Les aigües turbulentes

Les explicacions donades fins ara sobre els confusos i dramàtics fets, lesions oculars incloses, del passat 14 de novembre ofereixen una nova mostra de que la transperència informativa continua sent encara, per als nostres polítics, una assignatura pendent.

Tot sembla fet expressament per no aclarir res. M’ha recordat el que va passar quan els aldarulls post-futbolístics de la plaça d’Espanya (aquell comissari que sí que hi era, però que no, o a l’inrevés). Primer compareix Felip Puig (un bon conseller, jo crec) dient que a la zona on Ester Quintana va perdre l’ull no s’hi van disparar pilotes de goma. Després apareixen videos qüestionant aquella afirmació. A continuació transcendeixen informes policials dient que sí que es van disparar uns projectils, cosa que ha obligat al conseller a rectificar, insistint, però, que l’accident de Quintana no va ser produït per cap pilota de goma. El comissari responsable de l’ocultació de l’informe, que ha deixat en mal lloc el conseller, ja ha presentat la dimissió, al temps que ha declarat que no li semblava que l’informe fos rellevant.

Que no és rellevant? Com no ha de ser-ho sabent que tot el que fa referència a aldarulls al carrer, càrregues d’antiavalots, amb ferits i detinguts, és sempre-sempre motiu de polèmica, de crítiques ferotges per part d’alguns mitjans, de denúncies dels anti-sistema, de preguntes parlamentàries… En aquest sentit, a la CUP li han servit en safata una esplèndida ocasió per estrenar-se i lluir-se, fins i tot abans de la constitució formal del Parlament.

Això suposant que l’ocultació de l’informe fos cosa del comissari, perquè ara el Cos de Mossos afirma que va lliurar al conseller el que aquest va demanar. O sigui, el conseller no va demanar cap informe per aclarir què va passar la nit d’autes? Quina manera més rara d’investigar uns fets que, repeteixo, estava cantat que portarien cua pel que es digués i pel que es callés.

Cal que ens ho expliquin tot i que ens expliquin la veritat, sempre, perquè si no, la propera declaració d’un polític encara serà menys creïble i la desconfiança cap a la denominada “classe política” no farà més que créixer, amb els perills que això comportarà a la llarga.

[Imatge: www.vilaweb.cat]