Pols d'estels

De ple dins l’estiu finalment les temperatures han assolit els seus màxims habituals. Calor, humitat i xafogor que no deixen viure. Però per la nit pot refrescar i és quan podem aprofitar per eixir de casa i alçar el cap per veure els estels de l’estiu. D’ells he parlat ja altres juliols d’anys passats: el triangle estival, l’Escorpí i l’Òssa Major…Aquest mes el cel ens continuarà presentant els planetes Mart, Venus i Saturn però Júpiter ja se’ns presentarà per l’est cap a la matinada.

A destacar l’eclipsi total de Sol visible al Pacífic. Des de casa nostra no veurem res. Serà de nit. El seu interés està en que la banda de totalitat passarà per l’illa de Pasqua. Els moais seran sota l’ombra de la Lluna el dia 11 de juliol. Si us toca la loteria encara podeu gastar-vos els diners en el viatge. N’hi ha d’organitzats per agències de viatge o agrupacions astronòmiques. Avise, però. Prepareu la cartera que els viatges no són gens barat.

I al voltant del dia 14 de juliol tindrem una bonica agrupació de planetes i la Lluna al cel. Segur que algun il·luminat ens nomena la fi del món…

Segueix…

Els planetes seran els protagonistes de les nits de juliol. Venus, Mart, Saturn seran fàcilment visibles al cel disposats en línea. Just a la posta del sol, ja podreu veure el planeta Venus ben brillant per l’oest. A mesura que va fent-se fosc els altres planetes s’aniran encenent a la seua esquerra. Tots es trobaran a les constel·lacions del Lleó mentre que Saturn es trobarà a la Verge.

El dia 10 Venus es trobarà junt a l’estrella Regulus (α Leo) formant un duet celeste. La Lluna s’afegirà els dies 14, 15 i 16 a l’alineació planetària posant 4 objectes importants en un lloc ben reduït del cel.

Els planetes Venus i Mart s’aniran movent molt ràpidament pel firmament i això causarà que els últimes dies del mes formen amb Saturn un bell i petit triangle. Però això només serà un tast de l’agregació planetària del dia 6 d’agost. Però d’això ja en parlarem en l’apunt del mes que ve.

El planeta Júpiter es veurà eixir per l’est a partir de la 1:30 de la matinada a principis de mes però a finals el veurem ja des de les 23:30.

La Lluna serà quart minvant el 4 de juliol, nova l’11, quart creixent el 18 i plena el 26.

L’esdeveniment més important del mes serà, sense dubte, l’eclipse de sol que es veurà al llarg de tot el Pacífic el pròxim 11 de juliol. La banda de totalitat no tocarà terra en pràcticament cap lloc. Només alguns illots en seran afortunats. L’única illa important que es trobarà sota l’ombra de la Lluna serà l’illa de Pasqüa, famosa pels moais, gegantesques escultures que miren, cap a l’est, la mar. El dia 11 de juliol l’únic hotel que hi ha té totes les seues habitacions plenes des de fa mesos. A més està completament prohibit acampar a l’illa. Així que si no s’ha reservat res, l’única manera d’anar-hi és viatjar des de Xile en avió, observar l’eclipse i tornar el mateix dia a Xile.

La Vanguardia ha estat fet un especial sobre l’eclipsi durant els últims mesos. Podeu veure-ho ací. I si encara podeu i voleu anar, no espereu més i mireu aquesta pàgina, per exemple.

Ja en parlarem més quan s’aproxime la data.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Moais a l’illa de Pasqua.

L’estiu s’aproxima a grans passes. La calor comença a imposar-se. L’anticicló s’ha instal·lat per a una bona temporada sobre la península ibèrica i ja podem gaudir de nits plàcides per gaudir del cel. El firmament presenta moltes meravelles aquest mes. Si a la posta de Sol, el planeta bessó de la Terra, Venus resplendirà a l’oest, podrem també veure 3 planetes més, Mart, Júpiter i Saturn. A més a més diverses aproximacions entre els planetes i entre planetes i estrelles permetran als pocs avesats a mirar cap amunt a situar-los en el seu lloc.

Però aquest mes pot ser també interessant per altre motiu. El cometa C/2009 R1 McNaught serà segurament visible a ull nu a finals de mes a la posta o a l’eixida del Sol.

Si quan ja és fosc, poc després de la posta de Sol, guaiteu cap a l’oest, podreu veure l’espectacle ofert per la natura en només un colp d’ull. Tres planetes se’ns presenten a la vista ben resplendents.

Prop de l’horitzó tindrem Venus a la constel·lació de Geminis. Fàcil de reconèixer ja que dalt tindrà les estrelles de Càstor i Pol·lux, ulls dels dos germans dels Bessons, un només dels quals era germà d’Helena de Troia.

Segons contava en l’anterior apunt, les primeres nits de juny permetran veure l’aproximació de Mart amb l’estrella principal del Lleó, Regulus.

Més a l’esquerra de Venus, en una configuració com d’estel doble, tindrem Mart ben a prop de Regulus. Mart ha anat movent-se ben ràpid pel cel aquest hivern i primavera des de Geminis fins a Leo passant per la constel·lació que es troba entre tots dos, Càncer.  Durant el cap de setmana del 4 al 7 de juny, Mart s’acostarà encara més a Regulus
formant amb aquesta estrella un duet ben visible al cel. Aquest lleó representa el Lleó de Nemea que Hèracles (Hèrcules) vencé  en el primer dels seus famosos dotze treballs. Ara el déu Mart s’hi posa als seus peus en una bonica imatge entre còsmica i mitològica. Aprofiteu-vos d’aquesta trobada entre bèstia i déu per conèixer aquesta constel·lació del Lleó.

I si mirem encara més a l’esquerra i a més altura podreu admirar el planeta Saturn. Un petit telescopi o uns prismàtics us revelaran el seu anell ara vist gairebé de perfil. L’aspecte del planeta és com d’un cercle tatxat per una ratlla. Al seu voltant els satèl·lits com Tità, Dione i Rea són clarament visibles.

