Les aigües turbulentes

Fins a tres vegades vaig expressar en aquest bloc, de forma absolutament seriosa, el desig de que Muriel Casals es convertís en la primera presidenta de la Catalunya independent. Això ja no podrà ser. Es comprendrà, doncs, que la notícia de la seva mort m’hagi afectat de manera especial, tenint en compte que no hi havia tingut cap tracte. Si l’hagués tingut, m’hagués trobat una persona amb la preparació de Raül Romeva, la fermesa de Carme Forcadell, la dignitat de Lluís Llach i, en fi, la determinació de mils, milions de persones, per aconseguir un futur millor per al nostre poble. El millor homenatge, la victòria, Muriel.

[Imatge: www.regio7.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!