Les aigües turbulentes

Em tinc per una persona racional. Soc molt escèptic amb tot aquelles disciplines que pretenen desafiar les lleis científiques més elementals, digueu-li parapsicologia, ocultisme, fenòmens paranormals, adivinació… Deploro la importància que dóna la societat d’avui a foteses com els horòscops en premsa o les tiradores televisives de cartes. Però hi ha un fenomen que sempre m’ha encuriosiat i m’ha fet dubtar fins a qüestionar-me: i si fos veritat? M’estic refereint a la profecia de Sant Malaquies.

És prou sabut de què va aquesta enigmàtica predicció, i cada vegada que mor (o ara renuncia, és clar) un papa, torna a l’actualitat la tirallonga de cent i escaig lemes llatins que fan referència als papes a elegir des del moment en que va ser escrita l’endevinalla per un bisbe irlandès, Sant Malaquies, fins a la fi del món.

No cal dir que aquestes profecies han estat, i continuen estant, objecte de polèmiques entre els que ho consideren una mera superxeria, una estirada de camisa o una superstició, i els que creuen a ulls clucs que és realment una revelació divina que s’està complint inexorablement i que, per tant, cal prendre-se-la molt seriosament.

Tothom convindrà amb mi que el futur no es pot predir. No és que no es pugui demostrar científicament, es que és racionalment impossible endevinar què passarà dintre d’un temps. Des d’aquesta premisa abordo sempre la reflexió al voltant dels lemes papals de Malaquies, però sempre acabo meravellat i sorprès pel grau d’exctitud entre el que es va predir primer i el que després va passar. Casualitat? Sí, ha de ser casualitat, però és molta casualitat. Per molt escèptic que un sigui, et deixa bocabadat assabentar-se que Pius VII (Aquila rapax) va ser coetani de Napoleó, aquell emperador que va obligar el papa a coronar-lo a París i que tenia una àguila per emblema… o que Lleó XIII (Lumen in celo), tenia un estel al seu escut. 

Bé, la qüestió és que s’han esgotat tots els lemes i ja només en queda un, que és el que assumirà qui surti elegit aquesta setmana. Sant Malaquies sembla que va establir que aquest personatge es dirà Pere i resulta que dos dels “papables” s’ho diuen, un de brasiler i un d’africà. Si fos un d’aquests els elegits no sé si farà mes creïble la profecia (ja hem dit que és impossible, no pot ser-ho), però potser que afegirà un nou motiu d’inquietud en aquest món que catòlics i no catòlics, pietosos i descreguts compartim. Aviat sortirem de dubtes.

(continuarà)

[Imatge: el del mig es diu Peter; es.paperblog.com]