Mirant a l’est, Júpiter es veurà a la matinada durant tot el mes mentre que Mercuri només serà visible una hora abans de l’eixida del Sol durant la primera part del mes. Després s’anirà acostant a la lluïssor solar i esdevindrà inobservable.

Júpiter i Urà es troben els primers dies de juny ben pròxims. El dia 8 de juny  se situaran a només 30′ de distància (com un diàmetre lunar). Caldrà un telescopi per veure’l ja que Urà és molt dèbil però aquesta aproximació permetrà trobar-lo fàcilment. Estan tan pròxims que cabran en el camp d’un ocular de poc augment.

La Lluna serà quart minvant el 5 de juny i nova el 12. El quart creixent serà el 19  i la lluna plena el 26 de juny.

I aquest mes també és el del canvi d’estació. El dia 21 de juny a les 13:28 el Sol assolirà la seua màxima declinació. Serà el dia més llarg de l’any. Començarà l’estiu.

I finalment aquest mes pot ser recordat per altre motiu. El cometa C/2009 R1 McNaught serà segurament visible a ull nu a finals de mes a la posta o a l’eixida del Sol. I dic segurament ja que és difícil assegurar res d’un cometa acabat de descobrir. Ja en parlarem.

Foto del cometa:  Ernesto Guido & Giovanni Sostero de l’Associazione Friulana di Astronomia e Meteorologia

La primavera es troba ja ben avançada i encara que el cel no s’ha deslliurat de boires, núvols i pluges, ja comencen a veure’s les constel·lacions estiuenques a la matinada, l’Escorpí, Sagitari, etc…Els planetes van omplint el firmament amb la seua lluïssor i els seus moviments. Mart ja va deixant de ser interessant per a l’observació mentre que Saturn està resplendent al cel a Virgo, juntament amb Tità el seu satèl·lit principal. Per veure Júpiter caldrà matinar ja que només es podrà veure abans de l’eixida solar.

I dos esdeveniments curiosos es veuran al cel de maig que podeu tractar de gaudir. L’un serà l’encontre de Venus i la Lluna i per observar-lo només haureu d’alçar el cap però per a l’altre caldrà que viatgeu a Paris a l’observatori solar que mai pogué somiar Napoleó.

Si en voleu saber més només cal seguir…

Segueix…

Les constel·lacions hivernals visibles a l’oest ja s’amaguen a la posta de Sol. Orió, Taure i Gemini es troben ben a l’occident només fer-se de nit. En aquell moment podem veure al sud les constel·lacions del Lleó, la Verge, la Copa i el Corb. Per l’est ja guaiten les constel·lacions estivals, Hèrcules, Lira i Cigne.

A les nits podrem veure 4 planetes. Venus, en Taure, serà l’estel del vespre. Brillarà a l’oest en quan el Sol s’amague a l’horitzó. A la primera part de la nit, Mart, situat al Cranc, en el seu camí cap a l’encontre pròxim amb Regulus, la principal estrella del Lleó, que veurem al juny, ja està bastant allunyat de la Terra i la seua brillantor declina.

El rei del cel continua sent Saturn amb els seus anells quasi de gaidó. Tità, el seu satèl·lit principal i més gran que Mercuri, estarà aquests dies en la seua màxima separació del planeta. Diuen que amb prismàtics es podrà veure separat de la brillantor del planeta.

Per veure Júpiter caldrà matinar ja que es trobarà a l’est poc abans de la sortida del Sol.

La Lluna serà quart minvant el 6 de maig, nova el dia 14, quart creixent el 21 i finalment plena el 28 de maig.

El dia 16 de maig, diumenge, i entre les 10:30 i les 11 hores del matí, en ple dia per tant, Venus s’acostarà tant a la Lluna que quasi la fregarà. L’observació és difícil ja que tindrem una lluna de 2 dies i per tant amb una zona il·luminada molt petita. Però serà bonic intentar-ho i fer una foto a la parella.

A algunes zones de la Terra com Àsia i l’Àfrica es produirà una ocultació del planeta per la Lluna i temporalment perdrem de vista l’estel del vespre.

Us propose un viatge ràpid. Si el dilluns 10 esteu per Paris no us perdeu l’alineació solar de l’Arc-de-Triomphe. Aquell dia, vist des de l’Avinguda dels Champs Elysées, el Sol es pon exactament dins de l’arc que forma el monument que manà construir Napoleó. L’alineació és casual i no volguda. No és com l’alineació de la Seu de Palma que el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern, la llum del Sol eixint entra per la rossassa est, creua tota la catedral i surt per la d’oest.

L’alineació de Paris sembla ser casual ja que sempre que hi haja un carrer llarg i recte, dues vegades l’any el Sol es pondrà o s’aixecarà en la direcció d’aquest. L’única condició és que el carrer ha d’estar orientat entre la direcció de la posta de sol del solstici d’hivern i la de l’estiu. A més a més el 10 de maig no sembla tindre cap significat especial per als parisencs ni francesos. L’altre dia que es produeix el fenomen és l’1 d’agost.

Un cas semblant al de Paris es produeix a la ciutat de Nova York. Els dies 30 de maig i l’11 de juliol en qualsevol carrer sobre el carrer 14, quan comença la quadrícula urbana, veureu el Sol pondre’s entre els edificis.

Agraisc a l’Agrupació Astronòmica de la Safor la informació sobre Venus i l’alineació solar de Paris.

Foto: Prové de la web francesa http://jotrilide.free.fr/
Gràfic: del programa lliure Stellarium.

Mentre les constel·lacions d’hivern com Orió i Taure ja declinen a l’orient, al firmament veiem ara el mite del corb, enviat per Apol·lo, per una copa d’aigua i que s’encantà per un plat de figues.

