existeix l’estel Beta Leo Minor. Hi ha certa confusió entre els historiadors de l’astronomia del perquè de tot plegat, ja que Hevelius sí que sembla que posà a l’estel més brillant el nom de Praecipua, la principal.

L’objecte de major interés és la galàxia NGC 3003, que es veu pràcticament de gairó. Fa uns anys s’hi observà una supernova.

Aquest mes, mirant cap a l’oest poc després de la posta del Sol, veurem perfectament  Mercuri com un punt brillant prop de l’horitzó. Ara, això sí, la seua visió no durarà més d’una hora després de la posta. L’última setmana de maig, però, anirà acostant-se cap al Sol fins que serà inobservable.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart que ara brilla més que la majoria d’estrelles i està situat a la constel·lació de Geminis. Serà visible durant tot el mes i els primers dies de maig es trobarà alineat amb Càstor i Pol·lux, els estels principals de Gèminis, formant una línia de tres punts, en la qual Mart serà el punt brillant de l’esquerra. Tanmateix, a cada dia anirà movent-se ràpidament en direcció a la constel·lació de Càncer. El dia 10 de maig la Lluna passarà ben a prop del planeta. Els dies 22 i 23 de maig Mart passarà sobre el cúmul obert d’estels M44 o Praesepe, el cúmul del pesseble. Bon moment per traure el telescopi per veure-ho o per fer-li una fotografia.

Júpiter és veurà ja a la matinada. Cada vegada ix més prompte i serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 5 de maig tindrem una Lluna en fase de nova. El 12 de maig la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 20, i quart minvant el 28.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està buscant nous candidats per a ser astronautes europeus. Si us sentiu capacitats per anar a l’espai, i compliu les condicions, no ho dubteu. Apunteu-vos!

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes de maig 2008. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto:  Grup de San Ildefonso, que mostra a Càstor i Pol·lux (o, segons altres autors, a Orestes i Pílades). Grup escultòric romà en marbre blanc de Carrara al voltant de l’any 10 dC. Museu del Prado, procedent de la Colecció Reial.

El cel d’abril de 2008

2
Publicat el 1 d'abril de 2008

Fidel a la cita mensual diposite aquest apunt sobre la posició d’estels i planetes al nostre cel. El mes d’abril ja ha començat i amb ell també tenim una hora més de separació de l’horari solar. Ara el Sol eixirà i es pondrà una hora de rellotge més tard.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. El planeta, que ara brilla més que la majoria d’estrelles, està situat a la constel·lació de Geminis. Serà visible durant tot el mes. El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo, ben prop de Regulus, l’estel principal d’aquesta.

Júpiter és veurà poc abans de l’eixida del Sol en la constel·lació de Sagitari. El dia 27 d’abril la Lluna s’hi acostarà.

Segueix …

La constel·lació de Canes Venatici (Wikipedistes en català, a veure si desenvolupeu l’article!) o els Llebrers és una petita regió del cel entre el Bover i l’Óssa Major. Representa els gossos, Chara i Asterió, que du lligats el bover i que acacen la gran óssa. La constel·lació va ser creada per Johannes Hevelius l’any 1687 amb estels que abans formaven part de l’Óssa Major. Només té dues estrelles brillants, Alfa i Beta Canum Venaticorum. La primera, Alfa, rep també el nom de Cor Caroli Regis Martyris. Aquest nom va ser posat una vegada restaurada la monarquia a Gran Bretanya el 1660 per suggeriment del metge de la cort Sir Charles Scarborough en honor del rei Carles I d’Anglaterra, decapitat el 1649. Actualment el nom de l’estel s’ha escurçat a Cor Caroli.

En aquesta zona del cel podem trobar objectes ben interessants. Un d’ells és el cúmul globular M3, descobert per Charles Messier el 1764. És un dels cúmuls més grans i brillants que té fins a 500.000 estels. M3 és troba orbitant la nostra galàxia, com tots els cúmuls globulars, i està a uns 33.900 anys llum de nosaltres.

Un altre objecte important que podem trobar als Llebrers és M51 o Galàxia del Remolí. És una galàxia espiral que s’observa de front i que es troba a uns 23 milions d’anys llum de nosaltres. Va ser també descoberta per Charles Messier el 1773. Més endavant l’astrònom Pierre Méchain va descobrir NGC5195, una galàxia menuda que interactua amb M51. Fa poc s’ha descobert que la Galàxia del Remolí té un forat negre en el seu centre.

