Diumenge es vota l’únic dels tres caps d’estat dels Països Catalans que ho és per elecció democràtica. Uns centenars de mils de catalans tindran l’oportunitat de participar en els comicis presidencials francesos. Ens interessa el procés, per tant. Entre els candidats, un amb possibilitats, l’occità François Bayrou, que s’ha compromès, si guanya, a ratificar la
Així és titula un conegut treball del professor de lingüística Jesús Tusón. El llibre, reeditat múltiples vegades (la meva és la 13a edició), explica molt bé els prejudicis entorn de les llengües i les seves conseqüències en l’organització dels pobles: per exemple, aquesta creença, falsa, de que la pròpia llengua és més fàcil d’aprendre que
Ahir Telemadrid va emetre un reportatge sobre la situació del castellà a Catalunya, que ja es pot visionar a Youtube, cosa que acabo de fer. El títol del programa (Ciudadanos de segunda) és tota una declaració d’intencions. El contingut és un verdader compendi de l’art de la manipulació, en la línia de l’antiinformació sobre l’11-M. Però tot
Com podeu veure, el meu article d’avui ha sortit en català i en aranès. La versió en aquesta segona llengua, que desgraciadament no domino prou, ha estat possible gràcies al traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant que podeu localitzar a http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Com podetz veir, eth mèn article d’aué a gescut en catalan e en
Aué è agut era oportunitat d’assistir, per rasons professionaus, a ua charrada sus er aranés, eth sòn marc legau e era situacion sòcio-lingüística. L’impartie Jusèp Loís Sans, cap deth Departament de Cultura e Ensenhament deth Conselh Generau d’Aran, e ac a hèt integralament en aranés sense problèma de cap tipe, en ua naua demostracion que sonque
Avui he tingut l’oportunitat d’assistir, per raons professionals, a una xerrada sobre l’aranès, el seu marc legal i la situació sòcio-lingüística. La impartia Jusèp Loís Sans, cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh General d’Aran, i ho ha fet íntegrament en aranès sense problema de cap tipus, en una nova demostració que només
És el nombre exacte de mots que incorpora la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans. La primera versió, del 1995, va aparèixer amb notables incorreccions o mancances, de les quals se n’ha fet ressò setmanalment en Víctor Ripoll a les pàgines d’El Temps, amb esperit notarial. Seixanta-nou mil nou-centes vuitanta-vuit paraules parlades o
Avui s’ha lliurat a l’Ajuntament de Tarragona el premi a la normalització lingüística que cada any concedeix el Consorci de Normalització Lingüística de Tarragona. El guardó ha recaigut en una empresa immobiliària. He assistit a l’acte, com a membre del jurat, i he tingut l’ocasió de conversar amb el secretari de Política Lingüística de la
Definitivament, això del català és una batalla diària. Heus aquí la meva experiència d’avui. M’han trucat d’una companyia telefònica (a una hora intempestiva, com acostuma a passar) oferint-me algun tipus de servei, endevineu en quina llengua. La meva resposta en català ja ha desconcertat una mica el telefonista-venedor. He de dir que jo ja sabia que la
Se celebra avui (ja s’acaba) el dia de les llengües maternes. És un bon moment per reflexionar sobre la riquesa que suposen les mils de llengües que es parlen al món i sobre la necessitat de promoure-les o almenys protegir-les i evitar-ne la desaparició. Tota la sensibilització que es té pel patrimoni natural, paisatgístic o
L’actual secretari general de Política Lingüística, Miquel Pueyo, publica un llibre molt adequat pel moment convuls (turbulent, per ser fidel al títol d’aquest bloc) que vivim. De fet encara no és a les llibreries però ja en sabem cinc cèntims. Tracta del procés de normalització lingüística del català i d’algunes actituds excessivament pessimistes pel que
Inauguro avui una nova categoria al meu bloc: el de les llengües. Així, en plural: a part de la meva, la nostra, m’interessen totes les altres. Però especialment m’interessa la meva: no sóc un malalt de llengua però sí una persona que pateix per la salut del català, de com es parla, de com no es parla