Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 de març de 2013
2 comentaris

Barcelona, 1938 (record d’un record)

Es commemoren setanta-cinc anys d’un dels episodis més afrosos patits per Barcelona en la seva llarga història. Es tracta del bombardeig a que fou sotmesa la ciutat el 1938 per part de l’aviació italiana. Com se sap, un dels projectils va anar a parar a un camió carregat amb tril·lita a la Gran Via, a l’alçada de l’actual cinema Coliseum, multiplicant les pèrdues en vides humanes i els danys materials.

Sobre aquell fet especialment desgraciat vull aportar aquí una colpidora informació que en podríem dir de segona mà. Una vegada la meva mare em va explicar que coneixia una dona a qui el bombardeig li havia matat tots tres fills. De resultes del shock, la dona havia quedat muda i vagava pels carrers mirant fixament la gent mentre els mostrava tres dits d’una mà. La meva mare acompanyava l’explicació d’aquesta trista anècdota fent el mateix posat greu i la mateixa mirada extraviada que debia fer aquella pobra dona, aconseguint així que em fes una idea bastant precisa del colpidor drama viscut fa ara setanta-cinc anys pels barcelonins, potser més que l’abundant documentació gràfica que ens n’ha quedat.

[Imatge: cruïlla de Gran Via amb Balmes; www.corredors.cat]

  1. Doncs el meu pare m’explica q en aquest mateix bombardament el seu pare estava duent el fèretre del seu pare, mort després d’un temps de tortura a la txeca de Vall major, i la bomba va fer saltar el mort i el carro i el conductor li va dir que tornés a casa que ell ja s’encarregaria del mort. Encara no sabem on és el cos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!