També podrem veure un espectacle planetari. Hi ha a la vista 5 planetes, Mercuri i Venus prop de l’horitzó oest i Mart i Saturn ben alts en el cel. I el pròxim cap de setmana no deixeu passar l’oportunitat d’admirar la convergència de Venus i Mercuri a la posta del Sol. Júpiter el podeu guaitar poc abans de l’eixida del Sol.

El corb buscà una excusa i s’endugué amb el bec una serp d’aigua i l’acusà davant Apol·lo de barrar-li el pas a la font.

Apol·lo no se la cregué i els envià tots tres al cel formant les constel·lacions del Corb, Copa i Hidra Femella.

Aquest mes es caracteritza per la presència de 5 planetes al cel. A la posta podrem veure els dos planetes interiors, Venus i Mercuri. A més a més aquests primers dies de mes estaran convergint fins a una màxima aproximació dels dos en el cel oriental el dia de Pasqua, 4 d’abril. Després s’aniran separant poc a poc en passar els dies.

I a partir de la post i durant tota la nit podreu veure Mart a la constel·lació de Cancer i Saturn ja més cap a l’est, a Virgo.

I finalment Júpiter es presentarà a la matinada, poc abans de la sortida del Sol.

El dia 8 d’Abril Mercuri arribarà a la seua màxima elongació oriental. Això vol dir que vist des de la Terra es trobarà en el seu punt de l’òrbita més allunyat del Sol, 19º. Per tant tindrem l’oportunitat de veure aquest fugisser planeta durant més d’1 hora després de la posta de Sol. No ho deixeu perdre.

Mart continua en Cancer, prop de les estrelles Càstor i Pol·lux de Geminis, formant una línea de tres punts brillants al cel. Saturn, a Virgo, es veurà més cap a l’est a les primeres hores de la nit.

Júpiter, immers encara en la lluïssor del Sol eixint, es podrà veure bé a partir de la segona quinzena del mes, a l’est, a partir de les 6:30.

La Lluna serà minvant el 6 d’abril, nova el 14, creixent el 21 mentre que el 28 tornarem a tindre la fase de plena.

El Sol sembla que va assolint el nivell d’activitat que li pertocaria. Ara ja és habitual veure taques al seu disc, cosa que indica que l’activitat magnètica va pujant. Ja podrem fer observacions solars!!

A Mart la situació dels dos robots de la NASA que exploren la superfície és ben diferent. Van arribar el 2004 i ostenten un rècord de longevitat encara que amb alguns alifacs. Opportunity continua el seu viatge cap al cràter Endeavour, després d’explorar diversos cràters. Spirit va caure en una trampa d’arena ja fa un any i els esforços dels enginyers per traure’l han estat infructuosos. Així que finalment s’ha decidit convertir el robot en una estació permanent al costat de Home Plate. Aquesta estació definitiva ha rebut el nom de Troy (Troia). Aquests dies l’arribada de l’hivern marcià amb el Sol baix han fet minvar molt les reserves d’energia de la bateria de manera que Spirit ha entrat en un mode d’hivernació. No sabrem res d’ell en uns quants mesos.

Aquests robots han confirmat analitzant les roques que el planeta Mars va tindre fa milers de milions d’anys una etapa humida amb rius i mars plens d’aigua.

Que passeu uns bons dies de Pasqua menjant la mona i gaudint de la natura i dels cels clars.

Alguns cometes, com el 81P Wild, també seran visibles, però només per a astrònoms experts.

I l’exploració marciana continua. Encara que el robot Spirit ja no pot moure’s, el robot bessó Opportunity encara va circulant per la superfície mentre que la sonda europea Mars Express estudiarà la composició del satèl·lit Fobos.

El pròxim dia 20 a les 18:32 l’hivern tan llarg que hem tingut acabarà i començarà finalment la primavera.

I per acabar recordar que el diumenge 28 de març canviarem l’hora a l’horari d’estiu. Caldrà avançar el rellotge una hora, passant directament de les 2:00 a les 3:00 i, per tant aquest dia tindrà només 23 hores.

Si mirem acuradament cap a l’oest, una vegada el Sol ja s’ha post, podrem veure el planeta Venus. Ara es presenta com a estel del vespre ja que es troba situat a l’esquerra del Sol vist des de la Terra. A mesura que avance el mes el planeta s’anirà separant més i més de la nostra estrella.

Mart està encara sofrint el fenomen de la retrogradació. Fins al dia 10 encara es mourà, cada dia, cap a l’oest, entre les constel·lacions del Cranc i els Bessons. A partir d’aquest dia, Mart s’aturarà i es mourà en el sentit contrari, cap a l’est, en l’anomenat sentit directe.

L’explicació d’aquest fenomen de la retrogradació que va portar de bòlit els astrònoms antics que propugnaven un univers geocèntric s’explica pel fet que la Terra ha avançat Mart en la seua òrbita i per això sembla que vaja enrere. Per tant es comprén fàcilment dins de la teoria heliocèntrica.

Saturn eixirà una mica més tard per l’est. Ara es troba situat al muscle de la Verge. A principi del mes ja el podrem veure a partir de les 20:30 i a finals de mes dues hores abans ja serà visible.

Alguns cometes seran observables si disposem d’un bon telescopi. Per exemple el cometa 81P Wild, visitat el 2004 per la sonda Stardust, el nucli del qual podeu veure a la figura, tindrà una magnitud 9.5. Ja en vaig parlar fa temps de la pols cometària que portà a la Terra la sonda. Mireu l’enllaç anterior. Però cap a l’estiu podrem veure algun cometa a ull nu, si es compleixen les previsions.

La Lluna presentarà la fase de quart minvant el dia 7 de març. Serà nova el 15, creixent el 23 i finalment nova el 30 de març.

