‘Diu aquesta informació que van obrir la tomba gran de pedra situada a la capella de sota l’altar major, i a l’interior van trobar una tomba petita de pedra marmòria de dos pams i mig de llargària per un pam d’alçada, en la coberta de la qual hi havia la següent inscripció:
‘Hic requiescit corpus beate Eularie, barchinonensis virginis et martiris Xti. et quod in vasculo isto fui positum anno Incarnacionis Domini Millesimo Tricentesimo Tricesimo Nono, sexto idus julii.
‘Fan constar que els ossos i les cendres del cos de la santa estaven embolcallats amb un drap d’or antic de diversos colors, esquinçat, i que aquests ossos i cendres foren besats i olorats per la reina, els prelats, els consellers i altres dels presents, i que novament foren recondits en la tomba.
‘El text fou redactat per Bartomeu Sallent, secretari reial i notari públic, per requeriment repetit dels assistents a l’acte.”
[Extret d’Agustí Duran i Sanpere: Barcelona i la seva història. L’art i la cultura. Curial. Barcelona, 1975]
[Imatge: sepulcre de la santa, a la catedral de Barcelona; www.sapiens.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!