Missió Gaia: el primer mapa 3D de la Via Làctia
Si es vol conèixer un objecte tan gran com la Via Làctia la millor manera és conéixer els seus components, les estrelles. Però es pensa que la nostra galàxia té uns 100.000 milions d’estels. Com abastar-ho, això? Gaia observarà un 1% d’aquest immens nombre d’objectes per calcular-ne la distància, la velocitat, la composició química, etc…. A més a més, no ho farà només una vegada per estrella sinó una mitjana d’unes 70 vegades per estrella durant la vida útil de la missió que s’ha calculat per a uns 5 anys. Així qualsevol variació o moviment quedarà registrat.
Tanmateix la distància als estels és tan gran que per aconseguir aquestes fites es necessari que la precisió dels instruments a bord siga extraordinària. Amb Gaia, la precisió serà de l’ordre de 10 microsegons d’arc, cosa que equival a mesurar l’amplada d’una moneda d’euro situada a la Lluna vista des de la Terra, o de veure-li els ulls a una persona caminat pel nostre satèl·lit natural.
I de quin instrumental disposarà la missió? Conté dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls, i tres instruments: astromètric, fotomètric i espectroscòpic. Els dos telescopis estaran a 90º un de l’altre per a poder fer dues observacions simultànies, per comparar una estrella pròxima respecte d’una altra molt llunyana, per veure-hi moviments.
Un gran problema ha estat que fer amb el gran volum de dades que diariament arribaran a la Terra. Cada dia arribaran a les estacions terrestres uns 50 gigabytes (Gb) de dades científiques. Per a que us feu una idea, això ve a ser com 10 DVD per dia ben plens de dades. I així durant cinc anys, com a mínim.
Al final de la missió s’hauran enviat 100 terabytes (Tb) de dades, és a dir 100 Tb = 100 Tb x 1000 Gb/Tb = 100 000 Gb.
Però després de l’anàlis de dades, el catàleg final ocuparà ja un petabyte (1000 terabytes) i si es posara en DVDs, ocuparia un prestatge ben llarg ja que caldrien 200 000 DVD per encabir tota la informació.
Com veuieu els reptes tecnològics han estat molt grans, tant la construcció dels telescopis per la precisió assolida però sobre tot pel immens volum de dades que caldrà tractar.
Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona i d’altres centres científics de Catalunya ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Des d’aquest bloc vull felicitar-los per la feina feta i desitjar-los que tinguen èxit en el llançament i en el funcionament òptim de la missió.
La nostra amiga, la periodista Anna Boluda, ha treballat en la missió al costat de l’equip de científics de la Universitat de Barcelona. A la web de la missió podeu veure els seus cinc vídeos magnífics que ha dirigit i que expliquen de manera ben didàctica els objectius, la tecnologia implicada, els científics responsables i les empreses que han superat els reptes tecnològics necessaris per aconseguir-ho. Durant aquests dies aniré penjant els vídeos per a que els gaudiu.
Ah! podeu trobar recursos sobre la missió Gaia en aquesta pàgina i fins i tot una aplicació per dispositius mòbil Iphone i Ipad.