I aquesta és per a nota. El dia 16 de març, a partir de les 19 hores i fins que es ponguen, una vegada amagat el Sol i cap a l’oest, podrem veure una finíssima Lluna junt al planeta Venus. A veure qui és el valent/a que ho observa. Espere els vostres comentaris…

A partir d’avui, 3 de març, la nau europea Mars Express va a realitzar una sèrie d’aproximacions successives a la més gran de les llunes de Mart, Fobos. Arribarà a aproximar-se fins a 50 km amb la qual cosa podrà determinar el seu camp gravitatori i fins i tot la seua composició. Ja en parlarem.

Foto: 81P Wild. Aquestes imatges del núcli del cometa periòdic 81P Wild o Wild 2 van ser preses per la sonda Stardust el 2 de gener de 2004. Jet Propulsion Laboratory.

Mart, que ha anat movent-se sobre el fons del cel de manera normal, d’oest a est, durant els últims mesos, ha començat a fer-ho en sentit contrari. Ara retrograda entre les constel·lacions de Bessons i Lleó. És el planeta rei de la nit ja que fa uns dies passà pel seu punt més pròxim a la Terra i és ben brillant  amb el seu color roig-taronja. Contínua sent el planeta  amb més ginys en òrbita i a la seua superfície.

A la nit, Saturn eixirà una mica més tard per l’est i amb un petit telescopi podrem veure els seus anells i la seua lluna Tità.

I a València, podeu encara anar a veure els documents de l’Academia dei Lincei, primera acadèmia científica del món i de la qual Galileo Galilei n’era membre. Al Museu de la Ciència de València podreu emocionar-vos davant de la primera edició del Sidereus Nuncius, dels textos primitius on es descriuen instruments per mirar de lluny i de l’abjuració amb la  qual el matemàtic toscà va haver de retractar-se davant de l’Inquisició de la seua afirmació que la Terra girava al voltant del Sol.

Segueix…

Aquest moviment del planeta al cel va portar els antics astrònoms grecs, que propugnaven un univers geocèntric, a introduir els epicicles. Els planetes, a part de girar al voltant de la Terra, també giraven en uns cercles sobre la seua òrbita mitjana.

L’astronomia moderna, que naix a partir del model heliocèntric de Copèrnic i les observacions de Galileo, explica que les retrogradacions són causades per les diferents velocitats relatives de la Terra i Mart al voltant del Sol. Mart va cap arrere ja que la Terra l’avança en la seua òrbita de la mateixa manera que els cotxes que avancem a l’autopista semblen marxar cap enrere.

Mart es troba en oposició. Això vol dir que la distància de la Terra al planeta és mínima. Aquesta “només” és ara d’uns 100 milions de quilòmetres. Així i tot amb un telescopi mitjà podrem veure detalls a la seua superfície com els casquets polars i les zones de muntanyes de Syrtis Major.

El dia 25 de febrer la Lluna es trobarà ben a prop de Mart. Júpiter, ja ben prop de la direcció solar deixarà de veure’s a partir del dia 15 de febrer mentre que Venus començarà a veure’s per l’oest a partir del 24 al vespre.

A la matinada Mercuri serà visible poc abans de l’eixida del Sol fins el dia 14 de febrer.

La Lluna presentarà la fase de quart minvant el pròxim dia 5, lluna nova el 14, quart creixent el 22 mentre que el darrer dia del mes, el 28 la Lluna serà plena.

L’asteroide Vesta també està en oposició. Aquest es troba ara a uns 225 milions de quilòmetres i el podem veure al centre de la constel·lació del Lleó amb una magnitud de 6.2, visible a ull nu des de llocs ben foscos.

Foto: Vista de Mart molt detallada des del Hubble
Crèdit: David Crisp and the WFPC2 Science Team (Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology)

L’oratge dels primers dies del primer mes d’aquest any que tancarà la primera dècada del segle XXI es presenta molt variable, amb núvols, vent fort i fred. Aquests elements no inviten a mirar el cel sinó a quedar-se a casa prop de l’estufa llegint, estudiant o fent zapping a les “meravelloses” noves cadenes de TDT.

Però l’espectacle celeste que es pot albirar a ull nu i amb telescopi és el millor de l’any. La constel·lació d’Orió i totes les que l’envolten amaguen secrets que podem anar mirant a poc a poc.

A més finalment podrem veure tres planetes al cel. Després de la posta de sol, mirant cap a l’oest, Júpiter esgota els seus últims dies de visibilitat mentre que Mart  sen’s apareixerà ben aviat per l’horitzó.

I el gegant dels anells, Saturn, eixirà majestuós a la matinada.

Segueix…

El planeta Júpiter es podrà veure poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest. Però es trobarà tan prop de l’horitzó que només el veurem durant 2 hores a principi de mes i només 1 hora al final.

No cal amoïnar-se ja que el veritable espectacle planetari es veurà cap a l’est. Mart eixirà cap a les 21 hores a principis de mes i cap a les 19 hores a finals i es situarà sobre la constel·lació del Cranc.

El planeta Saturn també serà ja visible a la nit a la constel·lació de la Verge. Sen’s presentarà per l’est cap a la 1 de la matinada a principis de mes mentre que a finals el podrem veure ja a partir de les 23 hores.

I els matiners podran veure Mercuri al Sud-Est poc abans de l’eixida del Sol.

La Lluna va ser plena el passat 31 de desembre, que és quan es va produir un petit eclipsi de Lluna. Serà quart minvant el 7 de gener, lluna nova el 15, quart creixent el 23 mentre que el 30 de gener tindrem altra vegada lluna plena.

El dia 18 de gener trobarem la Lluna ben a prop d’un declinant Júpiter.

La constel·lació Orió és la reina de la nit del mes de gener. És molt fàcil trobar-la a les nits de l’hivern mirant cap al sud i veient les tres estrelles en línea del seu cinturó.

