Aquests dies fa exactament cinquanta anys del fet més antic que recordo (un esdeveniment de caràcter familiar). Fa una mica de vertigen constatar que ha passat mig segle (que sembla més llarg encara que cinquanta anys) d’una vivència concreta, però també és satisfactori comprovar que ha quedat gravat a la memòria i d’allí no s’ha mogut.
L’escena. L’Àlex, un jove que té tota la pinta de viure en un pis d’estudiants (molta atenció a la roba que porta i a la decoració del lavabo), té un gravíssim problema a la seva vida: sempre li toca haver de posar un rotlle de paper higiènic nou i tirar el vell. El missatge. El
L’escena. Una vaca de color morat no domina les matemàtiques ni sap jugar a escacs (?), per desesperació del seu amo, però sí que és capaç de sembrar tendresa per allà on passa: amb l’animal present, l’amo es morreja amb la seva dona, un nen li pinta la cara… El missatge. Ja em perdonareu, però amb
Abans d’ahir va morir Florenci Giralt. Mossèn Giralt va ser el meu professor de grec a batxillerat, al seminari de Tarragona. El recordo com un personatge una mica peculiar. Per començar, es desplaçava en “sis-cents”. Panxut i amb les galtes vermelles, vestia sempre una sotana que li anava un pèl curta i duïa una mena de cartera
L’anunci de moda és el d’Estrella Damm. Sí, aquest on surt el Quim Gutiérrez i els Amics de les Arts cantant les coses bones que tenim “aquí” (us heu fixat que en cap moment apareixen els mots català i Catalunya?). Si fem abstracció d’aquesta mancança, que no sabem si és una estretègia per fer circular
La paperera de publicitat del portal de casa meva amagava avui una curiositat. Entre la paperassa d’ofertes del Día o del Schlecker hi he trobat tres paperets. Primer he pensat que es tractava d’aquells populars anuncis de vidents africans (els que allunyen mals esperits, fan amarres i tal), però no. Eren de russos. Tres persones
L’escena. Una parella discuteix sobre quina de les seves mares elabora les millors croquetes. Per reforçar els arguments, ell amenaça amb destruir-li un vestit amb el mini-pimer i ella amb tallar-li el cable d’una consola de videojoc o qualcom per l’estil. Per posar pau, la veu en off troba la solució: el producte publicitat. El missatge.
Nit màgica de Reis. Jo vaig tenir la sort de tardar anys a saber tota la veritat de la història, però en canvi des de ben petit hi havia un detall que no em quadrava. Molts anys després, m’adono que té un paral·lelisme amb la situació política actual. M’explico. De petits anàvem a veure la cavalcada a
Quan dintre de cinc hores, si fa no fa, els campanars de tots els rellotges del nostre meridià toquin les dotze, voldrà dir que canviem d’any, però també de dècada. És curiós que no es destaqui gaire aquest fet. Potser són dues dècades poc precises. Tinc la meva teoria al respecte: és molt més fàcil batejar,
El meu apunt d’ahir era, òbviament, una innocentada. Ni conec al conseller Pelegrí, ni vam estudiar mai junts (ens portem uns deu anys), no tinc ni idea d’agricultura ecològica, ni sóc prou de la corda convergent, ni mai tindria cinc secretàries al meu càrrec. Sembla que això de les bromes va de baixa conforme passen els
Aquest serà el darrer apunt del bloc “Les aigües turbulentes”. Amb molta tristesa m’he d’acomiadar de tots vosaltres. La raó és senzilla: les meves noves obligacions professionals m’impediran, a partir d’ara, ocupar-me del bloc amb la intensitat amb què jo voldria i els meus fidels lectors es mereixen. Una trucada de Josep Maria Pelegrí, flamant conseller d’Agricultura, a
Crisi econòmica, crisi de valors, crisi política, tot està en crisi… No sembla que siguin uns temps propicis per celebrar les festes de Nadal. Tot és desconcert, incertesa, por. Potser hem de fer el plantejament a la inversa i aprofitar aquests dies per llançar un missatge d’optimisme. Nadal és pau, és esperança, és il·lusió… És
L’incident ha estat prou important com per merèixer l’atenció dels informatius de TV3, i la premsa local de demà ens en donarà més detalls. Un incendi ha destruït un habitatge de la Rambla Nova de Tarragona. No s’han hagut de lamentar desgràcies personals, però una família s’ha quedat sense llar i dos agents de policia han sofert problemes
Des de molt jove sempre he pensat que només moriria feliç si aconseguia veure tres coses que em semblaven utòpiques: la independència de Catalunya, el matrimoni legal entre homes i la Sagrada Família acabada. Superada la meitat de la meva vida constato, no sense una agradable sorpresa, que ja s’ha aconseguit també la meitat dels
L’escena. Ciutadans anònims pugen a la tribuna d’oradors del Parlament de Catalunya perquè s’escoltin les seves opinions o reivindicacions. De fons, escenaris diversos (la muntanya, el camp, una estació de metro…). El missatge. Si hi ha una bona participació a les eleccions al Parlament, els diputats escollits representaran millor els electors, aquests anònims ciutadans de