Em critica un blocaire anònim (perquè els blocaires que em critiquen no donen mai la cara?) a propòsit del meu post de fa uns dies en què comparava el meu lavabo embossat amb polítics, empresaris, operacions urbanístiques… El nostre opinador diu que criminalitzo l’urbanisme en bloc, que n’hi ha de negatiu, però que la majoria és positiu i
Avui he mirat un documental en DVD sobre Mandela. M’agraden les biografies dels protagonistes del segle XX, i Mandela és un dels pocs que mereixen, realment, el qualificatiu de personalitat. El seu periple vital és prou conegut, però vull recordar-ne les grans fites: líder del Congrés Nacional Africà, condemnat a cadena perpètua per lluitar contra l’apartheid, va
Feia temps que el lavabo de casa estava mig embossat: costava que l’aigua s’escolés i la pica feia mala olor. Avui m’he decidit a fer de "manetes" i solucionar-ho. He descargolat el que calia descargolat i he desenroscat el que calia desenroscar. No m’estranya la pudor que feia: una substància nauseabunda de color marró-gris, producte
Em reincorporo al bloc després d’un cap de setmana fora de la Península amb un altre dels esdeveniments que ha protagonitzat Esquerra aquests darrers dies. Es tracta de la presentació en societat del corrent "Reagrupament.Cat". He llegit fil per randa el discurs del seu principal promotor, Joan Carretero, i com en el cas de la
Conferència de Puigcercós. Aquestes són les notes que he pres a partir de la seva lectura. L’independentisme s’ha de basar en un triple pilar: el cultural-lingüístic, l’econòmic i el discurs cívic, inclusiu i integrador. Què s’ha fet malament durant el procés estatutari? Quatre causes: tacticisme dels partits, debilitat de la societat civil, feblesa de la
Senyor alcalde / amic Pep Fèlix, Permet-me, abans que res, que et feliciti públicament per la teva elecció com a alcalde de Tarragona, la meva ciutat d’adopció, i que et desitgi un mandat ple d’encerts. No et demano ni que transformis la ciutat de cap a peus, ni grans esdeveniments esportius o culturals, ni equipaments de cap
Vaig passar la tarda d’ahir a Reus. La ciutat bullia, entre l’ambient comercial propi dels dissabtes, la celebració del Dia de les Seleccions Catalanes i diverses manifestacions folklòriques que no sé si hi tenien a veure. Els compradors passejaven per Monterols i Llovera, els nens jugaven a la plaça Prim i les terrasses eren plenes
No, ja d’entrada. No tots els polítics són iguals. Això ho deia el dictador Franco (haga Vd. como yo: no se meta en política). La democràcia consisteix (o hauria de consistir)en això: poder triar entre diferents polítics, justament perquè són diferents; si fossin iguals no faria falta cap elecció. Els polítics (i els partits, les
Deia ahir, en parlar de possibles responsables de l’alta abstenció, que a part de la classe política i dels propis votants calia fixar-se en els mitjans de comunicació. Els mitjans tradicionals (premsa diària, ràdio, televisió) tenen la virtut d’aparèixer sempre com els grans innocents sigui quin sigui el tema que es tracti. Si ens els
Em sumo a l’allau d’opinadors professionals i amateurs que pontifiquen sobre l’alta abstenció de les darreres eleccions municipals, i ho faré en fascicles, com el Planeta Agostini. És lloc comú encolomar als polítics el fet que els ciutadans no acudeixin a les urnes en la proporció esperable. Discrepo en part: com a mínim hi ha dos
De molta urgència, per dos motius: vaig just de temps i el tema eleccions em (ens) comença a sortir de les orelles. Tarragona: s’ha acomplert la meva aposta (govern liderat per Pep Fèlix i Sergi de los Ríos). M’alegro per la derrota de Convergència (adéu prepotència i demagògia per una bona temporada). Abstenció: decebedorament alta. Però no és
Ja fa dies vaig donar per closa la tanda sobre les eleccions municipals a Tarragona, però el tema encara dóna de si. Avui el Canal 33 ha ofert un debat entre els alcaldables, just el mateix dia en què el consistori ha aprovat, a correcuita, el nou Pla d’Ordenació Urbanística. Un projecte molt important per la
Dijous a la nit es va donar el tret de sortida (com diu el tòpic periodístic) a la campanya electoral municipal. Tornem-hi. Totes les contradiccions i mancances de la classe política actual s’acumularan en les dues setmanes de "sol·licitud oficial del vot". Els missatges ideològics són perfectament intercanviables (mireu els espots televisius: fins que no
Avui se celebren eleccions nacionals (no "autonòmiques" com ha dit algun indocumentat) a Escòcia. Els factors que les envolten són coneguts de tots: increment del vot a favor de l’opció independentista, alt percentatge d’opinió favorable a la independència escocesa a… Anglaterra (!), procés polític envejablement correcte i serè. Com aquí, vaja. Només un detall, ja
La "cessió" del castell de Montjuïc a Barcelona, d’actualitat aquests dies, em recorda una anècdota familiar. Ja fa anys que per la televisió van emetre un programa (devia ser un reportatge històric) on es deia que cap els anys seixanta el dictador Franco va fer una visita a Barcelona, en el transcurs de la qual