El fred ja es fa sentir en les nits més llargues. I amb això les possibilitats d'explorar el cel nocturn també augmenten en l'últim mes de l'any si ens abriguem bé. La posta de Sol es produeix cap a les 18:00 hores i tenim moltes hores per endavant per agafar el nostre telescopi o prismàtics amb trípode per buscar la Nebulosa d'Orió, els cinc planetes visibles a ull nu, els cúmuls oberts com les Plèiades, les Híades, el Pessebre o allà dalt, a Hèrcules, el cúmul globular d'M13. I també els milers d'objectes que les nostres cartes o ordinador ens indique.
Per començar, just a la posta de Sol tenim ja presents dues grosses lluminàries al cel.
Al sud-oest el planeta Venus s'hi presenta resplendent i magestuós. I en avançar el mes anirà guanyant en altura de dia en dia.
I també a la posta de Sol, mirant alt cap al sud-est veurem altra lluminària, el planeta gegant Júpiter. Ara mateix el podem trobar en Piscis. Des del mes d'agost ha anat fet un gran llaç al cel, en un moviment d'est a oest anomenat retrògrad, però tornarà a moure's en sentir directe (d'oest a est) a partir del dia de Sant Esteve.
L'observació del planeta a través d'un sistema òptic és, ara mateix, espectacular, i realment s'ho val. Veure el seu sistema de satèl·lits, les seues bandes de núvols, i amb sort la gran taca roja és una experiència molt gratificant.
Aquest dos planetes són dos punts ben brillants al cel i qualsevol persona amb un poc d'interés les pot trobar fàcilment. Fins i tot tenim la sort que el 6 de desembre la Lluna creixent es situarà exactament sobre el planeta Júpiter indicant-nos la seua posició.
El planeta Mart comença a ser interessant des del punt de vista astronòmic. Situat als peus del Lleó, el seu diàmetre aparent va creixent de mica en mica així com la seua brillantor. Ara mateix el planeta ix passades les 12 de la nit però a finals d'any el podrem veure ja a partir de les 22:30 h. La Lluna ens ajudarà a identificar-lo ja que es situarà al seu costat la nit del divendres 16 al dissabte 17 de desembre.
Saturn es veurà molt més tard a la nit. Continua, com fa mesos a la constel·lació de la Verge, amb un anell inclinat que el fa molt atractiu fotogènicament. La Lluna, altra vegada, ens el assenyalarà el dia 20, situant-se al seu costat.
Finalment Mercuri s'arribarà a veure la segona quinzena del mes poc abans de l'eixida del Sol per l'est. El dia 22 de desembre, a partir de les 7:00 h hi haurà un encontre amb Antares, l'estel principal de l'Escorpí, i amb una dèbil lluna minvant. El dia següent encara serà més pròxima la trobada. El trio de Mercuri, la Lluna i Antares formarà una lletra L al cel matutí just a sobre de l'horitzó. El millor lloc per veure-ho és la platja però també és el lloc on s'hi poden presentar les boires i núvols baixos.
Aquest mes de desembre és també el mes dels meteors de les Gemínides. El dia 14 de desembre tindrem el màxim d'activitat de la pluja d'estels. La previsió és observar unes 120 meteors per hora en el zenit. Tanmateix la presència de la Lluna en la constel·lació veïna de Cancer dificultarà enormement l'observació. No tenim sort últimanent amb les pluges d'estels.
La Lluna presenta avui dia 2 de desembre fase de quart creixent. El dia 10 de desembre serà plena, mentre que el 18 se'ns mostrarà com a quart minvant. Finalment la nit de Nadal, 24 de desembre, serà lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I com a actualitat astronòmica podem parlar dels enlairaments de dues missions a Mart.
La primera, la de la Phobos-Grunt rusa, ha estat finalment fallida. Un problema amb els coets propulsors l'ha deixada en una òrbita baixa terrestre, sembla que sense possibilitat de recuperar-se. La seua reentrada descontrolada es calcula que ocorrerà a finals de gener del 2012. La missió era realment innovadora i espectacular: aterrar a Fobos, una lluna de Mart, agafar mostres del sòl i tornar-les a la Terra. Una veritable llàstima ja que el programa d'estudis planetaris de Rússia i que tant d'èxits va tindre en el passat, ha quedat greument afectat. Pensem en les glòries espacials soviètiques com l'aterratge a Venus, la primera circumvalació de la Lluna i l'exploració de Mart.
L'altra missió és la Mars Science Laboratory, de la NASA, que du el robot explorador Curiosity. La seua tasca és substituir els rovers Spirit i Opportunity que han estat estudiant el planeta roig des del 2004 amb molt d'èxit.
