Les aigües turbulentes

Nit màgica de Reis. Jo vaig tenir la sort de tardar anys a saber tota la veritat de la història, però en canvi des de ben petit hi havia un detall que no em quadrava. Molts anys després, m’adono que té un paral·lelisme amb la situació política actual.

M’explico. De petits anàvem a veure la cavalcada a la Gran Via de Barcelona (en un privilegiat balcó d’un principal). Després, quan arribàvem a casa, posàvem la televisió, que retransmetia en directe la cavalcada… de Madrid. Allò sempre em va desconcertar. Preguntava ingènuament als meus pares perquè els mateixos reis que desfilaven per Barcelona ho podien fer, simultàniament, a 600 quilòmetres de distància. Rebia dels pares la resposta comodí per aquests casos, aquella que els treu sempre del compromís:

– és que són màgics…

La veritat és que la resposta mai no em va convèncer del tot. Casi cinquanta anys més tard, m’adono que aquella incompatibilitat “reial” entre Barcelona i Madrid està de rabiosa actualitat… en el terreny polític. És cert: no pot ser que els reis d’Orient es desdoblin en dos llocs diferents (els espanyols en dirien se biloquen) i tampoc pot ser que les realitats nacionals que representen les dues ciutats puguin encaixar-se entre elles, o encaixonar-se, o com dimonis es digui. Les dues alhora no poden ser. Qui encara no ho hagi fet, que trïi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!