Representa el gegant caçador Orió que envoltat dels seus gossos de caçera (Canis Major, Canis Menor) i de la peça de caçera als peus (Lepus, la llebre) va assetjar les set germanes Plèiades fins que Zeus se’n fartà i l’envià al cel.

Del cinturó penja la seua espasa i al bell mig d’aquesta podeu trobar la Gran Nebulosa d’Orió. Allí s’estan formant milers de noves estrelles actualment, amb els seus possibles sistemes planetaris i el telescopi espacial Hubble n’ha descobert ara unes desenes.

Una col·lecció de 30 imatges no mai abans publicades de sistemes planetaris embrionaris en la Nebulosa d’Orió són el més destacat del projecte més llarg del telescopi espacial Hubble dedicat al tema de formació d’estrelles i planetes. També coneguts com pròplids, o discos protoplanetaris, aquests modestos agrupaments que envolten les estrelles nadó estan donat llum sobre el mecanisme que està darrere de la formació de planetes. Només el Telescopi Espacial Hubble de NASA/ESA, amb la seua alta resolució i sensibilitat, pot obtenir aquestes imatges tan detallades dels discos circumestel·lars a longituds d’ona òptiques.

La imatge mostra 206-446 que és un dels 42 discs protoplanetaris nous descoberts a la Nebulosa d’Orió. És un dels discos protoplanetaris brillants que es troba relativament a prop de l’estrella més brillant de la nebulosa, Theta 1 Orionis C. Sembla un cap amb una cua de cavall i aquesta forma estranya del pròplid pot ser atribuïda a un doll de matèria que flueix fora del seu centre. Crèdit: NASA / ESA i L. Ricci (ESO).

Foto de l’article: 11 de gener de 2006.
http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/2006/01/

L’últim mes de la tardor sembla que, per fi, el fred va arribant. El cel s’ha aclarit i ens deixa veure les últimes estrelles de l’estiu i les primeres constel·lacions de l’hivern.Júpiter, el planeta gegant, es veu per l’oest a la posta de Sol i deixarà ben prompte de ser observable. Mart comença a veure’s a partir de la matinada mentre que d’altres es veuran a la matinada. El fugisser Mercuri podrà trobar-se a l’oest a la posta de Sol.

Finalment el 21 de desembre entrarem a l’hivern. Les nits seran ben llargues, amb un grapat d’hores per a mirar el cel.

I el 31 de desembre, per acomiadar l’Any Intenacional de l’Astronomia, podrem gaudir d’un esquifit eclipsi parcial de Lluna.

Segueix…

La tardor ja s’acaba i ben aviat podrem gaudir del fred de l’hivern. Alguns arbres fruiters ja han tret flor ja que amb la calor actual pensaven que la primavera era a la cantonada.El cel al capvespre, però, ens situa en l’estació correcta, amb les últimes estrelles de l’estiu, com ara les que formen el triangle de l’estiu (Vega, Deneb i Altair) amagant-se per l’oest i les primeres constel·lacions de l’hivern (Orió i Taure) eixint per l’est .

Júpiter, el planeta gegant, es veu tot el mes per l’oest a la posta de Sol però només les primeres hores de la nit. Mart comença a veure’s a partir de les 23 hores per l’est en la constel·lació de Leo a principi de mes i a partir de les 21 hores a final de mes. El fugisser Mercuri podrà veure’s a la posta de Sol. El dia 18 assolirà la seua màxima separació del Sol i el podren veure només durant una horeta mirant cap a l’oest.

Saturn s’ha de veure a la matinada en la constel·lació de la Verge, a partir de les 3 a principi de mes i a la una a finals.

El 14 de desembre podrem esperar veure la pluja d’estels de les Gemínides amb un ritme de caiguda de 120 meteors per hora des de zones ben fosques. Però després del fracàs de les Leònides passades, en el que gairebé ningú en va veure cap (i jo tampoc) ja no em fie de les previsions.

La Lluna va ser plena el 2 de desembre, serà quart minvant el dia 9 mentre que serà nova el 16, quart creixent el 24 de desembre i tornarà a ser plena el 31 de desembre. Així que aquest mes tindrem 2 llunes plenes.

L’últim eclipsi del 2009 occorrerà la nit de Cap d’Any, el 31 de desembre. Aquest eclipsi parcial de Lluna serà realment molt poc important ja que només afectarà una petita part de la zona sud del nostre satèl·lit. L’eclipsi tindrà lloc a la constel·lació de Gemini i serà visible des d’Europa i Asia. El màxim de l’eclipsi ocorrerà a les 20:23 (hora local).

I finalment l’hivern començarà el 21 de desembre a les 18:47 (hora local).

Foto: Lluna en colors: les regions blavoses són basalts amb altes concentracions de ferro i titani. Les regions ataronjades són basalts pobres en aquests metalls. Autor: Daniel López des de l’Observatorio del Teide (Tenerife), IAC. Els colors han estat intensificats amb Photoshop.

L’Any Internacional de l’Astronomia Internacional ja es troba a les acaballes i novembre, mes central de la tardor, ens permetrà veure planetes i l’esperada pluja d’estels de les Leònides. Serà el cel on destacarà l’immens quadrat de Pegàs, el cavall sorgit del coll tallat de la Medusa. Prop de la seua panxa trobarem el cap de la princesa Andròmeda i als peus d’aquesta l’heroi Perseu.

El planeta Júpiter encara llueix als cels tardorals. El trobarem cap a la direcció del sud-oest a la posta de Sol, però només durant unes poques hores mentre que Mart ja comença a veure’s a partir de les 12 de la nit en la constel·lació del Cranc. I a la matinada Saturn i Venus mostraran les seues belleses en les primeres hores solars.

La festa astronòmica, però, serà la matinada del 18 de novembre. Serà quan veurem la pluja d’estels de les Leònides.

