Pols d'estels

La Casa de la Cultura de Tavernes va viure dissabte passat un acte de gran intimisme líric i qualitat, un d’aqueixos actes que l’esperit agraeix i, i més quan demostra que la nostra llengua, és tan vàlida com qualsevulla altra per servir de vehicle de qualsevol manifestació cultural i expressar vivències, sentiments i estats d’ànims.Unes 150 persones acudiren a l’acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Valldigna, i que va estar presidit en el pla polític per l’alcalde, Jordi Joan, l’alcalde de Simat i president de la Mancomunitat, Sebastià Mahiques i el regidor de Joventut i promoció lingüística, Josep Llàcer.

Rafa Xambó, que era fins divendres el representant de Compromís en el Consell d’Administració de RTVV, a l’entreacte va rebutjar la mesura adoptada pel PP a la qual va considerar com “la primera, després vindrà l’ensenyament i la llengua. No pararan fins a convertir-nos en una província castellana, sense identitat”. Va ser l’única referència política d’un acte que coincidia en el temps amb les manifestacions contra la mesura del PP del tancament de RTVV.

Rafa Xambó, en la interpretació del seu darrer disc, “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”, ens ha submergit en els sentiments amorosos més sincers del gran poeta universal. Ha triat i musicat dotze sonets, dels 154 que Shakespeare va escriure entre 1594 i 1596, i que amb gran mestria va traduir i publicar l’any 2010 el poeta lleidatà Txema Martínez, amb fidelitat pel que fa al significat dels textos originals anglesos i, alhora, respectant la mètrica i la rima, cosa molt difícil d’aconseguir reeixidament.

La riquesa de matisos i els diversos estats d’ànim que produeix el sentiment amorós en un ésser humà es veuen ben reflectits en aquesta tria de poemes. Des de l’embadaliment de l’enamorat per la persona estimada, passant per desig mai no satisfet del tot, o la mentida i l’engany com a armes per mantenir la relació, fins i tot el llaç d’amor complagut en la luxúria, o pensar l’amor més enllà de la mort, són presents en aquests sonets.

De vegades, la temàtica dels sonets “Cansat de tot” o “Tinc dos amors” ens porta a recordar el combat interior que expressava en alguns versos el nostre Ausiàs March. O bé, el primer vers de “Llum a les fosques”, quan diu “És amb els ulls tancats que hi veig més clar”, ens du a la ment el poema de J.V. Foix “És quan dormo que hi veig clar”, que interpreta Joan Manuel Serrat. Serà que els grans poetes, a l’hora d’estimar, comparteixen vivències i sentiments? És possible: les antítesis, els jocs de paraules o les imatges que se’ns apareixen en escoltar els versos d’aquests poetes són ben semblants.

Unes cançons insòlites en el panorama cultural actual. Acompanyat pels músics Salva Vàzquez (piano) i l’internacional Matthieu Saglio (violoncel), la veu i la guitarra del propi Rafa Xambó han sabut delitar el públic assistent i sorprendre’l admirablement. I com a mostra, fem un tast amb el sonet que dóna títol al disc:

T’estimo tant (sonet 71)

No ploris més per mi quan sigui mort,
quan sentis la campana amb tocs virils
dient al món que sóc tan sols record
d’aquest món vil i visc amb cucs més vils.

Ni recordis, si veus aquest escrit,
la mà que el va crear: t’estimo tant
que vull que el teu enyor es torni oblit
perquè no m’hagis d’enyorar plorant.

O si potser em llegeixes quan només
el meu cos sigui fang mesclat amb fang,
no evoquis el meu pobre nom i fes

que es podreixi l’amor dins de la sang,
no fos que el savi món al morir jo
rigués mentre despulla el teu dolor.

En  aquest enllaç es pot escoltar aquest sonet: T’estimo tant

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall.