Demà pot ser un dia clau en el procés cap a la independència de Catalunya. La manifestació convocada "pel dret a decidir", expressió (obvietat més aviat) tan cara a Artur Mas, recorrerà el centre de Barcelona. Es preveu massiva i servirà, de moment, per desfogar-se després de tantes frustracions estatutàries, aeroportuàries, ferroviàries… i tot el
Avui he incorporat Les aigües turbulentes a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Aquest bloc no és, com es pot comprovar, eminentment sobiranista, sinó personal, i sota aquest epígraf figura a la relació de blocs de Vilaweb. Hi predominen opinions personals sobre els temes més diversos, dèries lingüístiques, agenda d’actes culturals, crítica de cinema… Però també
Fa només una hora, l’assemblea de militants d’Esquerra del Tarragonès ha elegit per una contundent majoria (90 a 50) Jaume Renyer com a candidat de la comarca a les llistes electorals al Congrés de Diputats, enfront l’altra aspirant, Rosa Maria Rossell, que comptava amb la benedicció de la cúpula. Em congratulo pel triomf del Jaume,
Ahir vaig assistir a la Jornada sobre el futur de Catalunya, organitzada per Òmnium Cultural en un hotel de Barcelona. No entraré en el detall del què es va dir, tot i l’abundància de notes que vaig prendre durant tot el dia, perquè ho farà la mateixa entitat organitzadora amb l’edició d’unes conclusions, però sí
Avui he assistit a l’acte del Palau de Sant Jordi, per dir, com molts milers de persones, prou a la presa de pèl dels papers de Salamanca. Un autocar, fletat per Òmnium Cultural, ens ha dut a gent de Reus i Tarragona. Moltes cares conegudes: anant de l’aparcament de l’autocar al Palau descobreixo Joan Herrera,
Avui s’ha presentat el Cercle d’Estudis Sobiranistes a Tarragona, formant part dels actes organitzats en ocasió del Correllengua. Ho han fet els mateixos Hèctor López Bofill i Alfons López Tena, impulsors de la iniciativa. Tan les intervencions dels conferenciants com les preguntes del públic han estat d’un gran interès, de manera que les dues hores
Avui s’ha constituït definitivament la fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes, de López Bofill i López Tena. De totes les iniciatives sorgides els darrers mesos per trobar una sortida cap el futur a l’atzucac polític en què es troba Catalunya (corrents de partits, plataformes, grups), confesso que aquest Cercle és el que millor s’adequa a la meva
Tant parlar de sobiranies, de referèndums i de promeses incomplertes, i havíem oblidat un tema menor: els papers de l’arxiu de la Guerra Civil. Doncs no, encara no ens els han tornat tots. Fins i tot en això es fan el longuis. Per reactivar-ne la reivindicació, la Comissió de la Dignitat ha organitzat un gran
Com en un passatemps de diari, tots plegats podríem entretenir-nos a buscar les set diferències entre el País Basc i Catalunya, i no ens seria genys difícil de trobar-les. Com a mostra, els debats d’aquests dies en un i altre parlament. Allí el lendakari ha fet avui mateix una proposta clara sobre el futur d’aquella nació, amb
Davant d’una proposta tan demagògica i electoralista, només se m’acut un comentari: tites, tites, tites… I tothom anirà a picar les engrunes de pa (pa per avui i fam per demà).
Jaume Renyer, company de bloc a Vilaweb, va fer ahir una conferència a l’Aleixar amb motiu de l’Onze de Setembre. Títol, "Formes de vida i identitat nacional catalana". Contingut, una reflexió sobre diversos temes sòcio-polítics d’actualitat. Donat que ens trobem en plena efervescència del què som, el què volem ser i com hi volem arribar,
S’acaba l’Onze de Setembre. Mentre retiro l’estel·lada del balcó, faig memòria del què ens ha deixat el dia: la mecànica ofrena floral a Casanova, l’acte de la Ciutadella amb xiulets inclosos (és absolutament necessari fer cantar Miguel Poveda?), l’acte al Fossar de les Moreres (a tenir en compte sempre) i la concessió de la Medalla d’Or de la
Comença l’Onze de Setembre. La bandera, que per primera vegada és estel·lada, ja penja al meu balcó. Acabo de sentit el president Montilla en el seu discurs televisat: les mateixes frases de circumstàncies de cada any, només que ara pronunciades amb un accent millorable. Anem, doncs, a continguts més engrescadors; per exemple, l’Avui: – entrevista
El blocaire Xavier Mir, promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", que tanta repercussió va tenir ara fa un any, ens en proposa una altra, "El món ha de saber-ho". Consisteix en un visionat massiu, a partir del 3 de setembre, del documental penjat a You Tube sobre el cas Èric Bertran.
Ha mort Lluís Maria Xirinacs, discretament, en silenci, però amb un llegat molt cridaner, deixant en evidència una classe política traïdora, segons ell, a la lluita antifranquista i per l’alliberament del poble català. Traïdora crec que no, però sí enormement decebedora. L’ex-senador, el "Xiri", mossèn Xirinacs, era, certament un personatge incòmode, a contracorrent i una