Ja, poc després de la posta de Sol, el podem veure sortir per l’est. Ara mateix, Júpiter és l’astre més brillant, llevat de la Lluna. Observeu-li les seues bandes nuvoloses i el moviment constant dels seus satèl·lits. Aquests passen per davant del disc jovià i li projecten les seues ombres que són ben visibles com uns punts negres circulars.
Cap al sud-oest podeu veure la parella de planetes Venus i Mercuri. Molt poc després de la posta de Sol, a partir de les 6 de la vesprada, els podeu observar junts ben a ran de l’horitzó i durant una mitja hora o 45 minuts. Mentre van passant els dies es veuran cada vegada més alts fins el dia 15 en que Mercuri tornarà a aproximar-se al Sol mentre que Venus se’n allunyarà i serà cada vegada més fàcil veure’l. Durant tot el mes Venus no pujarà molt més de 10º i, per tant, serà necessari observar-lo des de llocs lliures de muntanyes cap al sud-oest.
El dia 26 un creixent molt fi de la Lluna es situarà entre els dos planetes. Bona ocasió per fer una fotografia al triplet amb els colors rogens del crepuscle. El dia següent tindrem la Lluna més alta i formarà una linea amb Venus i Mercuri.
Mart serà visible a la matinada cap al sud en la constel·lació de Leo. El seu ràpid moviment l’ha portat des del Pessebre en Cancer, on estava a principis d’octubre, fins a Regulus, als peus del Lleó. Des del 10 al 14 d’octubre es trobarà molt prop d’aquesta estrella formant un duet còsmic al cel. Bon moment per a una altra foto… El dia 19 de novembre la Lluna formarà amb els anteriors un bonic triangle.
Saturn s’alça unes dues hores abans del Sol en direcció sud-est. Actualment es troba situada prop de l’estrella α Virgo, Spica, i als quals s’unirà el dia 22 de novembre la Lluna minvant molt fina.
Novembre és també el mes de les Leònides que tan bon record em porten. L’any 1999 vaig observar una autèntica tempesta amb més de 500 meteors a l’hora. Malauradament la nit del 17 al 18 la Lluna estarà situada en Cancer, just al costat de Leo, i per tant, dificultarà l’observació dels meteors.
Cal destacar que es preveu que l’asteroide 2005 YU55, amb uns 400 metres de diàmetre, passarà a només 340000 km de la Terra. Aquesta distància és menor que la separació Terra-Lluna. La nit del 8 al 9 de novembre, a les 00:28 d’hora local, el veurem com un objecte molt dèbil, de només magnitud 12, no visible a ull nu però accessible a telescopis modestos. Tanmateix en passar tan prop, recorrerà el cel a una velocitat de 15º per hora, que és més o menys la grandària d’un pam amb el braç estés. Els astrònoms asseguren que la seua òrbita no intersectarà amb la de la Terra en les pròximes centúries i, per tant, no hi ha risc de xoc amb el nostre planeta.
La Lluna presenta avui dia 2 de novembre, fase de quart creixent. El 10
serà plena, mentre que el 18 se’ns mostrarà com a quart minvant i el 25
serà finalment lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Imatge: Aquesta imatge de radar de l’asteroide 2005 YU55 va ser generada amb dades del radiotelescopi d’Arecibo en abril del 2010. NASA/Cornell/Arecibo (Cortesia NASA/JPL-Caltech).
Cercant el rastre dels estels al teu bloc… per no perdre’ns res del que el cel ens lliura. Memòries