Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
La proposta ja ha merescut alguns esgarips a les xarxes socials, almenys a on jo fico el nas, en el sentit de considerar aquesta nova moguda una pèrdua de temps a afegir mil actes reivindicatius o festius anteriors, llegiu concentracions, consultes populars, calçotades, manifestacions, enceses d’espelmes…, activitats que són titllades despectivament de “botifarrades” no pels nostres enemics seculars sinó, tot al contrari, per destacats personatges de partits que tenen la paraula independència al frontispici de la seva porta principal.
Aquestes persones que practiquen un ben peculiar “foc amic” no deixen de tenir una part de raó. La societat civil (ANC, Òmnium i moltes més associacions i grups) fa molts anys que s’està mobilitzant a favor de la llibertat del poble català, en diferents graus, amb diferents horitzons i amb estratègies variables, però ara que la pilota està clarament en el terrat polític, és inútil i cansí, creuen ells, que la societat es torni a mobilitzar per enèssima vegada i són les institucions les que haurien de donar el cop de puny definitiu sobre la taula i tirar pel dret.
Sí, tenen una certa raó, els grans partits i les institucions del nostre país continuen donant allargues al procés sobiranista (l’última mostra, la nova crida al diàleg amb Madrid proposada pel govern Mas) i la nostra societat pot començar a sentir-se fatigada i desmotivada per com va tot. A aquestes alçades de la pel·lícula, és cert, proposar una cadena humana (mobilització que ja s’ha reconegut que comporta una gran complexitat logística) sona una mica a déja vu.
Però s’hi ha de donar suport. La raó és molt senzilla. Què passaria si aquesta cadena fos un fracàs de participació? No heu pensat en les reaccions que suscitaria tant aquí com allà? Us imagineu les portades de determinada premsa? Potser seria l’excusa perfecta perquè el nostre govern, definitivament desbordat pels problemes diaris, i els nostres partits, emporugits per no prendre una decisió transcendent al Parlament, fessin marxa enrera dels seus anteriors propòsits i compromisos, en la seguretat de no defraudar ja un poble que els haurà donat l’esquena amb la seva passivitat.
Doncs és clar que s’ha de fer aquesta cadena humana, i ha de ser el més multitudinària possible, pacífica, participativa… A més, podem fer amistats i, si fa sol, agafarem una mica de color. La qüestió és trobar-hi avantatges. Res com ser optimista per aconseguir uns objectius.
[Imatge: ciutadans bàltics; www.elsingulardigital.cat]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jo sóc de les crítiques amb la cadena, i no perquè no vulgui fer de baula, de ben segur que m’hi veuràs, per totes les raons que exposes.
En sóc crítica també per les raons que dius, però no proposo la inacció com a alternativa, sinó una mobilització més efectiva, més agressiva si vols.
Com estan fent els activistes de la PAH: plantades davand del Parlament dia si i dia també, empaitar els polítics i posar-los pressió, apretar per la sobirania fiscal, en definitiva, forçar el trencament. Si, a més a més fem una cadena, endavant! Però que ens tinguin entretinguts amb la cadena fins el setembre…
Som la gent els que tenim d’espitjar i no fer la gara-gara i preparar la foto dels polítics que, volen fer creure que fan, però que no estan fent, siguem clars!