En lo tiratge de cepilladas, perdon, voliá dire de senténcias, del Tribunal Constitucional espanhòl, lo agraciat de ièr foguèt la lenga aranesa. Concrètament, li donar la categoria de “preferent” èra anar tròp luènh. Ieu cresiá qu’èra un adjectiu mai lèu declaratiu (“preferent” es pas una imposicion ni fòrça mens una proïbicion per las autras doas
La Mòstra de Cinèma Occitan tòrna a Tarragona. Après èsser-se ajornat en lo passat octòbre, lo dijòus 8 de febrièr, a las 18,30, a la Bibliotèca Publica de Tarragona, se projectarà Lo sòl poder se que de dirai. Fausta Garavini (a l’image) es una de las voses mai autorizadas per parlar de l´occitana e de la
Dues passatgeres d’un avió de Vueling, que feia la ruta entre Barcelona i Menorca, han estat obligades a quedar en terra per parlar en català a una hostessa. L’incident gens anecdòtic se suma a moltes altres notícies que ens han arribat els darrers temps sobre discriminacions contra la nostra llengua en llocs públics o davant
“La complexitat lingüística del món és malvista pel poder. I, com que el poder no s’estima gens ni mica els competidors, si pogués els esborraria del planisferi: faria desaparèixer les forces econòmiques rivals (o suposadament rivals, o l’enemic creat a posta) i, correlativament, les cultures i les parles diferents. De moment, i de la mateixa
[Avui és el Dia Mundial de la Poesia. Heus-ne aquí una] Vedla: reposa en apacible calma, en soledad gratísima y amena, en su campiña se engrandece el alma y entre sus muros de piedad se llena. Elévanse sus templos seculares en la atmósfera azul tranquila y pura y penden sobre ciclópeos pilares las formas
M’he tornat a aficionar al Scrabble (bé, a l’Apalabrados). Com sap el nodrit exèrcit de practicants catalans d’aquest joc, la fitxa amb més puntuació i que costa més de col·locar (mira, una!) és la ela geminada. El diccionari ens ofereix al·lè com a solució per sortir del pas (si disposem de les corresponents vocals, clar),
Arriba a Tarragona la Mòstra de Cinèma Occitan 2016. Deman 19 d’octòbre, a las 18,30 oras, projeccion del film Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e de mites (documentari), seguida de la conferéncia “Identitats e identitat locala”, a la carga de Joan Prat, professor de l’URV. Dijòus 20 d’octòbre, a las 18,30 oras, projeccion dels films
Quan la màxima autoritat lingüística d’un país anuncia canvis en l’ús oficial d’una llengua (lèxic, gramàtica…) sorgeixen inevitablement les polèmiques. Ens ho recordava avui mateix Vilaweb amb els acalorats debats que van suscitar determinades reformes del francès (inclòs l’intent de fer desaparèixer el preciós accent circumflex) o de l’alemany (on també es va aconseguir salvar
Algú que en lloc de dir-se Carme o Ester es fa dir “filla de forner que ja n’està fins els nassos de la parauleta” em pica les crestes perquè en el meu apunt d’ahir, dedicat al croissant, vaig usar la paraula fornejar en lloc d’enfornar. Aquest blocaire, que com saben els seus lectors intenta ser
Pel que fa a l’episodi lingüístic de Quimi Portet amb un cambrer, diverses qüestions. Sense entrar en el fons de l’assumpte que ha generat els esperables (i necessaris i justificadíssims) esgarips de l’opinió pública catalana, cal començar per denunciar el comportament del pretès cambrer. És igual la llengua que es parla i la llengua que
Güei ye’l Día de les Lletres Asturianes. Sabemos bien pocu de la realidá sociollingüística del asturianu. Dalgunos datos ya intereses sobre esta llingua: Asturianu ye’l nome que recibe n’Asturies la llingua asturlleonesa, falada tamién en Llión, Zamora y Miranda do Douro (Portugal), onde ye oficial. Tien unos 100.000 falantes segon Ethnologue. Dispon de gramática (la
Idò, ja podem tornar a veure IB3. No fa gaire València recuperava l’accent que mai no havia d’haver perdut. Mica a mica, el sentit comú senyoreja de nou la nostra nació gran, que el partit de les dues pes havia anat arraconant de manera tant implacable com barroera. Un partit a qui darrerament li creixen els
M’encanten les paraules catalanes amb accent obert. Pèl, catàrtic, gòtic, independència. Mira, una mania com una altra. Es comprendrà per tant que celebri de forma especial l’acord d’avui mateix segons el qual València es dirà oficialment, doncs això, València. Bussejant pels apunts d’aquest bloc (glòria eterna al buscador incorporat!), descobreixo que ja vaig parlar del tema
Una bona notícia lingüística: després de ser aprovada pel PP ara fa dos anys, la llei aragonesa de llengües serà corregida, de manera que les tres llengües que s’hi parlen seran denominades com la història, la filologia i el sentit comú manen, i no amb uns ridículs circumloquis. Només cal posar un “però” a la notícia:
I te 15 o Haratua 2008, i korero ahau tiakina Maori. A mai i tenei ra ko te te rā Ao o reo whaea, he aha te pai ki te kōrero e pā ana ki te reo Maori? E ai ki nga mahere UNESCO o reo tata wharengaro, āhuatanga Maori ko e “whakaraerae”. Tenei te