Sobre aquell fet especialment desgraciat vull aportar aquí una colpidora informació que en podríem dir de segona mà. Una vegada la meva mare em va explicar que coneixia una dona a qui el bombardeig li havia matat tots tres fills. De resultes del shock, la dona havia quedat muda i vagava pels carrers mirant fixament la gent mentre els mostrava tres dits d’una mà. La meva mare acompanyava l’explicació d’aquesta trista anècdota fent el mateix posat greu i la mateixa mirada extraviada que debia fer aquella pobra dona, aconseguint així que em fes una idea bastant precisa del colpidor drama viscut fa ara setanta-cinc anys pels barcelonins, potser més que l’abundant documentació gràfica que ens n’ha quedat.
[Imatge: cruïlla de Gran Via amb Balmes; www.corredors.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs el meu pare m’explica q en aquest mateix bombardament el seu pare estava duent el fèretre del seu pare, mort després d’un temps de tortura a la txeca de Vall major, i la bomba va fer saltar el mort i el carro i el conductor li va dir que tornés a casa que ell ja s’encarregaria del mort. Encara no sabem on és el cos
Moltes gràcies pel comentari.