Les aigües turbulentes

Un dels molts motius de preocupació que gràcies a Déu no tinc és el de militar a l’autodenominat Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). No m’imagino haver de suportar ni un sol minut el cúmul d’incongruències de la seva trajectòria política, que arriba a nivells esquizofrènics quan es tracta d’aclarir la seva relació amb el PSOE. Estan a dins o a fora de l’altre partit? Són un partit independent, però amb presència a l’organigrama de Ferraz. Aquest té ben coll avall que els socialistes catalans són, simplement, la federació del PSOE en aquella “comunitat autònoma” i punt. Algú ho entén?

Tota aquesta filigrana que me’n gasta el PSC a l’hora de definir-se ell i la relació amb el PSOE ha arribat al súmmum amb les primàries per elegir el nou secretari general del PSOE, en les quals, com se sap, s’hi presentava la intrèpida Carme Chacón. Com que els mitjans ens han donat la tabarra fins a l’infinit amb aquest procés electoral (suports territorials, declaracions, suposada guerra bruta), no he tingut més remei que imaginar-me a qui hagués votat jo en el remotíssim cas de ser un delegat al congrés aquest de Sevilla. Tinc clar que si milités al PSC tindria una visió completament diferent, quasi diametralment oposada, de tot plegat però hagués votat la Chacón perquè figuraria que seria una “de les meves”.

Però enllestit aquest exercici imaginari i tornant a la realitat, he de dir que m’alegro molt de la victòria de Rubalcaba, si del que es tracta és de liderar el vell partit amb mà ferma, experiència i serietat, que és el que li fa falta. I des de l’òptica catalanista, que potser és el que ens interessa més a tots plegats, també és millor que hagi guanyat el càntabre. Fet i fet, el PSOE serà igual de centralista i uniformista amb un o amb l’altra, però la victòria de Rubalcaba “regala” al PSC un nou fracàs i segurament aprofundirà les seves contradiccions internes i la seva esquizofrènica relació amb el partit germà? pare? padrastre? a què feia referència al principi de l’apunt.

I això ja ens va bé. Per cert, després de conèixer els resultats de les primàries, el PSC ha tingut els dallonsis de dir que ells no havien donat mai suport a Chacón, quan és evident tot el contrari. És la seva manera de dir i fer, i així els va.