S’ha acabat, gràcies a Déu, el Black Friday, que no és un friday sinó un període de més d’una setmana. Durant aquest temps ens han estat bombardejant amb ofertes de descomptes en tota mena de productes i serveis. No deixen de ser unes vulgaríssimes rebaixes aparents estratègicament col·locades al calendari per animar la gent al consum compulsiu la setmana en què es cobren les nòmines (i els jubilats la paga extra) i el Nadal ja és present, de forma convenientment avançada, en carrers, botigues, lluminàries i propaganda televisiva. Encara que una mica desnaturalitzada, la tradició nord-americana s’ha ben instal·lat a casa nostra en pocs anys i pràcticament sense temps a reaccionar-hi, deixant-nos la seva emprempta consumista i cultural al costat del Halloween i del Cybermonday (que va ser ahir, per si a algun despistat, ho dubto, li hagués passat per alt).
No hi ha res a fer, com no siguin petites pataletes com la de qui això signa. La petita satisfacció personal és constatar que, efectivament, el Black Friday serveix per estalviar centimets: concretament m’he estalviat el 100% de tot el que no he comprat aquests dies.
[Imatge: negocioscontralaobsolescencia.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats!
Jo tampoc no vaig comprar res.
per cert, que tè un nom, per suposat:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_no_comprar_res