Segueix…

La mitologia té la virtut de captivar encara els nens. I si a més està lligada a les constel·lacions celestes el poder d’atracció encara és més gran. Contar les aventures de l’heroi Perseu, lluitant contra la terrible Medusa, imaginar-se la pobra Andròmeda lligada a una roca per qüestions d’estat mentre el monstre marí Cetus, la Balena, obre de bat a bat la seua fastigosa boca per empassar-se la princesa d’Etiòpia, deixa els nens sense alé. Ho he comprovat aquest matí a la Galeria Jorge Juan de València on continuem fent els tallers astronòmics en homenatge al celebre astrònom i marí valencià dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

I és que aquest mes les constel·lacions de la saga d’Etiòpia són ara fàcilment visibles a la posta de sol cap a l’est. La galàxia d’Andròmeda, objecte més llunyà observable a ull nu, la podem veure, des de llocs foscos, prop de la cintura de la princesa.

El planeta Júpiter, a Capricorni, encara llueix als cels tardorals. El trobarem cap a la direcció del sud-oest a la posta de Sol, però només durant unes poques hores ja que el seu predomini sobre el cel dels últims mesos està a punt d’acabar.

Mentrestant Mart ja comença a veure’s al firmament de la matinada. Es troba en la constel·lació del Cranc i serà visible a partir de les 12 de la nit a principis de mes i a partir de les 23 a final de mes.

I a la matinada Saturn i Venus, que es troben a la constel·lació de la Verge, mostraran les seues belleses en les primeres hores solars cap a l’est.  Els dos planetes s’aniran separant poc a poc fins que, cap al final de mes, Venus s’endinsarà en les llums matinals solars essent totalment inobservable.

El dia 23 la Lluna s’acostarà ben a prop de Júpiter mentre que el 14 i 15 tindrem la Lluna entre Saturn i Venus.

La Lluna tindrà la fase de lluna plena el dia 2, quart creixent el 9, nova el 16 i finalment quart minvant el dia 24 de novembre.

La festa astronòmica, però, serà la nit del 17 al 18 de novembre.  Enguany està prevista una bona tempesta d’estels de les Leònides. Les previsions ens diuen que a partir de les 22:43 h. del 17 podrem veure de 500 a 1000 meteors per minut. Com a aquesta hora la constel·lació de Leo, d’on sembla que provenen els estels de la pluja, encara estarà sota l’horitzó per a nosaltres, potser n’observem moltes menys. Això si, caldrà ser a un lloc fosc i que no tinga obstacles cap a l’est. I les veurem eixir de baix de l’horitzó. Ja en parlaré en aquest bloc en aproximar-se la data de la pluja d’estels.

Foto: El cap de la Medusa, Rubens.

La tardor ja ha enfilat el seu camí, amb una entrada contundent de pluges que han molestat algunes observacions previstes, fins i tot a l’altra banda de la nostra mar interior.

Ara tenim uns dies de bonança i podem aprofitar les nits per admirar el planeta Júpiter que continua presidint el cel del mes d’octubre durant tota la nit. I a més si us dediqueu a veure el cel abans de l’eixida del Sol, cap a les 7 del matí podreu veure el ball celeste de tres planetes: Venus, Mercuri i Saturn. Ara estan alineats però s’aniran ajuntant i separant al llarg del mes.

I, amb un telescopi, encara que siga menut, podem comprovar com es compleixen les lleis de la mecànica celeste i veure els eclipsis i ocultacions mútues d’alguns dels satèl·lits jovians. Ajusteu els vostres rellotges i mireu com va apagant-se alguna lluna durant uns minuts.

I destacar també les activitats previstes de l’Any Internacional de l’Astronomia, que aniré ampliant en pròxims apunts, sobretot les Nits de Galileu, activitat d’abast planetari per observar els mateixos objectes celestes que mirà i estudià el savi toscà fa 400 anys.

Segueix…

La tardor enfila el seu camí i el cel va mostrant les constel·lacions precises, com un immens rellotge còsmic que va mostrant els mesos al firmament. És el temps en el que el Triangle Estival va poc a poc amagant-se cap a l’oest acabant el seu mandat celeste. I van apareixent el quadrat de Pegàs, el cavall alat d’Hèrcules i la princesa encadenada, Andròmeda, que amaga prop de la seua cintura la galàxia veïna del mateix nom. Algun dia parlaré de les desgràcies de la pobra princesa i del seu destí tràgic…

El planeta Júpiter continua sent el rei del cel d’octubre. Penjat a la constel·lació de Capricorni, ara és realment fotogènic. Amb un petit telescopi ja podem veure les bandes de núvols, la Gran Taca Roja, immensa tempesta de gas amb vent de 400 km/h.

També podem veure els seus quatre satè·lits principals que ara coneixem per Ió, Europa, Ganímedes i Cal·listo, noms d’uns quants amants, masculins o femenins del cap del Panteó de l’Olimp. Aquest mes també podem veure un fenomen no gens usual entre ells, els eclipsis mutus i les ocultacions.

Així, un temps prudencial abans de l’hora justa i amb el telescopi preparat  mirant cap al planeta, podreu veure algun eclipsi en el que dos satèl·lits que estan separats i que brillen de la manera usual, de sobte, durant uns minuts, la lluminositat d’un d’ells minva molt en entrar dins l’ombra que produeix l’altre satèl·lit.

També hi haurà alguna ocultació, fenomen pel qual dos satèl·lits s’alinien amb la Terra i el que està en la posició més pròxima a Júpiter desapareix temporalment.

Aquest mes tindrem 5 fenòmens d’aquest tipus, en el que la lluna Europa pràcticament desapareixerà del cel durant uns 5 a 8 minuts.

Tindrem:

• 3 d’octubre, dissabte, 22 h 20 min, hora oficial, Ió eclipsa Europa durant 5 minuts
• 10 d’octubre, dissabte, 22 h 45 min, hora oficial, Ió oculta Europa durant 6 minuts.
• 11 d’octubre, diumenge, 00h 44 min, hora oficial, Ió eclipsa Europa durant 4 minuts.
• 16 d’octubre, divendres, 23h 10 min, hora oficial, Ganímedes oculta Europa durant 8 minuts.
• 18 d’octubre, diumenge, 01h 02 min, hora oficial, Ió oculta Europa durant 5 minuts.

