Les aigües turbulentes

El ministre Wert, un cognom que no podem evitar veure’l contínuament des que el vam descobrir al teclat de l’ordinador, ha tingut els seus particulars deu minuts no de glòria sinó tot el contrari, interminables: uns quants estudiants, vestits de verd (no de Wert), s’han negat a donar-li la mà quan han anat a recollir uns premis que han repartit a Madrid.

Valoro molt les formes, m’agrada que en cada ocasió s’observi un mínim de protocol i no sóc partidari de “numerets”, qui em coneix ho podrà corroborar, però no puc evitar sentir simpatia per l’acció de protesta d’ahir. Veure tot un ministre espanyol quedar-se amb un pam de nas primer i no saber on mirar després quan un estudiant rera l’altre passava de llarg, com si fos transparent, després de recollir el seu diploma, no té preu.

M’imagino la satisfacció dels estudiants en el fugaç moment de fer aquest petit gest de rebel·lia contra el ministre impulsor de la llei d’educació més regressiva, recentralitzadora i anticatalana en trenta anys, contra el ministre obsedit per imposar de nou, vulgues que no, les corridas de braus i, en fi, contra un ministre particularment fatxenda i antipàtic, i no és l’únic.

No se n’adonen que cauen malament a molta gent i sempre?

[Imatge: www.cadenaser.com]