Dia: ahir al vespre. Lloc: pizzeria a Reus. Demanem el sopar començant per la beguda: – una canya i una gerra de cervesa – una caña y qué más? – una gerra de cervesa – ah! una jarra. Me lo dice en catalán, no? No le entendía muy bien porque nadie me lo pide así…
Ja fa quasi dos mesos que vaig iniciar aquesta modesta -modestíssima- acció consistent en enviar un correu electrònic a tota quanta empresa em diposita publicitat a la meva bústia sense usar el català. Els dono quatre raons, però podrien ser més: és la llengua pròpia del meu país, és una llengua minoritzada, el seu ús
La batalla per la llengua sempre ofereix oportunitats en les circumstàncies per inesperades. Avui, anant pel carrer, se m’han acostat dues noies somrient mentre em lliuraven un opuscle. Han resultat ser dues testimonis de Jehovà. El fet que l’opuscle, com totes les publicacions d’aquest grup religiós, fos en castellà, ha resultat ser molt oportú per plantejar-los
El meu post d’ahir ha portat cua… lingüística. Un amable blocaire em fa notar que l’eslògan Parlem? que usa a tort i a dret una coneguda caixa d’estalvis de logotip mironià és incorrecte, ja que es tracta d’un calc del castellà Hablamos? El correcte seria Parlem-ne? Hi estic d’acord. Ai, els pronoms febles! Mai no
La campanya “Les 4 raons” segueix el seu curs. Recordo que es tracta d’enviar un correu a aquelles empreses que ens llancen i llencen publicitat a les bústies sense usar el català. Un amable blocaire (Xavier) em suggereix dos nous arguments: – que l’ús del català per part de l’empresa demostra proximitat i que fa la feina ben
Dilluns de la setmana passada vaig iniciar una acció personal per aconseguir que la publicitat que ens llancen (i llencen) a les bústies sigui en català. Ja he enviat quatre correus (dues empreses tarragonines i dues multinacionals, tan conegudes com Sony i Leroy Merlin). Serà interessant veure la resposta i també ho serà si no diuen
Avui he iniciat una acció a favor de la llengua, molt senzilla. Es tracta d’escriure un correu electrònic a aquelles empreses que no usen el català en la publicitat que tiren a les bústies. Ja que ens les omplen de paperassa no sol·licitada, com a mínim que facin servir la nostra llengua. He començat amb
Avui ha acabat la primera tongada del programa Caçadors de paraules de TV3. Aquest blocaire ja ha publicat alguna crítica desfavorable cap a la televisió pública catalana i la seva deriva cap als mars de l’ordinariesa i la desnacionalització. És de justícia, per tant, destacar la qualitat i l’oportunitat d’aquest programa sobre la llengua, els dialectes
Aquest matí he assistit, per raons professionals, a una reunió amb gent de les àrees universitària, empresarial i de recerca. Un dels participants ha fet servir diverses vegades la paraula expertesa. Mai no l’havia sentida però he deduït que significa "qualitat d’expert" i, efectivament, aquesta és la definició que en dóna el DIEC, 1a edició
Diumenge es vota l’únic dels tres caps d’estat dels Països Catalans que ho és per elecció democràtica. Uns centenars de mils de catalans tindran l’oportunitat de participar en els comicis presidencials francesos. Ens interessa el procés, per tant. Entre els candidats, un amb possibilitats, l’occità François Bayrou, que s’ha compromès, si guanya, a ratificar la
Així és titula un conegut treball del professor de lingüística Jesús Tusón. El llibre, reeditat múltiples vegades (la meva és la 13a edició), explica molt bé els prejudicis entorn de les llengües i les seves conseqüències en l’organització dels pobles: per exemple, aquesta creença, falsa, de que la pròpia llengua és més fàcil d’aprendre que
Ahir Telemadrid va emetre un reportatge sobre la situació del castellà a Catalunya, que ja es pot visionar a Youtube, cosa que acabo de fer. El títol del programa (Ciudadanos de segunda) és tota una declaració d’intencions. El contingut és un verdader compendi de l’art de la manipulació, en la línia de l’antiinformació sobre l’11-M. Però tot
Com podeu veure, el meu article d’avui ha sortit en català i en aranès. La versió en aquesta segona llengua, que desgraciadament no domino prou, ha estat possible gràcies al traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant que podeu localitzar a http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Com podetz veir, eth mèn article d’aué a gescut en catalan e en
Aué è agut era oportunitat d’assistir, per rasons professionaus, a ua charrada sus er aranés, eth sòn marc legau e era situacion sòcio-lingüística. L’impartie Jusèp Loís Sans, cap deth Departament de Cultura e Ensenhament deth Conselh Generau d’Aran, e ac a hèt integralament en aranés sense problèma de cap tipe, en ua naua demostracion que sonque
Avui he tingut l’oportunitat d’assistir, per raons professionals, a una xerrada sobre l’aranès, el seu marc legal i la situació sòcio-lingüística. La impartia Jusèp Loís Sans, cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh General d’Aran, i ho ha fet íntegrament en aranès sense problema de cap tipus, en una nova demostració que només