Aquest mes sols trobarem el planeta Mercuri mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol però només a partir del dia 26. Anirà, a cada dia, augmentant la seua separació del sol ponent i serà cada vegada més fàcil de veure. Ara, això sí, la seua visió no durarà més d’una hora després de la posta.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. El planeta, que ara brilla més que la majoria d’estrelles, està situat a la constel·lació de Geminis. Serà visible durant tot el mes. A llarg d’abril anirà, dia a dia, movent-se a través de la constel·lació de Geminis. El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo, ben prop de Regulus, l’estel principal d’aquesta.

Júpiter és veurà poc abans de l’eixida del Sol en la constel·lació de Sagitari. El dia 27 d’abril la Lluna s’hi acostarà.

El dia 6 d’abril tindrem una Lluna en fase de nova. El 12 de abril la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 20 de abril, i quart minvant el 28.

La nau Cassini de la NASA continua sobrevolant Saturn i el conjunt dels seus satèl·lits. El passat 12 de març Cassini va passar sobre la lluna Encèlade a una velocitat d’uns 15 km/s a través de dolls similars a guèisers d’aigua gelada. La nau va prendre valuoses mesures que podrien donar indicis de la presència d’un oceà d’aigua o de materials orgànics en l’interior de la petita lluna.
 
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: La galàxia del Remolí o M51. Crèdits: S. Beckwith (STScI) Hubble Heritage Team, (STScI/AURA), ESA, NASA

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes d’abril 2008. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cel de març de 2008

1
Publicat el 2 de març de 2008

Aquest mes no trobarem cap objecte interessant mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol. Només si mirem cap al sud i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart.

El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo. Bona oportunitat per observar-lo.

Venus es veurà tot el mes cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol.

L’hivern finalment acaba i la primavera comença el dia 20 de març. El dia 30 tornen a avançar l’hora. És el principi de l’horari d’estiu.

Segueix …

En el cel d’hivern podem trobar algunes petites constel·lacions amb denominacions modernes. Una d’elles és la Brúixola (Pyxis). Des d’aquestes latituds on ens trobem, apareix ben a prop de l’horitzó i és difícil de veure. On és fàcilment visible és a l’hemisferi sud. L’astrònom Nicolas Louis de Lacaille la va inventar durant la seua exploració dels cels australs entre els anys 1751 i 1752. Es creu que vol representar la brúixola que duia l’Argo Navis, la nau que dugué a Jasó i els argonautes a buscar el Velló d’Or. Ara cal pensar que això és un anacronisme ja que els antics grecs no coneixien la brúixola. L’antiga i immensa constel·lació d’Argo Navis va ser dividida per Lacaille mateix en les modernes Carina, Puppis i Vela.

L’objecte més curiós que hi podem trobar és T Pyxidis, una nova recurrent, una estrella que cada 19 anys augmenta la seua lluminositat des de la magnitud 14 fins a la magnitud 6, visible a ull nu en bones condicions de foscor. Realment és un sistema binari, format per una estrella nana blanca i una estrella molt evolucionada que orbiten una al voltant de l’altra. Part de la matèria d’aquesta última estrella, formada per hidrogen i heli, cau sobre la nana blanca i quan adquireix una temperatura crítica esclata en una reacció termonuclear creant nous elements químics i augmentant de manera enorme la seua lluminositat.

Aquest mes no trobarem cap objecte interessant mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol. Només si mirem cap al sud i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. El planeta, que ara brilla més que la majoria d’estrelles, està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. A llarg de març anirà, dia a dia, movent-se cap a la constel·lació de Geminis i convergint el dia 30 amb l’estrella Mebsuta, a la qual s’acostarà a uns 16 minuts d’arc, la meitat del diàmetre lunar. El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo. Bona oportunitat per observar-lo.

Venus es veurà tot el mes cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. La seua visió no serà molt interessant ja que es va acostant cada vegada més a la direcció del Sol i s’hi veurà molt malament.

El dia 7 de març tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de març la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de març, i quart minvant el 29.

El dia 20 de març, a les 5:36 hores, el Sol deixarà de trobar-se en l’hemisferi sud i creuarà l’equador celeste de cami a l’hemisferi nord. Començarà la primavera. Ja en parlarem llargament.

A més el dia 30, darrer diumenge de març, el rellotge s’avançarà una hora, entrant en l’anomenat horari d’estiu. També en parlarem.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de març de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Imatge: Pyxis sobre el pal de la Nau Argos en el catàleg Uranographia de Johann Bode (1801).

