Les aigües turbulentes

Amb la constitució de l’Assemblea de Representants a Canet de Rosselló, aquest matí, queda configurat un element més, democràticament el més important, de l’estructura del Consell per la República. He seguit l’acte pel canal de Youtube amb el mateix interès que he seguit les constitucions del Parlament de Catalunya quan n’he tingut ocasió: molt. En el debat que s’ha reobert ara, en el sentit de si l’Assemblea és un parlament “de veritat” o un divertimento simbòlic de l’exili, segueixo pensant que la primera opció és la correcta. Es tracta de l’expressió democràtica de la legitimitat sorgida de l’octubre de 2017, hi ha pogut participar tothom qui ha volgut, s’ha procurat que la transversalitat ideològica fos màxima i la influència dels partits mínima, i tot el procés electoral s’ha desenvolupat amb una gran correcció i serietat. Un parlament, per tant, igual de democràtic i legítim que el constituït al palau del Parc de la Ciutadella. Ambdós mereixen el màxim respecte i consideració, entesos? Els que estiguin temptats de menysprear o mirar per damunt l’espatlla la nova Assemblea, únicament els remeto als potiners comentaris que n’ha merescut de la premsa espanyola, la que, donant-li la volta a tot el que diu, ens marca el nostre camí correcte.

Hi ha un segon debat obert, la finalitat immediata de l’Assemblea (i del Consell en general). En la mesura que tingui un funcionament i uns objectius clars es dissiparà aquella indiferència, incomprensió o menyspreu, a què feia referència i que procedeixen, malauradament, d’una part de l’independentisme. Durant la campanya electoral, en la meva modesta proposta en tant que candidat, vaig insistir molt en aquest assumpte: caldrà explicar molt bé què és i què no és el Consell (labor pedagògica) i atreure els sectors refractaris en lloc d’enfrontar-s’hi (labor proselitista). Potser aquests son els deures més immediats que s’ha de proposar l’Assemblea, a més dels de funcionament intern (reglaments, comissions, com el parlament que és) i de nomenament d’un Consell de Govern definitiu, amb el qual es clourà l’arquitectura institucional sorgida del 2017. Serà un important pas endavant per afinar i culminar el contingut del document “Preparem-nos”, sorgit del si del Consell ja fa temps i, doncs, prendre les decisions que pertoquin.

Pel que fa a l’acte d’avui, potser m’hi ha faltat un punt de solemnitat. El lloc escollit (he llegit que és una masia) podia haver estat més adequat a la importància del què s’hi celebrava, però ja entenc que les limitacions de tot ordre son moltes. També cal esmentar, en el capítol d’aspectes a millorar, la falta de puntualitat (un clàssic de la nostra societat, que no ho hauria de ser en la futura República) i les incidències informàtiques a l’hora de votar. Les noves tecnologies són el tribut inevitable si el que volem és rapidesa i fiabilitat en la presa de decisions col·lectives, però els problemes informàtics d’avui han sobrepassat Blanca Serra, la presidenta d’edat, una dona molt respectable però definitivament d’una altra època. Sort dels secretaris que tenia al costat. Parlant de presidentes, la sorpresa del dia ha estat l’elecció d’Ona Curto, regidora de la CUP. Com es pot comprendre, no he acollit amb excessiu entusiasme aquest fet, ni l’ús parcial que ha fet del genèric femení (que hi havia molts homes a la sala, Ona!), ni veure-la alçar el puny cantant Els Segadors, però la democràcia també és això: acceptar amb esportivitat el que t’agrada i el que no. L’elecció de Curto té, però, un punt molt a favor perquè desquadra per complet aquesta idea que s’havia instal·lat que el Consell era “un artefacte de Junts i de Puigdemont”: doncs mira, el partit anticapitalista, com a mínim una facció, sí que es creu la nova legitimitat republicana. Per acabar-ho d’adobar, la mesa resultant és ben variada ideològicament i no té cap afiliat a Junts. Què més volen els del nyi-nyi-nyí?

M’hagués agradat participar en l’acte d’avui. Un centenar i escaig de vots m’ho van impedir. De nou, s’ha d’acceptar esportivament les decisions democràtiques. Cap retret. Desitjo tota mena d’encerts a la nova Assemblea en els temps que venen, que s’auguren complicats en tots sentits.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!