Pols d'estels

Les constel·lacions de l’hivern es fan cada vegada més presents al cel de l’últim mes de la tardor.

Els planetes Venus i Júpiter comparteixen reialme al cel del capvespre i són interessants de veure a través d’un telescopi.

Venus, continua com a estel del vespre, brillant cap al Sud-Oest durant dues hores després de la posta de Sol. És fàcil trobar-lo ben alt al cel en fer-se fosc. Tanmateix si encara en teniu dubtes, una Lluna molt prima s’hi posarà damunt el dia 5 de desembre.

Cada dia que passe, el planeta s’alçarà cada vegada menys sobre l’horitzó i s’anirà acostant al Sol. A final de mes ja serà ben dificil de veure en les llums del Sol ponent.

Júpiter, per contra, s’aixeca a primers de mes cap a les 9 de la nit per l’horitzó est i cada dia que passe s’alçarà més prompte. Així, a finals de mes, el podreu veure ja per l’est, poc després de la posta de Sol, cap a les 18:30.

Per si us perdeu i no el trobeu al cel, una Lluna quasi plena s’hi posarà al seu costat el dia 18.

Els altres planetes s’han de veure a la matinada.

Mart, el mes matiner, es pot veure en Virgo a partir de les 2 del matí a principis de mes. Les nits del 25 i 26 la Lluna se situarà ben aprop del planeta roig.

Saturn i Mercuri es veuen prop de l’horitzó est en la constel·lació de Libra. Heu d’alçar-vos ben prompte si voleu observar-los ja que només seran visibles durant una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de desembre la Lluna es trobarà a només 2º de Saturn, ajudant a la seua identificació.

Saturn s’anirà allunyant del Sol, alçant-se cada vegada més prompte, mentre que Mercuri,  tornarà a submergir-se en els llums del Sol naixent i a partir de la segona desena del mes ja no serà visible.

I del cometa C/2012 S1 ISON que em podem dir? Després de la seua mort en passar pel periheli el passat dijous 28 de novembre, de la seua ressurecció posterior, ara sembla que el que va sobreviure a l’encontre solar va apagant-se ràpidament. Les últimes imatges dels coronògraf de SOHO ens mostren un objecte ben dèbil ja pròxim als extrems del camp visible de les imatges de l’instrument LASCO.

Si tot hagués anat bé, ara seria l’hora de veure’l ben brillant poc abans de l’eixida del Sol. Però a hores d’ara cap observador terrestre l’ha pogut fotografiar. El que està clar és que, en ser tan dèbil, potser algun astrofotògraf experimentat ho fa però oblideu-vos de veure’l a ull nu. S’ha acabat el “Cometa del Segle“.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Una de les últimes imatges del cometa en el camp d’un dels coronògrafs de SOHO. Ja es veu que pràcticament només queda pols cometària. SOHO ESA/NASA.