Ànim traieu els telescopis i tracteu d’observar els fenòmens. No és difícil de fer-ho. Ja em direu.

Cap a l’est també tindrem festa al cel. Poc abans de l’eixida del Sol, cap a les 7 del matí, podreu veure el ball còsmic de tres planetes.

La imatge que acompanya l’apunt mostra el que es veurà la matinada del 5 d’octubre. Tres planetes brillants: Venus dalt, Mercuri al mig i Saturn prop de l’horitzó.

El dia 8, però la cosa canviarà. El moviment de la Terra al voltant del Sol combinat amb els dels planetes farà que aquest dia Mercuri i Saturn estiguen quasi superposats, separats només per 19′, un poc més de la meitat del diàmetre aparent de la Lluna i que farà que siga possible veure’ls junts a través d’un telescopi.

El dia 10 tornaran a estar alineats però ara serà Saturn qui es trobarà al mig dels altres dos.

El dia 13 tornarem un altre encontre pròxim, ara entre Saturn i Venus que només estaran a 35′, un poc més que un diàmetre aparent lunar.

I el dia 16 la Lluna, amb una molt fina il·luminació a la part esquerra  (difícil de veure!!),  s’unirà al trio planetari poc abans de l’eixida del Sol.

Cap al final del mes Mercuri ja estarà tan prop del Sol que serà inobservable.

Les fases de la Lluna seran les següents: 4 d’octubre, lluna plena, l’11 d’octubre, quart minvant mentre que el 18 d’octubre serà lluna nova i el 26 d’octubre, quart creixent.

I les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia continuen. Una exposició d’imatges astronòmiques ens espera a València les pròximes setmanes i de la qual ja us en parlaré. I el cap de setmana del 22 al 24 d’octubre farem les Nits de Galileu. Els astrònoms amateurs i professionals eixiran altra vegada al carrer per mostrar el Sol, els satèl·lits de Júpiter, la Lluna i moltes de les meravelles del cel. Continuaré informant…

Informació sobre els fenòmens mutus entre satèl·lits de Júpiter obtinguda de l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Foto: Aspecte del cel mirant cap a l’est a les 7 de matí el 5 d’octubre. Stellarium.

No hi res de notable al cel del mes. El planeta Júpiter continua sent el rei de la nit com ja fa uns quants mesos. I Mart ja serà visible al cel de la matinada a partir de les 2.

I el 22 de setembre també tindrem el dia de l’equinocci de la tardor, el dia en que el temps de llum i d’ombra duren exactament 12 hores. L’estiu acabarà.

Mentrestant el mític telescopi de 100 polzades de Mount Wilson es troba al mig del foc a l’àrea de Los Angeles.

Segueix…

Júpiter és el rei de la nit encara en aquest mes. El passat dia 2 de setembre, el planeta i la Lluna van estar ben prop, a només 2 graus.

A la posta de Sol, no hi ha res notable per assenyalar.

Mart serà ja visible a partir de les 2 de la matinada en l’horitzó oriental.

Ja ben prop de l’alba, si mirem cap a l’est, podem veure clarament Mart ben alt en la constel·lació dels Bessons i, Venus en Càncer. Quan avance el mes Venus anirà apareixen cada vegada més tard fins que serà invisible en les llums solars al final del mes.

I el 22 de setembre també tindrem el dia de l’equinocci de tardor, el dia en que el temps de llum i ombra duren exactament 12 hores i el final de l’estiu. L’equinocci és cada un dels dos moments de l’any en què el sol creua l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món. La paraula equinocci ve del llatí i significa “nit igual”.

Enguany aquest fet ocorrerà exactament el 22 de setembre a les 23 h i 18 minuts, temps local. Podeu veure les efemèrides a aquest enllaç.

I en quins dies gaudirem de les principals fases de la Lluna? Hui, dia 4 de setembre tindrem lluna nova, el 12 de setembre, quart minvant mentre que el 18 serà lluna nova i el 26 quart creixent.

Foto: Fum a Mount Wilson. UCLA Department of Physics ans Astronomy. 1 de setembre 2009.

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, un al cel de l’hivern i l’altre al de l’estiu per a que no es pugueren trobar mai més.Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol.

L’esdeveniment astronòmic més important serà l’eclipsi total de Sol a la Xina. El dia 22 de juliol la Lluna taparà completament el Sol. La llàstima, però, és que no serà visible des d’ací, ni tan sols com a eclipsi parcial.

Segueix…

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, el primer al cel de l’estiu, l’altre al de l’hivern, per a que no es pugueren trobar mai més.

El cel estarà presidit per el gran triangle estival, format per tres de les estrelles més brillants, Altair, de l’Àguila, Vega, de la Lira, i Deneb, del Cigne. Mireu a l’est quan es faça de nit i veureu molt bé aquest asterisme.

Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol. El dia 25 tindrem un bell encontre de Saturn amb un tall fi d’una lluna de 3 dies.

El dia 11 tindrem un encontre pròxim de Júpiter amb la Lluna. Busqueu el nostre satèl·lit després de la mitjanit i molt a prop veureu Júpiter.

Abans de l’eixida del Sol veurem Mart (dalt) i Venus (baix) prop de Taure i de l’estrella Aldebaran. El dia 15 faran un triangle amb ella. Després tindrem un trio, Mart, Aldebaran i Venus. El 18 la Lluna s’afegirà i el 19 la Lluna, Venus, Aldebaran i Mart formaran un quadrat.

Els últims dies del mes tindrem Mart entre les banyes de Taure i Venus al nord d’Orió.

