El Corredor Polonés i Senior i el Cor Brutal a Tavernes

Molt bon ambient va tindre ahir el concert de “Sénior i el cor brutal + el Corredor Polonés” celebrat a la Casa de la Cultura, un espectacle que formava part de la programació cultural que la Regidoria de Joventut, que dirigeix Josep Llácer, ha preparat per completar les activitats del Festivern. Molta gent del poble, però sobretot molts joves de fora, ja acampats, que ompliren la sala i participaren animant els cantants.

Els primers que actuaren foren El Corredor Polonès, grup de rock alternatiu que combina grunge, punk i metall. D’Ontinyent tot tres, la seua música contundent, sona a fàbrica a tota màquina; a nit freda i al ras; a llums en la foscor que es revelen amb l’obscuritat. Distorsius en ocasions dissonants. La música és decidida, mecànica, de paisatge imprés en escala de grisos.

El que vam trobar, però, que aquest tipus de rock potser s’adiu més a llocs més oberts que a llocs tancats com la Casa de la Cultura. Llocs on la gent pot eixir a ballar i botar davant la banda. Les cançons del seu últim disc “L’embaràs d’Agnieszka” eren ben conegudes pel públic jove de les primeres files.

Senior i el Cor Brutal, banda de rock alternatiu amb sons country i folk, va vindre després. Una banda amb cantants més grandets liderada per Miquel Àngel Landete (Senior) amb tres músics (el Cor Brutal) polifacètics ja que tots tres interpreten diversos instruments.

Van interpretar les peces del seu últim disc València-Califòrnia, amb una gran complicitat del públic, fent bromes amb ell, i la gent hi responia entusiasta.

Senior recordava com que feia 6 anys que havia vingut a Tavernes de la mà de Francesc Burgos i la Casa Calba. Van vindre amb Artur Caravan i el pioner del rock català Pau Riba. Un agraïment al Francesc que la gent va aplaudir. La seua actuació acabà amb la cancó que tanca el disc València-Califòrnia.

Però la gent en volia més. Així amb el clàssic “Una cançoneta i mon anem“, la banda dels barbuts van tornar a pujar a l’escenari. Miquel Àngel Landete, el líder del grup, va demanar quina cançó del repertori volien i, primer de manera caòtica, i després ja més coordinada, van demanar la cançò més emblemàtica del grup “Gran” del disc Gran (vídeoclip de la cançó Gran).

Però mentre el grup es preparava, Miquel Àngel Landete, ens regalà, ell sol, una del pròxim disc, el Poder del Voler, sense editar encara, la cançò amb el mateix títol. Ja preparats per cantar “Gran” s’invità al públic a pujar a l’escenari i hi anàren 4 xics i xiques que junt a la banda donàren el final definitiu al concert.

Fotos:
1.- Senior i el Cor Brutal, al fi de festa amb espontànis del públic.
2.- El Corredor Polonés.

(A partir d’una informació de la Cotorra de la Vall)

I observàrem Júpiter, dins de la programació cultural de Festivern

Dins de les activitats culturals que s’hi han programat aquests dies com a complement del Festivern a Tavernes, els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor portàrem ahir els nostres instruments (dos telescopis i uns prismàtics astronòmics) per observar el cel. 
 
El punt d’observació es va situar prop dela zona d’acampada del Festivern. Els acampats es van anar acostant per mirar a través dels instruments, però van ser sobretot gent del poble qui més es va animar a vindre per observar.

L’ajuntament va col·laborar amb l’apagada dels projectors lumínics que il·luminen la zona del Vergeret durant el temps de l’activitat, entre les 20.00 h i les 22:00 h.

Veure les expressions de sorpresa dels presents, sobretot dels xiquets, en observar els núvols de Júpiter, les seues llunes de gel i de foc, en admirar la nebulosa d’Orió, bressol de noves estrelles, va pagar la pena d’anar al Vergeret, a pesar del fred que feia.

Observem el cel des de Tavernes

El Festivern ja està ací. Però si a banda de veure el comiat d’Obrint Pas, voleu mirar també el cel des de Tavernes, passeu-vos per ací. Júpiter i la nebulosa d’Orió, entre altres, vos esperem. Organitza l’Agrupació Astronòmica de la Safor i patrocina l’Ajuntament de Tavernes. Roba d’abric imprescindible.

