Les aigües turbulentes

“Buenos Aires estava preciosa: acabava de celebrar la gran festa del bicentenari de la independència -un país de només dos-cents anys- i tot era ple de banderes. No és que això li fes cap gràcia especial, a Angélica, però tampoc rebuig perquè en el banderam hi batega una mena d’energia alegre i irrellevant, com són els fastos dels argentins: borratxeres que deixen fora la realitat. La gent, es va dir, té dret a ser feliç ni que sigui sota un engany. No sap per què ho va pensar. Tots els anuncis publicitaris, els grans cartells de l’Avenida 9 de Julio, feien referència al Mundial. Vamos, Argentina”.

Patrícia Gabancho: La néta d’Adam (fragment).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!