El cel de setembre de 2015

Lluna Venus

Els dies ja són ben curts i, sembla que ja hem deixat les calorades mentre ens enfilem cap al final de l’estiu. Passades les 9 ja és fosc i podem continuar mirant el cel tot esperant algun regal que ens porte el moviment dels planetes.

Saturn, el planeta que ens ha acompanyat els últims mesos, ens deixarà finalment a final de mes. Així que, si volem veure els principals planetes, caldrà matinar molt per veure’ls abans de la sortida del Sol.

En setembre, l’esquiu Mercuri es deixarà veure durant la primera quinzena del mes, en direcció a l’oest poc després de la posta del Sol. Encara que el dia 4 es trobarà en la màxima elongació oriental separat 27º del Sol, la seua altura respecte a l’horitzó durant tots els dies serà sempre molt baixa, sempre menor de 10º. L’horari d’observació serà molt reduït. Només el podreu veure de 20:30 a 21:00 i amb un horitzó oest lliure d’obstacles, arbres o muntanyes. Un repte per a l’observador.

Saturn continua situat en les urpes de l’Escorpí i, per tant, és fàcil trobar-lo mirant cap al sud-oest en fer-se fosc. Tanmateix, cada dia que passa, poc després de la posta del Sol, es trobarà més i més a prop de l’horitzó fins que a final del mes deixe de ser visible. Aprofiteu aquests últims dies per observar-lo. I si encara no sabeu on trobar-lo, el dia 18 de setembre una lluna creixent s’hi situarà a la seua dreta.

Per a admirar els altres planetes caldrà matinar per buscar-los en l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol.

Així, si a primers del mes de setembre observeu el cel de l’est a partir de les 6 del matí, abans de l’alba, veureu dues lluminàries planetàries en Cancer: Venus ben brillant a la dreta i més baix i Mart, més dèbil a l’esquerra i més alt. Per ajudar, la matinada del 10 de setembre una lluna fina minvant es posarà al costat del planeta de la deessa de la bellesa.

30 de setembre 2015 a les 7:00

30 de setembre 2015 a les 7:00

Però, mentre Venus es quedarà pràcticament fix al cel, Mart es mourà, de dia en dia, cap a l’horitzó. En el seu camí, la matinada del dia 25 de setembre es trobarà amb l’estrella principal de Leo, Regulus, situant-s’hi a només 0.8º. Però serà durant els últims dies del mes i els primers d’octubre quan tindrem el més bell espectacle celeste. Mart se situarà entremig de Júpiter, baix, i Venus, dalt, formant, d’aquesta manera una bonica línia planetària, de baix a dalt, Júpiter, Mart i Venus i amb Regulus pel mig.

Tanmateix el fenomen astronòmic més interessant del mes és l’ocultació de l’estrella Aldebaran per la Lluna. Si és ben normal que la Lluna en el seu recorregut pel cel, mentre orbita la Terra, vaja tapant estels, la majoria d’ells poc brillants, no és tan usual que la Lluna oculte o eclipse un estel de primera magnitud com és l’estel roig més brillant de Taure, Aldebaran.

Ocultació d'Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Tavernes de la Valldigna

Ocultació d’Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Observat des de Tavernes de la Valldigna

La matinada del  5 de setembre, a partir de les 6:45, minut amunt o avall depenent del punt d’observació, la Lluna començarà a tapar Aldebaran. En el lloc de l’ull vermellós del Taure veurem un quart minvant de la Lluna. Evidentment aquest canvi serà temporal. L’eclipsi estel·lar acabarà uns minuts abans de les 8 del matí. A aquest hores, però ja serà de dia en les nostres latituds.

L’ocultació d’Aldebaran no es veurà de la mateixa manera en tot el planeta. Per exemple, a Canàries, l’estel passarà fregant la part sud del nostre satèl·lit i no es taparà. Més al sud no hi haurà eclipsi. Si viatgem cap al nord serà possible veure el fenomen fins a les zones polars.

0905zc692

Tanmateix, com es pot veure en el mapa adjunt extret de la web Lunar occultations (també en aquesta web) on es veu la banda de totalitat de l’eclipsi estel·lar, els observadors situats a la costa est dels Estats Units i del Canadà estaran més afavorits ja que podran veure tot el fenomen, l’entrada i la sortida d’Aldebaran de darrere de la Lluna durant la fosca nit. Nosaltres només podrem veurem l’entrada, tal com indica la zona blava. En la taula que mostra la web Lunar occultations tenim el temps exacte en U.T. (temps universal. Per convertir a hora local cal sumar 2 hores) del començament de l’ocultació per a moltes ciutats del món, entre elles moltes del nostre país, València, Reus, Alacant, la Seu d’Urgell, Eivissa, però no Barcelona. Les diferències són només d’uns pocs minuts i si comenceu a observar l’ocultació a les 6:45 no us perdreu l’espectacle.

