Més expressions familiars suministrades per l’amiga blocaire de “Noves Flors” (el bloc de la qual he incorporat als meus enllaços, en agraïda correspondència amb el que ella ha fet amb el meu): “Anar de fil de vint” (anar elegantment vestit) “Anar mudat com un margalló” (ídem) “A tu et dic, filla: entén-te, nora (es diu amb
“Espanya i les llengües, o la retòrica de la (des)igualtat”, conferència a càrrec de Rafel Torner. A la Cambra de Comerç de Tarragona, dimecres 9 d’abril, a les 19 h.
El culebrot dels darrers dies està protagonitzat, sens dubte, per l’aigua. Per la seva escassetat i per la cerca de solucions per obtindre’n. El títol d’aquest bloc, ara que me n’adono, va com anell al dit a aquest tema, però no vull estendre-m’hi perquè és un tema que ja fatiga. El que sí m’ha interessat és
Com que encara estem en Setmana Santa (mal que li pesi al company blocaire de “Prendre la paraula”), és el moment oportú de publicar dues expressions que, pel que m’han explicat, feia servir la meva àvia materna: – “anar de Rodes a Pilat” (per “anar d’Herodes a Pilat”) – “passar les set calces d’amargura” (per “passar
Els que segueixen aquest bloc (moltes gràcies) recordaran que fa algunes setmanes vaig iniciar uns posts amb frases, paraules o locucions sentides a la infantesa (“mans pecadores”, “cabells verds”). Bé, la blocaire dels “cabells verds” me’n fa arribar una altra: “apanyar-se-les de bo i manera”: significa “enginyar-se-les per aconseguir alguna cosa” Ningú s’anima a enviar-ne de
A l’espera de l’hora màgica, 8 del vespre, en què els mitjans ens oferiran les primeres estimacions de resultats electorals (per cert, comencen a circular per la xarxa preocupants rumors de majories absolutes i migrada presència catalanista), un breu apunt sobre un tema no polític (o potser sí). Ahir vaig visitar la carpa de la
Dues situacions viscudes avui amb mitja hora de diferència. No hi ha hagut cap “batalla” per la meva part, només he estat diligent notari dels fets. Primer escenari, una carpa instal·lada pel Ministeri espanyol de Sanitat per explicar els riscos de les malalties cardiovasculars i com prevenir-les. La guia de l’exposició parla dels beneficis de
A la campanya personal “Les Quatre Raons”, endegada el juny de l’any passat per demanar a totes les empreses que usin el català a la publicitat que ens llancen a les bústies, ja disposo d’una primera llista d’empreses “reincidents” que, tot i el correu enviat en el seu dia, han tornat a editar publicitat sense
El 28 de gener passat publicava un post amb algunes expressions sentides a casa meva quan era petit, i comentava que fóra bo que no caiguessin en l’oblit. Doncs bé, una blocaire (la que em va preguntar el perquè de les “mans pecadores”) em contesta i, al seu torn, aporta algunes curioses expressions familiars, que
El Consell General dels Pirineus Orientals, organisme equivalent a una Diputació Provincial a la Catalunya Nord, ha aprovat una norma de reconeixement del català. Es contra del que han dit els ploramiques habituals, es tracta d’un text altament significatiu, si tenim en compte el tarannà de l’estat francès en matèria lingüística: – reconeix oficialment el
La proposta electoral del PSOE d’Andalusia de programar classes de català, basc i gallec a les escoles d’aquella comunitat és, en principi, una bona notícia. La barroera reacció del públic en un mítin del PP, quan van preguntar-ne l’opinió a Rajoy, confirma aquesta impressió de que la idea socialista no va mal encaminada. Malhauradament, el senyor
Un anònim futur blocaire (diu que s’ho està pensant) em fa arribar un comentari sobre el meu post d’ahir, amb algunes lloances, que agraeixo, i una pregunta final: està intrigat pel significat de l’expressió “mans pecadores”. No té major misteri pel meu entorn familiar, ja que es tracta d’una frase que sentíem dir els meus germans
Rebo un nou comentari sobre aquesta sèrie lingüístico-patatera. El signa Clementina, que resulta que és l’anònim d’abans d’ahir. Clementina, el desacord amb el què dius es total. La teva argumentació és més política del què et penses. Estàs plantejant que els catalanoparlants ens posem d’acord per parlar un únic estàndard, per tal d’assegurar la unitat de
Les patates, creïlles i trumfes estan donant més suc del que m’esperava. Dues noves aportacions enriqueixen el debat. Una és de Josep M., l’autor del comentari inicial. A la possibilitat de fer algun tipus de protesta a Mercadona, suggereix escamots de trenta persones que es dediquin, sorpresivament, a etiquetar en català els productes que hi venen. La veritat
Un amable blocaire, en Josep M., ha fet un comentari al meu post d’ahir, sobre la doble denominació patates i creïlles, a l’Eroski de Tarragona. Sota el títol "Tampoc cal filar tant prim" (efectivament, és una qüestió molt anecdòtica, però també simbòlica, i per això la comento), em ve a dir que casi millor usar creïlles,