Fa molts anys que visc fora de la Ribera d’Ebre, comarca veïna del Priorat, per l’est, i la Terra Alta, per l’oest. Aquestes tres comarques han anat sempre bastant unides per la proximitat i pel fet que Móra era un centre comercial on hi anaven a parar d’una manera o altra, més lluny hi havia Reus o Tarragona. Me’n recordo del pla Altebrat quan van construir les Centrals Nuclears d’Ascó, que va portar a fer carreteres decents i construir un Hospital comarcal a Móra d’Ebre, però també dels joves de les comarques que ens trobàvem per tot arreu: a vegades a Gandesa, a Móra o a Falset. Així que sempre m’he sentit molt unida aquestes comarques i he procurat explicar què s’hi fa per donar-ho a conèixer al món.
Tot just quan començava a despuntar el Priorat com una comarca de vins de qualitat, vaig decidir portar-ne una ampolla a un sopar. Recordo que alguns no el van voler tastar, menys-tenint el que venia del sud de Catalunya i preferint altres vins coneguts. L’avantatge és que vaig poder gaudir de l’ampolla tota sola, tampoc va estar malament. Però poc temps després els vins del Priorat van començar a rebre premis i guardons i vaig anar col·leccionant els retalls de diari com una mena de testimoniatge. Tampoc és que vulgués fer-ne res, potser un col·lage i estampar-los a la cara dels que aquella nit van riure del vi de Priorat i el van menystenir.
Tinc molt present aquella reacció i cada cop que surt una notícia com aquesta, somric, la recullo i encara penso en aquella gent, si continuaran bevent només Ribera de Duero o s’atreviran, ara sí, a tastar els Priorats. Quina llàstima que ens movem, moltes vegades, només per allò que coneixem, sense tenir un criteri propi.
