La cadena Eroski s’ha destacat sempre, pel que fa a usos lingüístics, per creure’s tot allò de l’Espanya plural, és a dir quadriilingüe. De tots és sabut (o així hauria de ser) que els productes que ven de la seva marca blanca estan etiquetats en les quatre llengües més importants de l’estat. Es tracta d’una
Transcric (tallar+enganxar) la notícia que avui publica Vilaweb. La trobo molt important i significativa. L’Institut Europeu de la Mediterrània acull avui la presentació, a les 7 de la tarda, el Diccionari Àrab-Català, el primer que sistematitza científicament les equivalències lingüístiques entre ambdues llengües. A l’acte hi participarà tant l’autora, Margarida Castells, que va començar a
Avui no hi ha hagut cap batalla per la llengua, però sí una situació que podia haver-hi donat lloc. Al quiosc on compro els diaris un client ha hagut de preguntar on era l’Avui, de tant amagat com estava. Quan l’ha localitzat, li ha sortit de l’ànima aquest comentari: – ja l’he trobat, estava amb
Aquesta batalla, a diferència de les anteriors (posts de 22 de febrer, 5 d’agost, 21 d’agost i 2 de novembre), m’ha deixat molt bon gust de boca, i no només perquè hi havia cafè entremig. Demano dos cafès al cambrer i uns segons després, adonant-me que havia estat una mica sec amb ell, afegeixo un
Lloc: cua de la caixa de la sabateria. La dependenta i la clienta que va davant meu parlen en català totes dues. Quan em toca a mi, em diu el que he de pagar: – cuarenta y cinco con ochenta y cinco… – com diu? – quaranta-cinc amb vuitanta-cinc És una situació quotidiana, perfectament estudiada
La meva campanya particular “Les Quatre Raons”, una mena de creuada d’estar per casa per aconseguir que la propaganda que ens tiren a les bústies estigui en català, segueix el seu curs. Avui toca donar algunes notícies positives que, en els temps que corren, són d’agrair. En primer lloc, cal destacar que els dos grans
És com una deformació personal. Analitzo l’ús de les llengües en qualsevol rètol o escrit que veig. I la cosa dóna per molt. Fixeu-vos, per exemple, en el què han escrit avui a la pissarra instal·lada enfront del bar de sota casa (respecto la puntuació): "Futbol: 17 hrs. Barça vrs. Atletíco". Els nois que porten el bar
Bernat Joan arriba a la Secretaria de Política Lingüística amb un currículum immillorable a favor del català, últimament des de la pèrfida Europa. Esperem que continuï, i millori si pot ser, l’actuació de Miquel Pueyo, criticat per alguns pel seu optimisme i les seves dentetes. Ja m’agradaria veure algun d’aquests crítics al silló de Pueyo.
Incident lingüístic a una casa-cuartel de la Guàrdia Civil a Mallorca. Els detalls ja els sabeu. L’enèssima mostra de com estan les coses al nostre país, encara, no mereixeria afegir-hi gairebé res, però ens ha sorprès gratament la persona que l’ha protagonitzat. Doncs sí, també hi ha "mores catalanistes", persones que, com la Saïda, ens
Segons comenta la Isabel Clara Simó, en el seu article diari a l’Avui, el Jutjat de Pau de Salt s’ha dignat, amb un any i mig de retard (!), registrar en català la defunció de Francesc Ferrer i Gironès, i ho ha fet després d’insistir-hi la família. L’estat espanyol, amb aquest miserable regateig, demostra per enèsima vegada
A Tarragona hi ha una ferreteria que ven "aire sòlid". M’he apressat a buscar al DIEC què cony és això, però no hi figura. Sempre m’han fascinat aquestes combinacions contradictòries. En castellà en diuen oxímoron, però en català aquesta paraula no és normativa. Juraria haver sentit que s’ha arribat a vendre gelats calents. Recordo també
Dia: ahir al vespre. Lloc: pizzeria a Reus. Demanem el sopar començant per la beguda: – una canya i una gerra de cervesa – una caña y qué más? – una gerra de cervesa – ah! una jarra. Me lo dice en catalán, no? No le entendía muy bien porque nadie me lo pide así…
Ja fa quasi dos mesos que vaig iniciar aquesta modesta -modestíssima- acció consistent en enviar un correu electrònic a tota quanta empresa em diposita publicitat a la meva bústia sense usar el català. Els dono quatre raons, però podrien ser més: és la llengua pròpia del meu país, és una llengua minoritzada, el seu ús
La batalla per la llengua sempre ofereix oportunitats en les circumstàncies per inesperades. Avui, anant pel carrer, se m’han acostat dues noies somrient mentre em lliuraven un opuscle. Han resultat ser dues testimonis de Jehovà. El fet que l’opuscle, com totes les publicacions d’aquest grup religiós, fos en castellà, ha resultat ser molt oportú per plantejar-los
El meu post d’ahir ha portat cua… lingüística. Un amable blocaire em fa notar que l’eslògan Parlem? que usa a tort i a dret una coneguda caixa d’estalvis de logotip mironià és incorrecte, ja que es tracta d’un calc del castellà Hablamos? El correcte seria Parlem-ne? Hi estic d’acord. Ai, els pronoms febles! Mai no