 

Construïm un cometa

Feia temps que els ho devíem. La darrera visita parlàrem de contaminació lumínica a l’IES el Quint de Riba-roja però l’observació prevista se suspengué per força major. Començà a ploure sense parar. Tenim una sort!Aquesta vegada, però, tot va eixir perfecte. Només va fallar que el cometa ISON no està, ara mateix, dominant els cels valencians. La xerrada estava prevista des de feia setmanes i parlaríem de cometes i observaríem el cel.

Però ISON s’ha desintegrat en l’escalfor del Sol i donat que l’exemple no el teníem a l’abast, nosaltres ho vam compensar amb la “construcció de cometes” en directe.

Primerament, amb una audiència mixta de professors, pares i mares i alumnes de l’institut, vaig estar parlant del que pensaven els antics dels cometes, del pas del cometa Halley l’any 1910 per acabar amb el seu origen, composició i estructura.

Les missions Deep Impact o la Stardust de la NASA han aportat proves que els cometes estan formats per una barreja inhomogènia de gel d’aigua (H2O), de gel de diòxid de carboni, també anomenat gel sec (CO2), de silicats i de compostos de carboni com metà CH4 o metanol CH3OH. Tot plegat ens porta al model que els científics anomenen “bola de neu bruta“.

Seguidament va vindre la part més espectacular. Amb els coneixements ja exposats en la primera part de la xerrada, el meu company barrejà aigua, terra i gel sec en les proporcions adeqüades i ens va construir uns quants nuclis de cometa per a gaudi de l’audiència.

El gel sec, diòxid de carboni, és el gas que expulsem en la respiració i el responsable de l’escalfament global per la crema de combustibles fòssils. Congela a uns 78 graus sota zero i a temperatura ambient passa directament de l’estat sòlid a gasós (sublima) amb un fum blanquinós molt vistós.

Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema. Punxa ací per veure com fumeja el cometa: Construïm un cometa, el vídeo.

La veritat és que els nuclis dels cometes van eixir prou bé, amb els dolls de gas eixint entre les fissures que deixava el gel d’aigua i la terra compactada. Tot un exemple de com són els cometes en realitat, boles de neu bruta que comencen a soltar gas en aproximar-se al Sol i sublimant el gel de CO2 en dolls formats entre les esquerdes del cos cometari.

Tot seguit passàrem a la fase de l’observació del cel. La lluna en quart creixent a penes es veia entre la boira que s’havia instal·lat sobre el Parc del Túria. Però va ser sopar i aclarir-se el cel. Els mars i els cràters de la Lluna va ser a partir d’aquest moment visibles i els satèl·lits galileans de Júpiter van meravellar els presents que poc a poc anaven abandonant el lloc d’observació.

Finalment recollint el material, dels nostres cometes només en quedava la part terrosa tota plena de cràters causada pels dolls de gas. Una mena de bola de fang foradada que ens feia pensar en l’aspecte que tindran els cometes de veritat quan perden tot els seus gels.

Foto i vídeo: Nuclis de cometa construïts amb gel sec. Enric Marco.

Avui comença l’hivern

Finalment ha arribat l’estació més trista, l’hivern. Avui, una vegada post el Sol, hem tingut el dia més curt de l’any. La nostra estrella ha eixit per l’horitzó est, avui de matí, pel seu punt situat més al sud i s’ha post per l’horitzó oest també pel seu punt situat més al sud, amb la qual cosa el Sol en el seu moviment al llarg del dia ha fet un arc molt menut al cel, ben prop de l’horitzó.

Aquest dissabte 21 de desembre, a les 18 hores i 11 minuts hora oficial, ha començat l’hivern astronòmic. Per sort, com ja vaig explicat en algun altre lloc totes les estacions no tenen la mateix durada. La nova estació serà la més curta de l’any: durarà 88 dies i 23 hores i acabarà el 20 març del 2014, data de l’equinocci de primavera.

Algunes alineacions solars relacionades amb l’arribada de l’hivern són interessants de veure al nostre país. Aquests dies són destacables l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma i l’alineació solar de l’arc de Sant Llúcia a Penàguila al País Valencià.

Ara l’explicació del perquè arriba l’hivern està perfectament explicat amb la inclinació de la Terra respecte a l’òrbita al voltant del Sol però en temps antics l’explicació era mística i les accions dels déus determinaven el devenir de les societats humanes.

A l’antiga Grècia el pas de les estacions era causat per les baralles i disputes entre Zeus i els altres déus mentre que l’existència de l’hivern va ser conseqüència d’un rapte.

