Presentat per Albert Cortès, company blocaire, el conferenciant, amb gran coneixement d’aquell territori, ha alternat la visió pròpiament històrica i política amb la divulgació d’aspectes més turístics o símplement curiosos. De gran interès per a mi ha estat assabentar-me de la primera gramàtica en llengua inuit (de Paul Egde, segle XVIII), de l’ortografia grenlandesa, vigent fins 1973 (de Samuel Kleinschmidt, segle XIX) o del primer diari en aquella llengua, l’Atuagagdlintit (1861, en actiu). Fou el primer poble en eliminar l’analfabetisme i potser això ha afavorit que avui en dia tots els habitants grenlandesos dominin tres o quatre llengües.
Hem sabut curiositats de tota mena, que els óssos polars tenen el pèl transparent i no blanc com pensàvem, que les dones fèrtils a Grenlàndia duen monyo, que l’esport nacional no és el futbol sinó el handbol o que l’única indústria és la cervesera. El canvi climàtic, que està fent pujar la temperatura també en aquells glacials paratges, està produint les primeres maduixes, boníssimes segons Baylón.
EL 21 de juny de 2021, d’acord amb la voluntat d’un 75% de la població en el referèndum del 2008, Grenlàndia completarà el seu procés d’independència. Casualment ho farà 300 anys després de l’inici de la colonització europea. Tres segles: us sona?
[Imatge: la reina Margarida lliurant el nou estatut d’autonomia de 2008, que reconeix l’autodeterminació grenlandesa, a Josef Motzfeldt, president del Parlament; foto EFE, www.publico.es]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!