Per a acabar només cal recordar que l’estiu s’acaba enguany el 23 de setembre a les 10:21. En aquest moment ens trobarem a l’equinocci de tardor. Però d’això ja en parlarem més endavant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Setembre 5 11 54
Lluna nova Setembre 13 08 41
Quart creixent Setembre 21 10 59
Lluna plena Setembre 28 04 50

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Eixida de Venus de darrere de la Lluna. 1 desembre 2008 a les 18:20. Sonia Soria
2.- La Lluna comença a ocultar Aldebaran. 5 de setembre 2015. Simulació a Stellarium.
3.- Mapa de l’ocultació d’Aldebaran. De la web Lunar occultations.

El cel de maig de 2010

Arc Triomf, Paris

La primavera es troba ja ben avançada i encara que el cel no s’ha deslliurat de boires, núvols i pluges, ja comencen a veure’s les constel·lacions estiuenques a la matinada, l’Escorpí, Sagitari, etc…Els planetes van omplint el firmament amb la seua lluïssor i els seus moviments. Mart ja va deixant de ser interessant per a l’observació mentre que Saturn està resplendent al cel a Virgo, juntament amb Tità el seu satèl·lit principal. Per veure Júpiter caldrà matinar ja que només es podrà veure abans de l’eixida solar.

I dos esdeveniments curiosos es veuran al cel de maig que podeu tractar de gaudir. L’un serà l’encontre de Venus i la Lluna i per observar-lo només haureu d’alçar el cap però per a l’altre caldrà que viatgeu a Paris a l’observatori solar que mai pogué somiar Napoleó.

Si en voleu saber més només cal seguir…

Segueix…

Les constel·lacions hivernals visibles a l’oest ja s’amaguen a la posta de Sol. Orió, Taure i Gemini es troben ben a l’occident només fer-se de nit. En aquell moment podem veure al sud les constel·lacions del Lleó, la Verge, la Copa i el Corb. Per l’est ja guaiten les constel·lacions estivals, Hèrcules, Lira i Cigne.

A les nits podrem veure 4 planetes. Venus, en Taure, serà l’estel del vespre. Brillarà a l’oest en quan el Sol s’amague a l’horitzó. A la primera part de la nit, Mart, situat al Cranc, en el seu camí cap a l’encontre pròxim amb Regulus, la principal estrella del Lleó, que veurem al juny, ja està bastant allunyat de la Terra i la seua brillantor declina.

El rei del cel continua sent Saturn amb els seus anells quasi de gaidó. Tità, el seu satèl·lit principal i més gran que Mercuri, estarà aquests dies en la seua màxima separació del planeta. Diuen que amb prismàtics es podrà veure separat de la brillantor del planeta.

Per veure Júpiter caldrà matinar ja que es trobarà a l’est poc abans de la sortida del Sol.

La Lluna serà quart minvant el 6 de maig, nova el dia 14, quart creixent el 21 i finalment plena el 28 de maig.

Maig 2010

El dia 16 de maig, diumenge, i entre les 10:30 i les 11 hores del matí, en ple dia per tant, Venus s’acostarà tant a la Lluna que quasi la fregarà. L’observació és difícil ja que tindrem una lluna de 2 dies i per tant amb una zona il·luminada molt petita. Però serà bonic intentar-ho i fer una foto a la parella.

A algunes zones de la Terra com Àsia i l’Àfrica es produirà una ocultació del planeta per la Lluna i temporalment perdrem de vista l’estel del vespre.

Us propose un viatge ràpid. Si el dilluns 10 esteu per Paris no us perdeu l’alineació solar de l’Arc-de-Triomphe. Aquell dia, vist des de l’Avinguda dels Champs Elysées, el Sol es pon exactament dins de l’arc que forma el monument que manà construir Napoleó. L’alineació és casual i no volguda. No és com l’alineació de la Seu de Palma que el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern, la llum del Sol eixint entra per la rossassa est, creua tota la catedral i surt per la d’oest.

L’alineació de Paris sembla ser casual ja que sempre que hi haja un carrer llarg i recte, dues vegades l’any el Sol es pondrà o s’aixecarà en la direcció d’aquest. L’única condició és que el carrer ha d’estar orientat entre la direcció de la posta de sol del solstici d’hivern i la de l’estiu. A més a més el 10 de maig no sembla tindre cap significat especial per als parisencs ni francesos. L’altre dia que es produeix el fenomen és l’1 d’agost.

Un cas semblant al de Paris es produeix a la ciutat de Nova York. Els dies 30 de maig i l’11 de juliol en qualsevol carrer sobre el carrer 14, quan comença la quadrícula urbana, veureu el Sol pondre’s entre els edificis.

Agraisc a l’Agrupació Astronòmica de la Safor la informació sobre Venus i l’alineació solar de Paris.

Foto: Prové de la web francesa http://jotrilide.free.fr/
Gràfic: del programa lliure Stellarium.