Demèter, la deessa de la terra cultivada, és la deessa de la fertilitat i moltes vegades és associada al cultiu del blat. Amb Zeus va concebre Persèfone. La filla creixia feliç entre les nimfes sense gaire preocupacions. Tanmateix, coses que passaven per aquelles èpoques, Hades, déu dels Inferns i germà de Zeus, es va enamorar bojament de la seua neboda. Potser amb l’ajut de Zeus, raptà Persèfone i se l’endugué a l’inframón, més enllà del riu Estigia.

La mare, presa del dolor de la pèrdua, es recorregué tota Grècia buscant el parador de la seua filla fins que descobrí la traició de Zeus i el cunyat. Deprimida, la deessa de la fertilitat no deixà créixer les plantes i la terra es tornà erma. Zeus no tingué més remei que exigir a Hades que retornés la seua filla al regne dels vius. Tanmateix, potser per un engany del déu dels inferns, Persèfone ja havia menjat 6 grans de la fruita de la magrana, la qual cosa li impedia escapar-se’n d’allí. Es va arribar a un acord. Persèfone passaria 6 mesos (1 per gra) a l’infern, en el món del morts i altres 6 mesos a la terra. Cada primavera torna amb sa mare quan les primeres tiges de blat surten dels sòls dels camps llaurats mentre que quan ha de tornar amb Hades, Demèter, sa mare, es deprimeix. És llavors quan el sòl roman estèril. La tristesa de Demèter s’encomana a l’estació de l’hivern que comença.

Bon hivern….

Imatge d’Astronomy Simulations and Animations. Sun’s Position on Horizon.
Imatge de Persèfone, Dante Gabriel Rossetti – Proserpine (Oil on canvas, 1874) – Tate Gallery, London, Wikimedia Commons.

Missió Gaia: el primer mapa 3D de la Via Làctia

Finalment dijous 19 de desembre, la missió Gaia eixirà cap a l’espai. Amb l’objectiu d’estudiar 1000 milions d’estrelles de la nostra galàxia, la sonda es troba ja preparada a l’extrem d’un coet Soiuz-Fregat a la base de l’Agència Espacial Europea de Kourou a la Gaiana.Ha costat molts anys i molts esforços. Successora de la mítica missió Hipparcos, Gaia és una de les missions emblemàtiques de l’Agència Espacial Europea en aquesta dècada. El seu objectiu és clarificar l’origen i evolució de la nostra galàxia. Per a aconseguir-ho, Gaia obtindrà un mapa 3D molt precís d’uns mil milions d’estrelles, que per a que estiga més clar, equival al 1% d’estrelles que es calcula que té la Via Làctia. Gràcies a aquesta missió podrem per fi respondre a preguntes sobre com es va formar la galàxia, quina forma té, el paper de la matèria fosca a l’Univers, com evolucionen les estrelles i molts altres interrogants.

Si es vol conèixer un objecte tan gran com la Via Làctia la millor manera és conéixer els seus components, les estrelles. Però es pensa que la nostra galàxia té uns 100.000 milions d’estels. Com abastar-ho, això? Gaia observarà un 1% d’aquest immens nombre d’objectes per calcular-ne la distància, la velocitat, la composició química, etc…. A més a més, no ho farà només una vegada per estrella sinó una mitjana d’unes 70 vegades per estrella durant la vida útil de la missió que s’ha calculat per a uns 5 anys. Així qualsevol variació o moviment quedarà registrat.

Tanmateix la distància als estels és tan gran que per aconseguir aquestes fites es necessari que la precisió dels instruments a bord siga extraordinària. Amb Gaia, la precisió serà de l’ordre de 10 microsegons d’arc, cosa que equival a mesurar l’amplada d’una moneda d’euro situada a la Lluna vista des de la Terra, o de veure-li els ulls a una persona caminat pel nostre satèl·lit natural.

I de quin instrumental disposarà la missió? Conté dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls, i tres instruments: astromètric, fotomètric i espectroscòpic. Els dos telescopis estaran a 90º un de l’altre per a poder fer dues observacions simultànies, per comparar una estrella pròxima respecte d’una altra molt llunyana, per veure-hi moviments.

Un gran problema ha estat que fer amb el gran volum de dades que diariament arribaran a la Terra. Cada dia arribaran a les estacions terrestres uns 50 gigabytes (Gb) de dades científiques. Per a que us feu una idea, això ve a ser com 10 DVD per dia ben plens de dades. I així durant cinc anys, com a mínim.

