Les aigües turbulentes

Ahir va quedar, finalment, reinaugurat el Teatre Tarragona, a la ciutat d’ídem. Dic finalment perquè les obres de remodelació han estat proporcionalment més llargues que les de la Sagrada Família. Problemes de tota mena han anat allargassant la posada en marxa d’un equipament cultural de primera magnitud per a una ciutat no especialment vibrant amb la cultura. Alguna cosa havia d’aconseguir la capitalitat catalana de la cultura, però, teatre a banda, ha passat sense pena ni glòria, probablement víctima de la penúria econòmica que a tots (administracions, empreses, creadors i ciutadans) ens té agafats per on més mal fa.

Ja tenim un teatre de 700 localitats, a afegir a l’oferta del Metropol (magnífic espai de l’arquitecte Jujol, però poc acollidor) i del Camp de Mart (a l’aire lliure i de seients definitivament incòmodes), sense oblidar les sales de petit format (Trono, El Magatzem i alguna altra) de meritòria activitat. I a afegir també, i que no se’ns enfadin ni aquí ni a 14 quilòmetres, a la potent oferta reusenca (Fortuny, Bartrina…) d’una ciutat d’envejable trajectòria en aquest aspecte. Ja que esmento la rivalitat entre les dues ciutats, m’he entretingut a mirar els comentaris d’un digital sobre la inauguració del Teatre Tarragona i fa caure la cara de vergonya llegir-los. La cultura del campanaret, aquesta sí que funciona a tot gas, aquí i allà.

El Teatre Tarragona havia estat cinema, quan el centre de la ciutat estava ple de sales dedicades al setè art, però és que també funcionava com a sala d’actes. Em sembla recordar haver assistit a un míting d’Unió Democràtica de Catalunya de les primeres eleccions. Hi va parlar l’avui oblidat Joaquín Ruiz-Giménez (“sor intrépida“), que patiria una sonora derrota als comicis, totalment injusta crec jo. Però m’estic apartant del tema.

Llarga vida al Teatre Tarragona. Ara toca omplir-lo d’obres de primer nivell i d’actes d’interès. De moment, divendres s’hi celebrarà la 62a Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes. Endavant les atxes.

[Apunt en memòria de la companya Maribel, que avui ens ha deixat per sempre]