Les Plèiades són un cúmul d’estels joves, d’uns 100 milions d’anys, situades a uns 380 anys llum. La mitogogia grega les associa a set germanes, filles del tità Atlant i de la nimfa marina Plèione. Eren molt boniques i cobejades per un grapat de déus i semidéus.
El planeta Mart serà el rei del cel durant les pròximes setmanes. El podreu trobar en Gèminis com un punt brillant de color rogenc al principi de mes, però anirà passant paulatinament fins als extrems de les banyes de la constel·lació de Taure pel mes de gener.
El cúmul d’estrelles de les Plèiades, situat a la vora de la constel·lació de Taure i prop de la de Perseu, representa set germanes, filles del tità Atlant i de la nimfa marina Plèione. Devien ser molt boniques i amb moltes virtuts perquè moltes d’elles tingueren relacions amb diversos déus i en tingueren fills. Després que el seu pare Atlant va ser condemnat per Zeus a carregar tota la Terra sobre els seus muscles, i estant les Plèiades amb sa mare a Beòcia, es trobaren el gegant caçador Orió. Aquest, violent i persistent, es va enamorar d’elles. Durant cinc anys no va parar de perseguir-les fins que Zeus s’apiadà d’elles i les convertí en coloms primer i després en estrelles. Quan Orió morí, anys més tard, Zeus també el situà al cel, ben a prop de les set germanes, per simbolitzar la caça. En la tradició popular catalana , les Plèiades són conegudes com les Set Cabretes o Cabrelles o a les Set Germanes.
Les Plèiades són un cúmul d’estels joves, d’uns 100 milions d’anys, situades a uns 380 anys llum. Fins fa poc es pensava que en ser tan joves encara conservaven restes de la nebulosa on nasqupasaeren que només podem veure amb grans telescopis i en fotografies de llarga exposició. Tanmateix ara se sap que la nebulositat observada al voltant dels estels no té res a veure amb elles. L’associació nebulosa-estels és només casual. Els estels passen ara mateix per aquesta zona de pols còsmica. Es creu que el cúmul alberga un miler d’estrelles de les quals només unes 7 o 10 són visibles a ull nu amb unes magnituds d’entre 3 i 5.
El planeta Júpiter deixarà de veure’s poc després de la posta de Sol a l’horitzó oest. Mart serà visible per l’est poques hores després de la posta de Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. El podreu trobar en Gèminis com un punt brillant de color rogenc al principi de mes, però anirà passant paulatinament fins als extrems de les banyes de la constel·lació de Taure pel mes de gener. Cap a l’est i poc abans de l’eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més alt) i Venus (més baix) ben a prop de l’horitzó.
El cometa 17P/Holmes, que esclatà a finals del mes d’octubre, ha continuat sent visible a ull nu durant el mes de novembre en la constel·lació de Perseu, i amb una brillantor semblant a la de les estrelles principals de la constel·lació. Té forma esfèrica i s’ha descobert una petita cua que s’ha trencat. La seua expansió l’ha fet més gran que el Sol i és per tant, ara per ara, l’objecte més gran del sistema solar, tot i que evidentment la seua densitat és baixíssima.
La Lluna estarà en fase de quart minvant l’1 de desembre. El dia 9 tindrem una Lluna en fase de nova. El 17 de desembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 24 de desembre, nit de Nadal, i altra vegada quart minvant el 31, nit de cap d’any.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de desembre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Foto: Les Plèiades, Elihu Vedder, 1885, Metropolitan Museum of Art, New York.
Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de desembre 2007. Vàlid per al dia 1 de desembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.