Imatge artística de la nau Fobos-Grunt aproximant-se a la lluna marciana Fobos. Crèdit: Roscosmos.
Per començar, just a la posta de Sol tenim ja presents dues grosses lluminàries al cel.
Al sud-oest el planeta Venus s'hi presenta resplendent i magestuós. I en avançar el mes anirà guanyant en altura de dia en dia.
I també a la posta de Sol, mirant alt cap al sud-est veurem altra lluminària, el planeta gegant Júpiter. Ara mateix el podem trobar en Piscis. Des del mes d'agost ha anat fet un gran llaç al cel, en un moviment d'est a oest anomenat retrògrad, però tornarà a moure's en sentir directe (d'oest a est) a partir del dia de Sant Esteve.
L'observació del planeta a través d'un sistema òptic és, ara mateix, espectacular, i realment s'ho val. Veure el seu sistema de satèl·lits, les seues bandes de núvols, i amb sort la gran taca roja és una experiència molt gratificant.
Aquest dos planetes són dos punts ben brillants al cel i qualsevol persona amb un poc d'interés les pot trobar fàcilment. Fins i tot tenim la sort que el 6 de desembre la Lluna creixent es situarà exactament sobre el planeta Júpiter indicant-nos la seua posició.
El planeta Mart comença a ser interessant des del punt de vista astronòmic. Situat als peus del Lleó, el seu diàmetre aparent va creixent de mica en mica així com la seua brillantor. Ara mateix el planeta ix passades les 12 de la nit però a finals d'any el podrem veure ja a partir de les 22:30 h. La Lluna ens ajudarà a identificar-lo ja que es situarà al seu costat la nit del divendres 16 al dissabte 17 de desembre.
Saturn es veurà molt més tard a la nit. Continua, com fa mesos a la constel·lació de la Verge, amb un anell inclinat que el fa molt atractiu fotogènicament. La Lluna, altra vegada, ens el assenyalarà el dia 20, situant-se al seu costat.
Finalment Mercuri s'arribarà a veure la segona quinzena del mes poc abans de l'eixida del Sol per l'est. El dia 22 de desembre, a partir de les 7:00 h hi haurà un encontre amb Antares, l'estel principal de l'Escorpí, i amb una dèbil lluna minvant. El dia següent encara serà més pròxima la trobada. El trio de Mercuri, la Lluna i Antares formarà una lletra L al cel matutí just a sobre de l'horitzó. El millor lloc per veure-ho és la platja però també és el lloc on s'hi poden presentar les boires i núvols baixos.
Aquest mes de desembre és també el mes dels meteors de les Gemínides. El dia 14 de desembre tindrem el màxim d'activitat de la pluja d'estels. La previsió és observar unes 120 meteors per hora en el zenit. Tanmateix la presència de la Lluna en la constel·lació veïna de Cancer dificultarà enormement l'observació. No tenim sort últimanent amb les pluges d'estels.
La Lluna presenta avui dia 2 de desembre fase de quart creixent. El dia 10 de desembre serà plena, mentre que el 18 se'ns mostrarà com a quart minvant. Finalment la nit de Nadal, 24 de desembre, serà lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I com a actualitat astronòmica podem parlar dels enlairaments de dues missions a Mart.
La primera, la de la Phobos-Grunt rusa, ha estat finalment fallida. Un problema amb els coets propulsors l'ha deixada en una òrbita baixa terrestre, sembla que sense possibilitat de recuperar-se. La seua reentrada descontrolada es calcula que ocorrerà a finals de gener del 2012. La missió era realment innovadora i espectacular: aterrar a Fobos, una lluna de Mart, agafar mostres del sòl i tornar-les a la Terra. Una veritable llàstima ja que el programa d'estudis planetaris de Rússia i que tant d'èxits va tindre en el passat, ha quedat greument afectat. Pensem en les glòries espacials soviètiques com l'aterratge a Venus, la primera circumvalació de la Lluna i l'exploració de Mart.
L'altra missió és la Mars Science Laboratory, de la NASA, que du el robot explorador Curiosity. La seua tasca és substituir els rovers Spirit i Opportunity que han estat estudiant el planeta roig des del 2004 amb molt d'èxit.
Imatge artística de la nau Fobos-Grunt aproximant-se a la lluna marciana Fobos. Crèdit: Roscosmos.
Vinga, gràcies
La conec per veure-la a amics que tenen un iPad o un iPhone. Sembla fantàstica. Crec que es basa en el programa gratuït Stellarium i aprofita les possiblitats de posicionament gps per saber que hi ha on encares la pantalla. Aleshores et presenta el cel que s'observa en cada moment. És espectacular. Bona eina per aprendre astronomia. Però sense iPad o iPhone pots descarregar-te el Stellarium i veure el cel amb ell.
Enric