Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Llum, menys llum

0
Ja fa molts anys que Goethe, en el seu postrer dia de vida, va exclamar aquelles paraules que han passat a la història: “Llum, més llum!”. Si el famós pensador alemany estigués avui entre nosaltres, no sabem si repetiria la mateixa frase (que, dit sigui de passada, admet diverses interpretacions).

Ho dic perquè la llum (o millor dit, l’electricitat) s’ha posat impossible, com es deia abans quan algun producte alimentici s’encaria per causes diverses. La història del cost de l’electricitat a l’estat espanyol els darrers anys és un verdader despropòsit d’alces continuades i abusives, difícilment justificables. El procés de privatització i concentració de companyies ha tingut uns grans beneficiaris (els de sempre) i uns grans perdedors (també els de sempre).

La premsa d’avui ens informa del sobrecost pagat pels usuaris els darrers anys: 500 milions d’euros el 2010, 200 el 2011, 250 el 2012 i 210 el 2013, sobrecost degut a subhastes “opaques” establertes pel ministre Sebastián (socialista!). Les grans xifres de l’administració, però, poden no reflectir l’exorbitant encariment de l’energia elèctrica. He tingut la curiositat de comparar dues factures de casa meva, una del gener de 2004 i la darrera del gener de 2014, i en resulta un augment del 91,12 % amb deu anys de diferència, per un nombre similar de Kw consumits. 

El Ministeri d’Indústria ha reconegut finalment que el mercat elèctric és fictici (especulatiu, per ser exactes) i ha introduït reformes consistents en l’establiment d’un preu diari a partir del maig i en nous instruments de vigilància del mercat, que evitin que Morgan Stanley o Goldman Sachs fiquin el nas en un mercat que els hauria de ser aliè. La torna consistirà en que es pagarà molt més per la potència (preu fix) que pel consum (variable), al contrari del que passava fins ara. Dit d’una altra manera, desapareix un dels estímuls per estalviar energia, amb les repercussions que pot tenir. Comptat i debatut, si no podem incidir en el preu dels conceptes fixos (potència, distribució, primes a renovables, peatges insulars, impostos, etc.), per què hauríem de mirar prim a l’hora d’encendre o apagar un interruptor, sabent que és una mínima part de la factura? Potser aquest era el sentit de la frase de Goethe instants abans de deixar aquest món.

[Imatge: Wikipèdia]

 

Publicat dins de Societat | Deixa un comentari