Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
“La pròxima vegada que vagi al cine duré a la butxaca un full de cel·lofana, doblegadet. I quan els devoradors de blat de moro esclatat, de xiclets i de caramels, deixin de fer soroll amb les bossetes, aleshores començare jo. Em treuré de la butxaca el full de cel·lofana, el desdoblegaré i començaré a rebregar-lo dins del puny. No massa fort, perquè aquest cruixit constant, que distreu del diàleg de qualsevol pel·lícula, duri fins que a la pantalla aparegui la paraula ‘Fi’.
La pròxima vegada que vagi al cine duré també un maletí. I, dins, un manat d’alls tendres. De seguida que m’arribi a la pituïtària la pudor de blat de moro esclatat, obriré el maletí i treuré el manat d’alls tendres. Alternativament, podria dur un tros de roquefort o un filet de bou en mal estat.”
Quim Monzó: “¿Cinema Paradiso?”, a Hotel Intercontinental (fragment).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!