No puc evitar sentir enveja i alegria contemplant Estela de Carlotto, la presidenta d’Abuelas de Mayo, i el seu èxit personal i col·lectiu: haver retrobat el seu nét. Ha de ser extraordinàriament satisfactori aconseguir un objectiu després de dedicar-hi mitja vida, i més si aquest objeciu té la significació del retrobament d’un ésser estimat. Per
Avui me n’he adonat. Circulen unes monedes de dos euros on el perfil de Joan Carles I el jubilat ha estat substituït no per Felip VI, com seria lògic, sinó per dos elements característics del Park Güell: la torre de l’entrada coronada pel que sembla un bolet (segons algunes interpretacions és una amanita muscaria) i el drac
Allò de la biga i la palla està d’actualitat aquests dies. Primer exemple. L’exèrcit del PP, des dels alts comandaments madrilenys fins a l’obedient tropa sucursalista catalana, donant lliçons de moralitat a tort i a dret, a compte de l’afer Pujol. Segon exemple. François Hollande, el president del país més nacionalista d’Europa, potser del món,
Cada vegada que el conflicte entre Israel i Palestina experimenta una crisi o un agreujament, com està passant aquestes setmanes a la franja de Gaza, no falla. Des de remotes societats, la catalana per exemple, es desferma la imperiosa necessitat de prendre part per un dels dos actors, sense que hi hagi una poderosa raó
Una altra passa tarragonina a la gran marxa cap a la independència (riu-te tu de la Gran Marxa de Mao): avui hem fet un assaig de ve baixa a la plaça Verdaguer (a la imatge). Bona presència de gent, quantitativament parlant, atenent els imponderables de la jornada: tarda de dissabte de ple estiu, cel amenaçador…