Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 2 d'agost de 2012

El cel d’agost de 2012

Una calor infame, els nostres boscos cremats de nord a sud (ara Canals, la Costera), l’economia que ens ofega. Però encara tenim el cel per gaudir, lluny, és clar, de la plaga de la contaminació lumínica que malbarata els nostres recursos i ens furta el firmament.

Si aixequem, però el cap cap amunt, ben tranquils, un hora després de la posta del Sol, podrem gaudir del Triangle d’estiu, amb Deneb, del Cigne, Aitaïr, de l’Àguila i Vega, de la Lira, ja pràcticament en el zenit, dalt del nostre cap.

I, cap al sud, la constel·lació gegant de l’Escorpí, guaita per damunt de l’horitzó, amb el seu ull roig encés, Antares, l’estel gegant roig tan gran com l’òrbita de Mart. I al final de la seua cua podem admirar, fins i tot a ull nu, el cúmul estelar M7, també anomenat cúmul de Ptolomeu ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130 aC.

Aquest mes d’agost no us decebrà astronòmicament parlant ja està ple d’esdeveniments importants que caldrà seguir de prop i dels quals aniré explicant en aquest bloc.

El cap de setmana del 12 d’agost serà els dies del màxim de la famosa pluja d’estels de les Persèides associada al cometa Swift-Tuttle. El moment  culminant de la pluja esdevindrà en les hores diurnes del 12, així que els millors moments per observar-la seran la nit del 11 al 12 i la del 12 al 13. La Lluna estarà en quart minvant i per tant molestarà només a les últimes hores de la matinada. S’esperen, en llocs foscos, uns 100 meteors per hora, així que animeu-vos.

Per si esteu prop de Gandia, podeu observar les Persèides al final de la platja, seguint la plataforma de fusta que hi ha allí, junt amb els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor el divendres 10, a partir de les 22:00 h. Jo estaré en un lloc més fosc, a Sot de Xera, els Serrans, fent una conferència sobre la contaminació lumínica, dins d’una campanya de concenciació ciudadana que no s’atura a l’estiu. I a partir de les 22:00 h, també, pujarem al mirador del Morrón, per observar la conjunció planetària i les Persèides.

I és que els planetes visibles només fer-se fosc, Mart i Saturn, situats cap al sud-oest, estan convergint per formar amb l’estel principal de Virgo, Spica, una bonica línia recta de tres astres brillants. Aquesta conjunció tan singular, dos planetes i una estrella brillant, ja l’havia avisada jo feia mesos.

Serà al voltant de la Mare de Déu d’agost, però sobretot el 14, quan aquests tres astres s’alinearan com saludant el Misteri d’Elx i tantes altres festes valencianes, catalanes i de ses illes. Una línea perfecta al cel. No us ho perdeu. A veure si li féu fotos.

A la matinada, poc abans de l’eixida del sol també hi haurà un espectacle celeste per gaudir durant aquests dies. Mirant cap a l’est, alineats, i per sobre de les constel·lacions hivernals de Taure i Orió, els planetes Júpiter, Venus i Mercuri, seran les joies de les darreres hores de la nit. I a partir del dia 11 fins el dia 16, a partir de les 6 de la matinada, la Lluna anirà jugant amb els planetes. Primer, l’11 i el 12 el nostre satèl·lit es situarà al costat del planeta gegant, el 13 i 14 acaronarà la bella Venus i finalment el 15 i 16 la Lluna, prop de l’horitzó ens assenyalarà Mercuri.

Aquest mes d’agost la Lluna serà plena el 2 d’agost, el 9 d’agost serà quart minvant mentre que el 17 serà nova i el 24 quart creixent, per acabar el mes amb una altra lluna plena el dia 31 d’agost. La tradició nord-americana assigna el nom de blue moon (lluna blava o trista) a la segona lluna plena d’un mes. Recordeu aquella cançó Blue Moon? Ara resulta que té relacions astronòmiques.

I finalment el matí del 6 d’agost, a les 7:31 hora local, el MSL, Mars Science Laboratory,  tan gran com un cotxe, més conegut com a robot Curiosity, arribarà al planeta Mart. Joan Ayats, des del seu bloc Camí de Mart ha estat seguint aquests mesos la missió dia a dia com si d’un viatge èpic es tractés. En el pròxim apunt us explicaré les característiques d’aquest nou intent d’exploració marciana de la NASA i com les seues descobertes poden mostrant-nos un nou planeta Mart.

Imatge: El robot Curiosity de la NASA examina una roca marciana amb un conjunt d’instruments situats al final del seu braç robòtic que arriba fins a 2 metres. NASA/JPL-Caltech.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent