Les aigües turbulentes

Avui a la bústia de casa, a més de targetetes de cerrallers oferint serveis les 24 hores i una carta convidant-me a fer-me una revisió auditiva gratuïta, incloïa un fulletó de color butà proclamant que “l’11 de setembre recuperem el seny, recuperem la senyera!”. La signa la denominada Societat Civil Catalana, aquest invent format corre-cuita, amb notable ajut econòmic d’incerta procedència, per mirar de frenar el procés sobiranista català. El logotip d’aquesta Societat és tota una declaració de principis: és una mena de dònut fet amb mànega pastissera de colors groc i vermell: la intenció, presumeixo, és reflectir les quatre barres però, per molt que ho intento, no puc evitar de veure-hi la bandera espanyola.

El paper de marres no és altra cosa que la convocatòria a l’acte que aquesta Societat farà a Tarragona l’Onze de Setembre com a contrapunt a la immensa V sobiranista que es formarà a Barcelona en el mateix moment.

Com a exercici del dret de reunió i manifestació, absolutament res a dir, però respecte a l’eslogan triat, sí. Què ens pretenen insinuar aquesta gent amb la seva crida a recuperar el seny i la senyera? No ha estat sempre el seny, dut fins a les darreres conseqüències, el que ha presidit tots els passos del catalanisme, sigui quin fos el color polític d’aquest? Què és sinó seny les conductes escrupulosament pacífiques i democràtiques que estan presidint l’actual procés sobiranista, des de la societat civil (la de veritat, no la del donut pastisser) que l’impulsa des de baix fins a les forces polítiques que el lideren i li donen forma? Com s’ha de definir, si no és amb la paraula seny,  la reacció del poble català als innombrables, continus i pertinaços atacs de tota mena que ha rebut, i segueix rebent, en forma de sagnia fiscal, regateig d’infraestructures, obstacles a la normalització de la nostra llengua, portades malicioses a determinada premsa, insults radiofònics, boicots comercials, i així fins a l’infinit? I ara resulta que plantar-se com a poble, donar un pas endavant i decidir-se a escollir el futur que volem, és no tenir seny? Què sabran ells el que és el seny!

També volen “recuperar” la senyera. Ara s’ha posat de moda dir senyera a la bandera catalana, per part de qui fa quatre dies simplement la tolerava, per diferenciar-la, és un supòsit, de l’estalada. Com si l’estelada no fos una senyera. Si tan els preocupa el futur de la senyera, que es tranquil·litzin. Tinc una bona notícia per a ells: quan Catalunya sigui un estat independent, la seva bandera oficial seran les quatre barres de tota la vida, de Guifré ençà. Recuperar la senyera? És clar! Presidint els balcons, els despatxos i les places d’un país lliure.

[Imatge: rac1.org]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!