Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

22 de febrer de 2012
1 comentari

Casino al Prat: manca o passa

Els representants de l’empresa aquesta nord-americana que vol instal·lar un super-mega-casino a l’estat espanyol han girat visita a les nostres màximes autoritats, per tal de presentar-los el projecte i saber-ne les possibilitats reals de tirar-lo endavant a casa nostra (traduït: “a què esteu disposats a renunciar a canvi dels nostres dòlars?”).

Vagi per endavant que jo no estic en contra del projecte en si mateix. El món del joc i tot el que es mou al seu voltant, en definitiva una idea excessivament lúdica de la vida no fa per mi, però tampoc no cometré mai l’error de caure en aquest puritanisme que fa mirar amb desconfiança qualsevol activitat, legal o no tant, que en definitiva ens dóna una mica d’alegria o de distracció a la vida (que són quatre dies i la meitat ennuvolats). Des d’aquest punt de vista, endavant. D’altra banda, plantificar un gran negoci d’aquest tipus ha de portar inevitablement conseqüències bones i dolentes, com és lògic. Per un cantó es parla de molts llocs de treball, de dinamització de l’economia o d’un augment de la facturació de negocis com botigues, restaurants o els inevitables taxistes; per l’altra, hi ha el temor a un increment de l’activitat delictiva, de la prostitució o del tràfec de drogues. Irremeiablement, tot arribarà, si arriba, en un mateix paquet. No hi ha res a fer en aquest sentit. 

El que em fa arrufar el nas són les possibles contrapartides administratives per facilitar l’arribada del super-casino (podria ser al Prat de Llobregat), originades per les exigències de l’empresa promotora. S’ha parlat de modificar la legislació laboral, de suprimir la prohibició de fumar en establiments públics, i d’altres. Opino que, per molts avantatges que pogués portar una instal·lació d’aquestes característiques (i atenció que no ens trobéssim amb una mena de conte de la lletera), una administració, una societat o tot un país no es pot abaixar els pantalons així com així. Seria l’excusa perfecta per degradar-ho tot: si els croupiers del casino han d’estar sotmesos a una legislació laboral semi-esclavista, per què no haurien d’estar, a ulls de patrons sense escrúpols, els de les empreses d’aquí? I si als salons del Las Vegas català es permet fumar per una graciosa excepció a la llei, per què no s’hauria de permetre al bar de la cantonada? I això sí que no.

De moment, un dels representants de l’empresa nord-americana ja ens va donar ahir una pista de quina idea tenen ells del respecte a les lleis de cada país, sortint del Palau de la Generalitat en cotxe, sense dur posat el cinturó de seguretat.

Manca o passa? Facin apostes, senyors.

  1. Poden posar un super-casí o tots els parks temàtics que vulguen a Catalunya o País Valencià.

    Inclús pot dur sinèrgies positives entre les diferents activitats econòmiques.

    Però l’experiència diu que com més es puja i segons com, sovint més forta sòl ser la caiguda.

    Pot ser haurien d’escomençar a pensar en un model de desenvolupament i educació diferent i molt més sostenible per abandonar el creiximent pel creiximent, per no només deixar-ses de super-casinos estrombòtics, si més no en tancar Portaventures i deixar-se de collonades.

    Pot ser tant els casinos, els eurolandies els hauriem de deixar per a Madrid, o més bé per a Paris i pels francesos, al igual que les seves centrals nuclears.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!