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de març 2008. Vàlid per al dia 1 de març a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cel de febrer de 2008

3
El cel d’hivern presenta les més belles constel·lacions del cel. Algunes grans i amb estrelles brillants com Orió, Taure o Auriga; d’altres poc destacables com l’Unicorn (Monoceros). Aquest cavall mític amb una banya al cap en forma d’espiral se’l considera molt sovint símbol de la castedat i la puresa. El conjunt d’estrelles dèbils entre Can Minor i Major a l’esquerra d’Orió van ser agrupades sota la figura d’aquest animal mitològic, l’any 1613, per l’astrònom holandés Pieter Platevoit (en forma llatinitzada Petrus Plancius).

Segueix…

Aquesta constel·lació de Monoceros es troba sobre la Via Làctia, aspecte que presenta la nostra galàxia vista des de la Terra. En Unicorn es poden trobar multitud d’objectes d’interés com estels múltiples, cúmuls estel·lars o nebuloses. La nebulosa de la Roseta és la més coneguda. Es troba a uns 5200 anys llum de la Terra i té uns 130 anys llum de diàmetre. Al seu si s’han format i es continuen creant estrelles a partir del col·lapse del gas. De fet la nebulosa brilla per la llum que emeten les estrelles formades en el seu interior. Al centre observem el cúmul estel·lar NGC 2244 ja descobert el 1690 per John Flamsteed, primer astrònom reial britànic i fundador del Reial Observatori de Greenwich.

Si després de la posta del Sol mirem cap al sud i alçant prou el cap, veurem el planeta roig, Mart. El planeta que ara brilla més que la majoria d’estrelles està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. Els dies 15 i 16 de febrer la Lluna s’hi trobarà ben a prop.


El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit en la constel·lació de Leo. Al principi de febrer eixirà per l’est cap a les 21 h i cap a les 19 h a finals de mes. Utilitzeu els vostres telescopis i tracteu de veure els seus fascinants anells.


Júpiter i Venus es veuran tot el mes, tots dos cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.


El dia 7 de febrer tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de febrer, i quart minvant el 29.


La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 29 a les 21:30 hores.

Foto: La nebulosa Roseta, a la constel·lació de l’Unicorn. Autor John Lanoue, a bedfordnights.com

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de febrer 2008. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El mes de gener 2008

0
Publicat el 1 de gener de 2008
Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes.

El cel d’hivern presenta la gran constel·lació d’Orió, gegant caçador, seguit de prop pels seus gossos, representats pels Cans Major i Menor. Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant. És una representació antiga ja que Eudoxe de Cnidos ja l’anomena Llebre al  segle IV a.C. i l’astrònom grec Ptolomeu l’inclou al seu tractat l’Almagest del segle II d.C.

Hi ha, però, altres mites associats a aquesta constel·lació de la llebre. Així, a l’antic Egipte, les seues estrelles s’associaven a la Barca d’Osiris, ja que estava prop de la constel·lació d’Eridanus que es relacionava amb el riu Nil. D’altra banda, els àrabs la coneixien com al-Nihal, els quatre Camells, que van a beure al riu Eridanus que flueix de l’estel Rigel a Orió.

L’estel més brillant de Lepus és Alfa Leporis o Arneb, que significa també la llebre. És un estel supergegant roig de magnitud aparent 2,6 situat a uns 1300 anys llum. És 15 vegades més massiu que el Sol i unes 60 vegades més gran.

Uns dels objectes més curiosos d’aquesta constel·lació és R Leporis, una estrella variable perquè la seua lluminositat té enormes variacions, entre les magnituds 6  i 12, és a dir es fa unes 251 vegades més dèbil, cada 14 mesos. D’un roig intens, és un dels astres més rogencs del cel, i ha estat anomenat l’estrella carmesí.

El planeta Mercuri es deixarà veure poc després de la posta del Sol però molt prop de l’horitzó Oest. Anirà guanyant en altura al llarg del mes, però la seua visió no passarà d’una hora després de l’ocàs. El dia 9 de gener una Lluna amb molt poca il·luminació solar es trobarà molt a prop del planeta i el dia 22 Mercuri es trobarà amb un distant Neptú.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. El dia 19 la Lluna s’hi trobarà ben a prop.

El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit. Al principi de gener eixirà per l’est cap a les 23 h i cap a les 21 h a finals de mes.

Venus es veurà tot el mes, mentre que Júpiter serà visible al final de mes, tots dos cap al sud-est abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.

El dia 8 de gener tindrem una Lluna en fase de nova. El 15 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 22 de gener, i quart minvant el 30.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de gener 2008. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.