Les aigües turbulentes

Nou obús contra la llengua catalana. És famosa aquella instrucció, just després de la derrota de 1714, disposant que aquest tipus de mesures s’havien de fer secretament, “sin que se note el cuidado“. Bé, els temps evolucionen i ara ja han perdut tota vergonya, ho fan a cara descoberta i, quina casualitat, just una setmana després de les eleccions catalanes (quina mania que té el PP de prendre determinades mesures després d’unes eleccions autonòmiques).

L’inefable ministre Wert, el dels toros, haurà presentat aquesta tarda (dictat, potser caldria dir) la nova i enèssima llei d’educació als consellers autonòmics, entre els quals la soferta Irene Rigau, a qui no faltaran maldecaps (ni suports solidaris, s’ha de dir) si és confirmada en el seu càrrec pel president Mas. La llei, com se sap, preveu per al català un paper de quarta fila, completament accessori en els currículums escolars i constitueix un nou argument, per si encara no n’hi havia prou, per a defensar la imperiosa necessitat d’aconseguir que Catalunya esdevingui un estat.

La immensa falta de respecte que aquest projecte de llei suposa per al català ha tingut la seva correspondència tarragonina amb unes declaracions del diputat Fernández (PP) tractant de “xusma” els convocats a una concentració aquest vespre davant la seu tarragonina del seu partit. Doncs sí senyor, la “xusma”, en nombre molt superior al que m’imaginava, ens hem concentrat a Rambla Nova cantonada carrer Unió per defensar, una vegada més, la llengua catalana. I ho seguirem fent tantes vegades com calgui, senyor Fernández.

[Imatge: pelcatala.blog.cat]