Al final de la missió s’hauran enviat 100 terabytes (Tb) de dades, és a dir 100 Tb = 100 Tb x 1000 Gb/Tb = 100 000 Gb.

Però després de l’anàlis de dades, el catàleg final ocuparà ja un petabyte (1000 terabytes) i si es posara en DVDs, ocuparia un prestatge ben llarg ja que caldrien 200 000 DVD per encabir tota la informació.

Com veuieu els reptes tecnològics han estat molt grans, tant la construcció dels telescopis per la precisió assolida però sobre tot pel immens volum de dades que caldrà tractar.

Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona i d’altres centres científics de Catalunya ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Des d’aquest bloc vull felicitar-los per la feina feta i desitjar-los que tinguen èxit en el llançament i en el funcionament òptim de la missió.

La nostra amiga, la periodista Anna Boluda, ha treballat en la missió al costat de l’equip de científics de la Universitat de Barcelona. A la web de la missió podeu veure els seus cinc vídeos magnífics que ha dirigit i que expliquen de manera ben didàctica els objectius, la tecnologia implicada, els científics responsables i les empreses que han superat els reptes tecnològics necessaris per aconseguir-ho. Durant aquests dies aniré penjant els vídeos per a que els gaudiu.

Ah! podeu trobar recursos sobre la missió Gaia en aquesta pàgina i fins i tot una aplicació per dispositius mòbil Iphone i Ipad.

Ecos del Cosmos: L’Observatori de l’Ebre

En aquest cinqué programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos parlem amb Juan José Curto, investigador de l’Observatori de l’Ebre i que en va ser el director fins fa uns mesos. Ens parla de l’origen del centre científic de les terres de l’Ebre, de terratrèmols, de la nova ciència de la meteorologia solar, de l’activitat solar i de les possibles conseqüències per a una civilització com la nostra d’una gran tempesta solar. Finalment ens recorda la figura de l’astrònom valencià Josep Joaquim Landerer que a principis del segle XX, patrocinà i col·laborà amb aquest Observatori.

Podcast, Ecos del Cosmos, 13 desembre 2013

Sumari:

Entrevistem a Juan José Curto, que ha estat director de l’Observatori de l’Ebre des de 2009 fins a 2013. Ens contarà la història de l’observatori i ens parlarà de les diferents activitats investigadores, culturals i divulgatives que s’hi fan. I a més les nostres seccions habituals “Actualitat astronòmica”, i el nostre astroconcurs, amb una curiosa i popular endevinalla.

Enllaços referenciats:

http://astrokit.uv.es/

http://www.uniempren.es/69atouchoftheuniverse

http://www.youtube.com/watch?v=_CzBlSXgzqI&feature=youtu.be

 Imatge: Cúpules astronòmiques de l’Observatori de l’Ebre.

La Lluna a l’abast de la Xina

Si tot va bé, aquesta setmana l’astronàutica xinesa aconseguirà una nova fita: aterrar a la superfície lunar i desplegar-hi un explorador robòtic.El passat dia 1 de desembre s’enlairà des del Centre Espacial de Xichang un coet Llarga Marxa CZ-3B/GIII (Y23) portant a bord la sonda Chang’e 3 amb l’explorador Yutu. Després d’un llarg viatge s’espera que arribe a Sinus Iridium el pròxim dia 14 de desembre.

La carrera espacial xinesa sembla que no s’atura. Si el 2007 i 2010 ja s’enviaren en òrbita lunar les sondes Chang’e 1 i 2, ara ja s’ha optat per ser el tercer estat en arribar a la Lluna, després dels EEUU i l’antiga URSS. D’això d’aquestes dues potències ja en fa 37 anys i no s’ha tornat mai més a trepitjar, ni que siga robòticament, la superfície del nostre satèl·lit.

La sonda Change’e 3 té un interessant sistema d’aterratge que li permetrà elegir, en trobar-se a dos quilòmetres d’altura sobre la Lluna, el lloc més segur. Es vol trobar un lloc amb roques menors de 20 cm i desnivells menors de 8º. La zona on es vol aterrar no és de les més interessants des del punt de vista geològic però en aquest viatge s’ha volgut assegurar, sobre tot, l’èxit de la missió.

La sonda consta de dues part: el cos principal o etapa de descens (estàtica) i la seua càrrega útil que en aquest cas és el rover Yutu (mòbil).