El 28 de juliol, i sempre des d’un lloc fosc, podreu veure la pluja d’estels anomenades Delta Aquarides. No és molt intensa. Si ens allunyem de llocs il·luminats, podriem veure fins a 20 meteors per hora.

L’esdeveniment més important del mes és, però, l’eclipsi total de Sol a la Índia i la Xina. Encara que no serà visible des de les nostres terres uns quants companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor hi aniran i des de les proximitats de Shanghai observaran el matí del dia 22 de juliol com la Lluna tapa el Sol durant més de 7 minuts, la qual cosa el converteix en l’eclipsi solar més llarg del segle XXI.

Per als que no podrem acompanyar-los i per augmentar la nostra sana enveja, s’ha creat un bloc per a seguir quasi en directe el viatge turistico-científic per terres xineses.

El bloc eclipsechina2009.blogspot.com serà actualitzat diariament des dels llocs on vaja l’expedició valenciana. En continuarem parlant….

Imatge: Predicció de l’eclipse per Fred Espenak, NASA’s GSFC.

Saturn, amb els seus anells quasi desapareguts, continua a la constel·lació zodiacal de Leo mentre Júpiter cada vegada ix més prompte per a poder-lo gaudir millor en els propers mesos de l’estiu que ja s’acosta.

I. és que l’estiu comença el 21 de juny, moment en que les hores d’insolació seràn màximes i la nit serà la més curta de l’any.

És veritat que fa més calor en juliol que en juny. És clar, però això té més a veure amb l’escalfament de l’aigua marina i de l’aire que amb questions astronòmiques. De fet, el 4 de juliol la Terra assoleix la seua màxima distància al Sol.

Els planetes comencen a ser visibles. Saturn continua sent el rei de la nit. Des de la posta de sol es pot veure a la constel·lació zodiacal de Leo. L’observació amb un telescopi ens el mostrarà sense anell ja que aquest es troba quasi perpendicular a la nostra visió i es fa difícil veure’l. No us perdeu tampoc el ball dels seus satèl·lits, des del més gran Tità fins el més menut.

Els altres planetes s’han de veure de matinada. El més matiner és Júpiter que apareixerà per l’horitzó est cap a les 2 hores a principis de mes mentre que al final el podrem veure a partir de la mitjanit.

Més tard, a principis de mes, cap a les 5 de la matinada Venus apareixerà junt al planeta Mart.  Del 19 al 25 de juny els dos planetes faran una mena de ball còsmic ja que es trobaran ben a prop un de l’altre. Bon moment per tractar de fer una bona fotografia.

La Lluna estarà en el seu ple el 7 de juny, en quart minvant el 15 mentre que el 22 serà nova i el 29 quart creixent.

El rover (vehicle robot) Mars Science Laboratory de NASA, el llançament del qual està previst per al 2011, ja té un nom gràcies a una estudiant de sisé curs de Kansas. La xiqueta de dotze anys Clara Ma de l’escola primària Sunflower de Lenexa, envià el nom guanyador, “Curiosity“. Com a premi, Ma guanya un viatge al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA en Pasadena (Califòrnia), on serà invitada a firmar amb el seu nom directament sobre el rover mentre siga muntat.

Mentre tant el rover Spirit que ara mateix ja està a Mart s’ha enfonsat en un terreny massa tou i els enginyers tracten de treure’l d’allí.

Imatge: Venus i Mars de Botticelli, 1483. National Gallery, Londres. Venus i Mart, Déu de la  Guerra, jauen un front a l’altre en el Jardí Sagrat  de la Deessa de l’Amor.  El tema és que el poder de l’amor pot sobrepassar la força física del guerrer.

El cel nocturn segueix la tònica del mes passat. Saturn, acollit a la constel·lació zodiacal de Leo des de fa mesos, continua sent el planeta rei de la nit amb el seu anell quasi de gaidó.

Els altres planetes es veuen a la matinada i abans de l’eixida del Sol. Caldrà esperar a l’estiu per admirar-los després de la posta del Sol.

Segueix…

El dia 2, mirant cap a l’oest i amb un horitzó sense muntanyes, podreu veure el fugisser Mercuri junt a les 7 germanes Plèiades, del cúmul del mateix nom.

El cel nocturn segueix la tònica del mes passat. Saturn, acollit a la
constel·lació zodiacal de Leo des de fa mesos, continua sent el planeta
rei de la nit amb el seu anell quasi de gaidó.

Els altres
planetes es veuen a la matinada i abans de l’eixida del Sol. Caldrà
esperar a l’estiu per admirar-los després de la posta del Sol.

Júpiter eixirà per l’est cap a les 4 de la matinada a principi de mes i calp a les 2 al final de maig.

Venus i Mart es veuran ben junts per l’est abans de l’eixida del Sol. Estaran ben alineats, Venus més elevat, Mart més baix. El 21 de maig la Lluna s’afegirà al grup formant un trio molt fotogènic.

Maig també és el mes de la pluja d’estels d’Eta Aquarida. No és una pluja notable ja que només produeix uns 10 meteors per hora al seu màxim. El pic es produirà els dies 5 i 6 de maig. Tanmateix una Lluna pròxima a la fase de plena deixarà veure  només els meteors més brillants. La zona on cal mirar és cap a l’est després de mitja nit. El cos d’on provenen les restes que xoquen contra la Terra i que produeixen la pluja és el famós cometa Halley. Si aconseguiu veure un dels meteors haureu vist un tros del Halley!

La Lluna es troba en quart creixent el dia 1, plena el 9 mentre que el 17 tindren la fase de quart minvant. Finalment el dia 24 serà nova. Aquest mes, però, la Lluna ens tornarà a regalar un altre quart creixent l’últim dia del mes.

Entre el 1 i el 2 de abril el Telescopi Espacial Hubble fotografià l’objecte guanyador del concurs “Tu decideixes” del Space Telescope Science Institute, per celebrar l’Any Internacional de l’Astronomia.