Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de març de 2013
0 comentaris

Cròniques papals (i 5): el papa que vingué del sud

Vaig començar aquesta sèrie parlant dels “meus” papes. Avui l’acabo afegint-ne un altre: Francesc I. Què he de dir d’aquest home que tot just fa vint-i-quatre hores que carrega la feixuga herència de Sant Pere? Algunes dades de la seva biografia me’l fan proper. Per començar, es diu igual que jo, va néixer a la mateixa ciutat que la meva àvia i és un decidit partidari del transport públic. Pel que diuen, Bergoglio, fill d’un ferroviari, acostumava fins ara a anar en metro (el subte, com li diuen allí). 

El nou papa és el “primer” en moltes coses, i això els mitjans periodístics ho agraeixen molt: primer americà, primer jesuïta, primer Francesc (obvi), primer del con sud… i primer castellanoparlant de la història. També és el primer papa que no va participar, per edat, al Concili Vaticà II. Altres dades biogràfiques ja són de més mal digerir. Com si no tinguessin més coses a fer, determinats mitjans ja s’han ocupat de rescatar alguns episodis no prou clars de quan la dictadura, que obligaran al nou papa, en un moment o altre, a parlar-ne de nou i potser a demanar algun tipus de perdó per no haver ajudat prou algun germà en la fe quan hi estava moralment obligat.

Pel que segurament no demanarà mai perdó és per les sorprenentment homòfobes expressions que va fer servir quan el parlament argentí debatia el matrimoni i l’adopció per persones del mateix sexe. La doctrina catòlica sobre el tema és la que és i progressa no a pas de tortuga sinó de cranc, però guardar una mica més les formes no li hagués fet cap mal. Potser per compensar, Jorge Mario Bergoglio és planer, accessible, afable, auster i sincerament preocupat per la justícia social, però no un progressista com s’està dient. Això no.

S’inicia un pontificat ple de reptes i d’incerteses. L’edifici de l’Església Catòlica necessita urgentment una reforma en profunditat, no únicament una mà de pintura. Podrà fer-ho un home que ja té 76 anys (i un sol pulmó, si no m’ha semblat sentir malament) i que es trobarà tots els impediments del món? Ho intentarà? Per on començarà? Ho anirem veient.

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!