Cadascuna d’aquestes part té encomanada una missió especial. La part estàtica es dedicarà a estudiar l’entorn espacial i lunar més pròxim amb un telescopi ultravioleta LUT de 15 cm d’apertura, una càmara ultravioleta extrema EUV i unes quantes càmeres per fer vistes panoràmiques de la superfície lunar des del lloc d’aterratge.

Encara que aquest no és el primer telescopi que es porta a la Lluna, ja que l’Apollo 16 ja en portà un menudet (7 cm), el telescopi ultravioleta xinés és especialment interessant ja que serà la primera vegada que es podrà observar en l’ultraviolat un objecte celeste durant un llarg període de temps (de 10 a 12 dies) a causa de la lenta rotació lunar (27 vegades menor que la de la Terra) i la manca d’una atmosfera apreciable. Entre els objectius a estudiar estan binàries amb estrelles compactes (estels de neutrons) incloent-hi variables cataclísmiques, noves, quàsars, estels RR Lyr, etc…

El rover és, tanmateix, la joia de la corona. Meravellats per les proeses marcianes del rover nordamericà Curiosity que periòdicament ens fa arribar Joan Ayats des del bloc Camí de Mart, ara tindrem un altre robot, ara xinés, explorant la més pròxima Lluna. L’explorador Yutu pesa només 140 kg, ben lluny dels 900 kg del robot de la NASA però, com aquell, també disposa d’instruments per anàlisi de mostres in situ.

El seu braç robòtic frontal permés netejar i llimar les roques a estudiar, analitzar-les amb un espectròmetre APXS (Alpha Particle X-Ray Spectrometer) i fer fotografies de la mostra.
A més a més, Yutu disposa d’un radar GPR (Ground Penetrating Radar) a bord per explorar el subsòl lunar fins a 100 m de profunditat.

Encara que el robot té 2 panels solars desplegables com a font d’energia, durant la llarga nit lunar (uns 13 dies) aquests són inútils. La temperatura de la superfície lunar baixa a 180 graus sota zero.

Per evitar que els instruments no funcionen o es facen malbé el mòdul de descens i l’explorador sembla que tenen un generador termoelèctric per radioisòtops (RTG).

Un RTG utilitza l’energia tèrmica alliberada per un material radioactiu i la converteix en energia elèctrica. El Chang’i 3 utilitza diòxid de plutoni-238 com a combustible RTG. El Pu-238 radioactiu es desintegra emetent partícules alfa que generen calor. Uns termoparells instal·lats en les parets del recipient fan ús de l’efecte Seebeck i fan la conversió tèrmica a energia elèctrica.

Tanmateix no està gens clar que la missió lunar tinga RTGs. Algunes fons diuen que només tenen RHUs (Radioisotope Heater Unit), que bàsicament són iguals que els RTG però sense capacitat de produir electricitat. Només serveixen per escalfar.

La missió està pensada per ser de llarga durada. Les previsions són que el mòdul d’aterratge aguante les dures condicions de la superfície lunar almenys un any mentre que el rover ha de durar com a mínim 90 dies. Ara bé, la durada dels components i la productivitat de la missió pot fer que dure molt més.

El nom del rover, Yutu, Conill de Jade, procedeix d’un mite xinès: segons una antiga història, una dona de nom Chang’e va engolir unes píndoles màgiques que li van permetre volar fins a la Lluna juntament amb la seua mascota, el conill Yutu. Allí es va convertir en una deessa, i allí ha estat vivint amb el conill blanc des de llavors.

És curiós com durant la missió Apollo 11, l’astronauta Collins, que quedà en òrbita lunar mentre els seus companys Armstrong i Aldrin xafaven el nostre satèl·lit, els contà la història de la deesa xinesa de la Lluna. Tot un detall per als xinesos.

Imatge:

1. Visió artística del rover Yutu sobre la Lluna, Glen Nagle
2. Transcripció de conversa de l’Apollo 11

Més informació:

Lanzada la sonda lunar Chang’e 3. ¡Volvemos a la superficie lunar después de 37 años! Blog de Daniel Marín

Chang’e 3 may launch December 1 with Yutu rover, will not harm LADEE mission, Blog d’Emily Lakdawalla

 

Rafa Xambó presenta “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”.

La Casa de la Cultura de Tavernes va viure dissabte passat un acte de gran intimisme líric i qualitat, un d’aqueixos actes que l’esperit agraeix i, i més quan demostra que la nostra llengua, és tan vàlida com qualsevulla altra per servir de vehicle de qualsevol manifestació cultural i expressar vivències, sentiments i estats d’ànims.Unes 150 persones acudiren a l’acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Valldigna, i que va estar presidit en el pla polític per l’alcalde, Jordi Joan, l’alcalde de Simat i president de la Mancomunitat, Sebastià Mahiques i el regidor de Joventut i promoció lingüística, Josep Llàcer.

Rafa Xambó, que era fins divendres el representant de Compromís en el Consell d’Administració de RTVV, a l’entreacte va rebutjar la mesura adoptada pel PP a la qual va considerar com “la primera, després vindrà l’ensenyament i la llengua. No pararan fins a convertir-nos en una província castellana, sense identitat”. Va ser l’única referència política d’un acte que coincidia en el temps amb les manifestacions contra la mesura del PP del tancament de RTVV.

Rafa Xambó, en la interpretació del seu darrer disc, “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”, ens ha submergit en els sentiments amorosos més sincers del gran poeta universal. Ha triat i musicat dotze sonets, dels 154 que Shakespeare va escriure entre 1594 i 1596, i que amb gran mestria va traduir i publicar l’any 2010 el poeta lleidatà Txema Martínez, amb fidelitat pel que fa al significat dels textos originals anglesos i, alhora, respectant la mètrica i la rima, cosa molt difícil d’aconseguir reeixidament.

La riquesa de matisos i els diversos estats d’ànim que produeix el sentiment amorós en un ésser humà es veuen ben reflectits en aquesta tria de poemes. Des de l’embadaliment de l’enamorat per la persona estimada, passant per desig mai no satisfet del tot, o la mentida i l’engany com a armes per mantenir la relació, fins i tot el llaç d’amor complagut en la luxúria, o pensar l’amor més enllà de la mort, són presents en aquests sonets.

De vegades, la temàtica dels sonets “Cansat de tot” o “Tinc dos amors” ens porta a recordar el combat interior que expressava en alguns versos el nostre Ausiàs March. O bé, el primer vers de “Llum a les fosques”, quan diu “És amb els ulls tancats que hi veig més clar”, ens du a la ment el poema de J.V. Foix “És quan dormo que hi veig clar”, que interpreta Joan Manuel Serrat. Serà que els grans poetes, a l’hora d’estimar, comparteixen vivències i sentiments? És possible: les antítesis, els jocs de paraules o les imatges que se’ns apareixen en escoltar els versos d’aquests poetes són ben semblants.

Unes cançons insòlites en el panorama cultural actual. Acompanyat pels músics Salva Vàzquez (piano) i l’internacional Matthieu Saglio (violoncel), la veu i la guitarra del propi Rafa Xambó han sabut delitar el públic assistent i sorprendre’l admirablement. I com a mostra, fem un tast amb el sonet que dóna títol al disc:

T’estimo tant (sonet 71)

No ploris més per mi quan sigui mort,
quan sentis la campana amb tocs virils
dient al món que sóc tan sols record
d’aquest món vil i visc amb cucs més vils.

Ni recordis, si veus aquest escrit,
la mà que el va crear: t’estimo tant
que vull que el teu enyor es torni oblit
perquè no m’hagis d’enyorar plorant.

O si potser em llegeixes quan només
el meu cos sigui fang mesclat amb fang,
no evoquis el meu pobre nom i fes

que es podreixi l’amor dins de la sang,
no fos que el savi món al morir jo
rigués mentre despulla el teu dolor.

En  aquest enllaç es pot escoltar aquest sonet: T’estimo tant

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall.

 

Enllumenar bé per viure millor ara a Sant Antoni de Benaixeve

Una nova xarrada de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica, aquesta vegada en el Centre Comercial de Colinas de San Antonio de Benaixeve, va ser impartida pels doctors Marco i Morales.

Juntament amb la xerrada d’Alpont i de Beniatjar, ha estat una de les contades ocasions en la qual la màxima autoritat municipal ha estat present; si bé en aquesta ocasió no va poder romandre en la part mes interessant de l’explicació; quan es parlava dels problemes de la contaminació lumínica sobre la salut de les persones. No obstant això, les 25 persones assistents van prestar una especial atenció quan es va parlar del costat fosc de la llum blanca.

A poc a poc anem obrint els ulls a aquest problema desconegut per a la majoria de la població i ignorat per la majoria de les administracions.

A partir de la noticia de la web de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia.

Imatge: un moment de la xarrada. AMR.